Joan d'Àustria i Blomberg: diferència entre les revisions

{{Infotaula persona}}

'''Joan d'Àustria''' ([[Ratisbona]], [[Baviera]], [[24 de febrer]] de [[1545]] o [[1547]] - [[Namur]], [[Països Baixos espanyols]], [[1 d'octubre]] de [[1578]]) fou [[Fill il·legítim|fill fora de mariatge]] de l'emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i de [[Bàrbara Blomberg]],<ref>[[Jordi Mata_i_Viadiu|MATA, Jordi]]<span class="">. «</span>Maleïts bastards!».&nbsp;''Sàpiens''&nbsp;[Barcelona], núm. 118 (juliol 2012), p. 58-61. ISSN 1695-2014</ref> va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre [[Felip II d'Espanya]].

 

 

==Lepant ==

La [[Lliga Santa (1571)|Lliga Santa]] va ser una coalició cristiana contra l'[[imperi Otomà]], promoguda pel papa [[Pius V]] des de [[1568]], i respecte a la qual [[Felip II]] era reticent. L'any 1570, resolta pràcticament la qüestió dels moriscos, Felip II va acceptar unir-se a Venècia i el papat contra els turcs. A la monarquia espanyola li interessaven objectius propers com [[Tunísia]], però els altres aliats s'inclinaven per la defensa de [[Xipre]], atacada per [[Selim II]] l'estiu de 1570. Encara que no es va poder determinar l'objectiu de la flota, Felip II va imposar el comandament a Joan d'Àustria.

 

 

Joan d'Àustria va aprofitar l'estada a Espanya per veure [[Magdalena de Ulloa]]. Va ser ella qui el va disfressar per la següent etapa del seu viatge: aniria als Països Baixos, però no des d'Itàlia sinó a través de [[Regne de França|França]]. Per això, el va vestir com a criat morisc d'un noble italià, Octavi de Gonzaga. Va creuar França i va arribar a [[Luxemburg]], única província lleial. Allà es va trobar amb la seva mare, [[Bàrbara Blomberg]]. Després d'aquesta conversació Bàrbara Blomberg, que sempre s'havia negat a viure a Espanya, va acceptar marxar a la península on se li va assignar casa i pensió i va acabar morint a [[Colindres]]

Els terços vells dels [[Països Baixos espanyols]], que portaven mesos sense rebre les seves pagues, van entrar a la ciutat d'[[Anvers]], en una jornada terrible, coneguda com la [[Fúria espanyola (Anvers)|fúria espanyola]]<ref>{{Ref-publicació|article=Die „spanische Furie“|publicació=Damals, das Magazin für Geschichte|llengua=alemany|url=http://www.damals.de/de/27/Die-spanische-Furie.html?aid=189511&cp=51&action=showDetails&cmtUri=/de/27/Uebersicht-Seite-51.html|data=novembre de 2017|pàgines=51}}</ref> que va crear la pitjor de les situacions possibles a l'arribada de Joan d'Àustria a les Disset Províncies. Portava instruccions sobretot de continuar la política de Requesens i mostrar-se conciliador. Per ser reconegut com a governador i que els rebels respectessin la fe catòlica, va acceptar llicenciar les seves tropes, els terços vells van marxar a Espanya o a Llombardia, així com respectar les llibertats de les Disset Províncies. Va firmar l'Edicte Perpetu el [[17 de febrer]] de [[1577]]. El maig semblava que la situació s'havia pacificat i Joan d'Àustria va poder entrar triomfalment a [[Brussel·les]].

 

 

==L'últim any ==

L'arribada dels terços va permetre que Joan emprengués una ofensiva militar. El [[31 de gener]] de [[1578]] els terços vells van derrotar els [[Estats Generals dels Països Baixos|Estats Generals]] en la [[batalla de Gembloux]], aconseguint així que gran part dels [[Països Baixos del sud]] tornessin a l'obediència del rei; va reconquistar tot [[Luxemburg]] i el [[ducat de Brabant]].