Paradoxa de Clausius: diferència entre les revisions

La '''paradoxa de Clausius''', també coneguda com la '''paradoxa de la mort per calortèrmica''' o '''paradoxa termodinàmica''', formulada el [[1862]] per [[William Thomson|Lord Kelvin]], [[Hermann von Helmholtz]] i [[William John Macquorn Rankine]], és un argumentació deargument ''[[Reducció a l'absurd|reductio ad absurdum]]'' que utilitza la [[termodinàmica]] per a mostrar la impossibilitat d'un [[univers]] infinitament vell.<ref>{{citar ref|autor1= Thomson, W.|títol= On the Age of the Sun's Heat|any= 1862}}</ref><ref name="Cucic2009">{{citar ref|arxiv = 0912.1756|doi = 10.1063/1.3322352|autor1= Cucic|títol= Paradoxes of Thermodynamics and Statistical Physics|any= 2009}}</ref> Aquesta [[paradoxa]] és basada en el model clàssic d'un univers etern. La paradoxa de Clausius és una paradoxa de paradigma. Fou necessari d'esmenar les nostres idees fonamentals sobre l'univers, canviant de paradigma, per a resoldre-la.