Josep Joffre i Plas: diferència entre les revisions

== Carrera militar ==

Fill de Gilles Joffre i Vidal i de la seva dona Catherine Plas i Mercader, Joffre va ingressar a l'[[École Polytechnique]] i poc després va participar en la defensa de [[París]] durant la [[Guerra francoprussiana]] de [[1870]]. Posteriorment, fou destinat a les colònies com a enginyer militar. El [[1911]] retornà a França i fou nomenat comandant en cap de l'[[exèrcit francès]], després de la renúncia de [[Joseph Gallieni]]. Amb el canvi de mentalitat a l'estat major de l'exèrcit, que passà d'una idea estratègica defensiva a una de molt més ofensiva, Joffre adoptà els plans de [[Ferdinand Foch]], l'ofensiva coneguda com a [[Pla XVII]]. Joffre fou nomenat comandant en cap malgrat no haver dirigit mai un gran exèrcit, i malgrat la seva coneguda parsimònia.

Quan va esclatar la [[I Guerra Mundial]], el pla francès es veié superat pel [[Pla Schlieffen]] alemany. Joffre intentà recuperar la situació mitjançant una retirada i un contraatac, que culminà en la [[Primera Batalla del Marne]], entre el 5 i el 12 de setembre de 1914, que aconseguí salvar [[París]] i fer retirar els alemanys a les línies de front, que més o menys romandrien estàtiques durant la resta de la guerra. Després de les grans pèrdues a les batalles de [[Batalla de Verdun|Verdun]] i del [[Batalla del Somme|Somme]], Joffre fou substituït per [[Robert Nivelle]] el [[13 de desembre]] del [[1916]]. Joffre fou nomenat [[mariscal de França]], la primera persona a rebre aquest títol durant la III República, però el seu paper fou més cerimonial que operatiu. Fou el cap de la missió militar francesa als [[Estats Units]] el 1917 i posteriorment, cap del [[Consell Suprem de Guerra]] el 1918.

 

=== Delegació de Joffre als Estats Units ===

A conseqüència de la declaració de guerra que féu el [[Congrés dels Estats Units|Congrés americà]] a Alemanya, el ministre de la Guerra francès, [[Alexandre Ribot]], convocà Joffre i li va proposar de fer servir "el seu prestigi inigualable" acompanyant el president del Consell [[René Viviani]] als [[Estats Units d'Amèrica]]. Després d'haver dubtat, Joffre finalment va acceptar. De fet, com que llavors els Estats Units no tenien enemics i no havien conegut cap conflicte militar d'ençà el final de la [[Guerra de Secessió]], els americans només tenien un exèrcit de 120.000 soldats. Joffre fou encarregat de convèncer el president [[Woodrow Wilson]] de la implicació del país i de preparar-ne l'exèrcit per a la guerra. La missió francesa va embarcar a bord del vaixell ''Lorraine II'' el 15 d'abril a [[Brest]].