Beríngia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia
Cap resum de modificació
Línia 6:
L'[[estret de Bering]] uneix el [[mar dels Txuktxis]] al nord i el [[mar de Bering]] al sud, ambdós d'aigües someres. Durant els cicles globals de refredement, com ara la [[glaciació]] més recent, queda atrapada prou aigua als casquets polars dels [[Pol Nord|Pols Nord]] i [[Pol Sud|Sud]] per reduir dràsticament el [[eustatisme|nivell eustàtic del mar]], exposant fons marins poc profunds. Altres ponts terrestres aparegueren i desaparegueren del món de manera similar: fa 14.000 anys, l'actual [[continent australià]] estava unit a [[Nova Guinea]] i [[Tasmània]], les [[Illes Britàniques]] eren una extensió de la terra ferma [[europea]] per sobre d'un [[Canal de la Mànega]] sec, i el fons sec del [[mar de la Xina Meridional]] unia [[Sumatra]], [[Java (illa)|Java]] i [[Borneo]] amb el continent [[asiàtic]].
 
El pont terrestre de Bering és important per una sèrie de motius, com ara el fet que hauria possibilitat lales [[migraciómigracions humanahumanes prehistòriques]] des d'Àsia cap a les [[Amèriques]] fa uns 12.000 anys. Tanmateix, aquesta teoria no ha estat determinada amb certesa, ja que comunitats costaneres navegants haurien pogut creuar l'oceà molt abans. Les opinions científiques sobre el tema romanen dividides i les àrees que haurien pogut proporcionar informació per resoldre'l es troben actualment a molts metres de profunditat sota el mar. Els animals terrestres també migraren a través de Beríngia. Així doncs, [[mamífers]] que havien evolucionat a Àsia passaren a Nord-amèrica, com ara [[lleons]] i [[guepards]] que originaren noves espècies [[endèmiques]] de Nord-amèrica avui [[extintes]]. De manera inversa, els [[camèlids]], originaris de Nord-amèrica, passaren a Àsia, i després s'extingiren a la seva terra natal de Nord-amèrica.
 
L'ascens i descens del nivell global del mar deixà al descobert aquest pont terrestre a diferents períodes del [[Plistocè]]. Es creu que el pont terrestre de Bering existí a la glaciació d'entre fa 100.000 i fa 12.000 anys, i la glaciació més recent, entre fa 22.000 i 7.000 anys. Així doncs, les línies costaneres actuals assumiren la seva forma actual fa uns 6.000 anys.