Númenor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 27:
[[Elros]], fill d'[[Eärèndil]] (i germà d'[[Élrond]]), va ser el primer Rei de Númenor, prenent el nom de Tar-Minyatur "Primer Rei". Sota el seu regnat, iniciat l'any 32 de la Segona Edat, i el dels seus descendents els homes de Númenor van convertir-se en un regne poderós. L'any 600 els primes vaixells de Númenor desembarcaven a la [[Terra Mitjana]].
 
Amb el temps, però, els numenoreans es van començar a envejar la immortalitat de la gent de Vàlinor, i sentiren el desig de violar la ''Prohibició dels vàlar'' Vàlar i dirigir-se a les Terres Immortals. No s'atreviren a desafiar els vàlarVàlar, però en canvi els seus viatges a l'est van incrementar-se i en lloc de buscar la seva amistat com fins aleshores van començar a exercir de tirans sobre els pobles de la Terra Mitjana. Només uns quants, els "Fidels", s'oposaven a convertir-se en un imperi marítim i es mantingueren lleials als vàlar i amics dels elfs.
 
L'any 3255, el 25è rei [[Ar-Pharazôn]] s'engelosí del poder de Sàuron a la Terra Mitjana. Va reunir un exèrcit imponent i es presentà a Mórdor. Sàuron, sense mitjanasmitjans per derrotar-lo per les armes, es rendí i permeté que se l'emportessin presoner a Númenor. Amb el temps es convertí en conseller del rei i va prometre als numenoreansnúmenóreans la vida eterna a canvi d'adorar Melkor[[Mélkor]]. Seguint els seus consells Ar-Pharazôn va fer construir un temple a Mélkor en el que se li oferien sacrificis humans.
 
L'arbre blanc de Númenor, el destí del qual es creia lligat a la línia dels reis, va ser tallat i cremat com a sacrifici a [[Mélkor]]. Abans [[Isíldur]], un dels "fidels", havia aconseguit robar-ne una fruita preservant la línia de l'arbre.
 
Atiat per Sàuron i tement que aviat moriria de vell, Ar-Pharazôn va construir una gran flota i va navegar cap a l'oest per usurpar les Terres Immortals als vàlarVàlar. Sàuron es va quedar a l'illa. L'any 3319 de la Segona Edat la flota desembarcava a Aman i marxava ca a la ciutat de Tírion. Manwë, el cap dels vàñar, va demanar ajuda a l'Il·lúvatar que va rompre i canviar el món, enfonsant Númenor sota les aigües i matant-ne els seus habitants, incloent-hi el cos físic de Sàuron que a partir d'aleshores perdé l'habilitat de mostrar-se als homes com un ésser bell i carismàtic. L'exèrcit i el rei van quedar sepultats sota la terra.
 
Eléndil, fill del líder dels fidels durant el regnat d'Ar-Pharazôn, havia previst el desastre i ja havia fugit amb els seus fills i els seus seguidors. Els seus nou vaixells van desembarcar a la Terra Mitjana on van fundar els reialmes dels dúnedain a l'exili: [[Àrnor]] i [[Góndor]].
Línia 45:
# 590 a 740 - '''[[Tar Eléndil]]''' (350-751)
# 740 a 883 - '''[[Tar Meneldur]]''' (543-942)
# 883 a 1075 - '''[[Tar Aldàrion]]''' (700-1098) Fundà el port de Vinyalondë, i el relat d'''Aldarion i Erendis'' es basa bàsicament en la seva relació amb la seva dona, Erendis, de la seva filla, i de la seva relació amb la Terra Mitjana i Guil-galad.
# 883 a 1075 - '''[[Tar Aldàrion]]''' (700-1098)
# 1075 a 1280 - '''[[Tar Ancalimë]]''' (873-1285). Primera reina.
# 1280 a 1394 - '''[[Tar Anàrion]]''' (1003-1404)
Línia 78:
Els numenoreans destacaven en l'art i l'artesania, i en segles posteriors van desenvolupar de forma molt important la indústria naviliera. Van convertir-se en grans navegants, explorant el món conegut en totes les direccions excepte cap a l'oest, degut a la ''Prohibició dels Vàlar''. Sovint viatjaven fins a les costes de la Terra Mitjana, on ensenyaren als homes que hi vivien coneixements d'agricultura.
 
També es van especialitzar en la cria de cavalls, que domaven a les planes obertes de Mittalmar. Tot i que d'entrada eren gent pacífica, els seus coneixements en la forja d'armes i armadures sumats amb els seus dots com a genets feien que el seu poder nino tingués rival entre els homes.
 
{{Commonscat}}