Francesc Josep I d'Àustria: diferència entre les revisions

| escutpeu = Coat of Arms of Emperor Franz Joseph I.svg

}}

'''Francesc Josep I d'Àustria''' ([[Viena]], [[Imperi Austríac]] [[1830]] - íd., [[Imperi austrohongarès]] [[1916]]) fou '''[[emperador d'Àustria]], [[rei de Bohèmia]] i [[rei d'Hongria|Hongria]]''' entre [[1846]] i [[1916]], esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la [[Dinastia Habsburg]].

 

 

== Obra política ==

Va assumir el tron el [[1848]], després que abdiqués el seu oncle, l'emperador [[Ferran I d'Àustria]]. Els deu primers anys de regnat ([[1848]]-[[1859]]) vingueren marcats per la recuperació de la pau interior malgrat que s'aplicà una terrible repressió principalment a les províncies italianes i a [[Hongria]]. Pel que fa a la política exterior el fet més destacable fou la no-intervenció de l'emperador a la guerra de [[Crimea]], cosa que provocà un fort distanciament entre l'emperador i el tsar [[Nicolau I de Rússia]], que esperava una intervenció austríaca després de l'ajut rus arran de la revolució de [[1848]].

 

L'any [[1859]] es produí el primer enfrontament del regnat de Francesc Josep en què l'exèrcit austríac hagué d'intervenir directament. La [[segona guerra de la independència italiana]] de [[1859]] va enfrontar al [[Segon Imperi Francès]] i el [[Regne de Sardenya-Piemont]] amb l'[[Imperi Austríac]], i es va tancar amb el [[Tractat de Zuric]] el novembre, pel que els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] van cedir la [[Llombardia]] a França, la qual la va cedir a la casa de [[Dinastia Savoia|Savoia]]. Àustria conservà el [[Vèneto]], el [[Trentino]], el [[Tirol del Sud]], el [[Friül - Venècia Júlia]] i les fortaleses de [[Mantova]] i [[Peschiera]]. Tots els estats italians, fins i tot el Vèneto, que era austríac, hagueren d'unir-se a una confederació italiana, presidida pel Papa.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Schneid |nom=Frederick C. |títol=The Second War of Italian Unification 1859-61 |url= |llengua=anglès | editorial=Osprey Publishing |data=2012 |pàgines=82 |isbn=1780964501}}</ref> La derrota fou un cop psicològic important per l'emperador, un cop que féu que abandonés la vanitat que en part havia marcat la primera dècada del seu regnat.

 

L'any [[1864]] esclatà un conflicte menor al nord d'[[Alemanya]], al costat de la frontera danesa. Les pretensions daneses d'annexar-se els ducats de Slesvig-Holstein provocaren la intervenció conjunta d'Àustria i de Prússia. Una intervenció no desitjada pels austríacs que encara arrossegaven conseqüència de la guerra de [[1859]]. Malgrat tot, [[Prússia]] empenyé els austríacs i aquests assumiren [[Slesvig-Holstein|Holstein]] com una província més de l'Imperi. Prússia, però, declarà la guerra a [[Àustria]] l'any [[1866]] i aquesta conclogué amb una estrepitosa derrota austríaca a la batalla de Sadowa i amb la pèrdua de la província de [[Venècia]] i l'expulsió d'Àustria de la Confederació Germànica. Per primera vegada en més quatre-cents anys els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] quedaven relegats als seus dominis austríacs i fora de joc tant a [[Itàlia]] com a [[Alemanya]].

 

 

==Viena, la capital de l'Imperi==

El regnat de Francesc Josep I serà de gran importància en l'aspecte urbanístic i constructiu. Va fer destruir les muralles que envoltaven el centre urbà de [[Viena]], i va substituir aquest espai per la [[Ringstraße|Ringstraẞe,]] una àmplia avinguda creada el [[1858]] que facilitava la integració de la ciutat antiga a la xarxa viària de la ciutat moderna, i al mateix temps, s'aixecaven en aquest espai els principals edificis públics de la ciutat, tot creant un espai ampli i fresc gràcies a les seves avingudes i jardins. Una de les obres més impactants de la Ringstraẞe és el [[Burgtheater]], aixecat entre [[1874]] i [[1888]] pels arquitectes [[Gottfried Semper]] i Karl von Hasenauer. Semper i Von Hasenauer van construir un edifici de clara inspiració [[neorrenaixentista]], vorejant gairebé el [[barroquisme]], seguint així les tendències històriques característiques de l'[[Historicisme arquitectònic|arquitectura historicista]] de la segona meitat del {{segle|XIX|s}}.