Antíoc II Teos: diferència entre les revisions

'''Antíoc II Theós''' ([[286 aC]]–[[246 aC]]) fou rei selèucida de Síria del [[261 aC]] al [[246 aC]]. Era fill d'[[Antíoc I Sòter]] i de la princesa Estratonice, filla de [[Demetri Poliorcetes]].

 

 

Va succeir el seu pare Antíoc I Sòter a la seva mort en la guerra contra els [[gàlates]] i llavors va fer la pau amb [[Pèrgam]] i amb Egipte sobre la base del manteniment dels territoris. La pau amb Egipte no va durar i la rebel·lió de Ptolemeu, governador de la [[Jònia]] Egípcia, instigada per Antíoc, va suposar el reinici de les hostilitats ([[260 aC]]). Els selèucides van recuperar [[Cilícia]] i la costa fenícia i van retornar la llibertat a les ciutats fenícies, especialment [[Arvad]] ([[259 aC]]) on fou proclamat Gerostrat amb el seu fill Estrató. El [[258 aC]] els selèucides van entrar a [[Efes]], capital de la Jònia Egípcia, i a [[Milet]], i van ocupar tota la regió; sembla que els ciutadans de Milet, agraïts per alliberar-los del tirà [[Timarc de Milet|Timarc]], van atorgar-li el sobrenom de ''Théos'' (''Déu''). [[Antígon II Gònates]] de Macedònia, aliat als Selèucides, també va derrotar els egipcis en aigües de l'illa de [[Kos|Cos]]. Ptolemeu, el governador de Jònia, fou finalment assassinat. Aquesta guerra, anomenada II Guerra de Síria, va acabar finalment amb un nou tractat de pau ([[255 aC]]), en virtut del qual, en un dels acords, Antíoc repudiaria a la seva dona Laodice (que era sa cosina germana) i es casaria amb Berenice, filla de Ptolemeu II d'Egipte, i el fill d'aquesta unió seria proclamat hereu passant per davant dels drets dels quatre fills de Laodice (Seleuc, Laodice, Estratonice i Antíoc conegut com a [[Antíoc Hierax]]); Egipte va renunciar a Jònia (incloent algunes illes), a Cilícia i a [[Celesíria]].