'''Notger''' ([[Suàbia]], [[930]] – [[Lieja]], [[1008]]) va ser el primer [[príncep-bisbe]] del [[Principat de Lieja]].
[[Fitxer:Square Notger-Liège.jpg|thumbminiatura|esquerra|Plaça de Notger a [[Lieja]] amb l'ala del [[segle XIX]] del Palau dels Prínceps-Bisbes i l'ampliació del [[segle XXI]] en obres]]Notger, també anomenat ''Notker,'' era un noble [[Suàbia|suabi]], monjo de l'[[abadia de Sankt Gallen]]. Va esdevenir canceller de l'emperador [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic|Otó I]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]] el nomenà bisbe de Lieja, el [[27 d'octubre]] [[971]]. Home de confiança, '''Notger''' tenia el paper de contenir de manera diplomàtica les aspiracions d'autonomia dels [[Ducat de Lotaríngia|ducs de Lotaríngia]] a les [[marca (territori)|marques]] de l'imperi. L'emperadriu Teofania, que exercia la tutoria del jove [[Otó III del Sacre Imperi|Otó III]], va concedir-li el [[comtat d'Huy|comtat]] d'[[Huy]] al [[980]]. En obtenir poders seculars, va esdevenir doncs príncep-bisbe. Aquestes possessions van donar-li els recursos per a començar la construcció i la fortificació de Lieja. Notger va aliar-se amb l'emperador [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] en les guerres contra el comte [[Balduí IV]] de [[comtat de Flandes|Flandes]] a la baixa Lotaríngia. Les seves despulles es troba a la [[col·legiata de Sant Joan (Lieja)|col·legiata de Sant Joan]] a Lieja.<ref>{{ref-llibre|nom =Jean-Pierre |cognom =Delville|nom2= Jean-Louis |cognom2=Cupper|nom3=Marylène |cognom3=Laffineur-Crépin |títol =Notger et Liège: l’an mil au cœur de l’Europe|lloc = Lieja|editorial =Editions du Perron|data = 2008| pàgines=128 |isbn= 978-2-87114-226-3|llengua = francès|ref = Delville et alii}}</ref>
Tot i ser un gran diplomàtic i estrateg, també era un home de lletres i d'arts. Va inspirar la construcció d'esglésies, la [[catedral de Sant Lambert]] i el primer [[Palau dels Prínceps-Bisbes de Lieja|palau bisbal de Lieja]]. Va estimular els artistes i va crear l'escola de la catedral que atreia escolars de tot arreu l'imperi. Avui, roman poc de les seves construccions, ja que els seus successors les van ampliar i modernitzar i una gran part de les obres d'art i dels monuments de la seva era van perdre's el [[1468]] durant la destrucció de la ciutat i les massacres a càrrec de [[Carles I de Borgonya]], ''el [[Carles I de Borgonya|temerari]]''.{{sfn|Delville et alii|2008}}
