Knarr: diferència entre les revisions

El '''knarr''' —també conegut com a knorr o knörr, en [[nòrdic antic]] knǫrr— era un tipus de vaixell mercant nòrdic usat pels [[víkings]], del mateix tipus de construcció que els [[drakar]]s, [[Karv|karvs]], [[snekkes]] i [[færing]]s.<ref>Laia San José Beltrán, ''Quienes fueron realmente los vikingos'', Quarentena, 2015, {{ISBN|978-84-16229-16-1}} p. 269.</ref>

 

 

== Característiques ==

El knarr era més aplanat que el drakar, proveït de rems i vela, amb capacitat per a unes trenta persones, bestiar i el [[fenc]] per a la seva alimentació, aigua potable, peix sec i carn salada. Com els drakar, portaven penjats els escuts a babord i estribord que retiraven i guardaven al celler durant els trajectes comercials. Equipaven tendes que podien muntar a coberta o a l'exterior quan feien una parada per pernoctar si les condicions ho permetien. Els cabdills portaven llits desmuntables. Cada remer tenia un cofre amb els seus efectes personals, que feia servir com a seient. La tripulació tenia uns sacs de pell de [[morsa]] anomenats ''hudfat'', on guarden els seus equipaments i armes, però que també utilitzaven com a sacs de dormir.<ref>Yves Cohat, ''Los vikingos, reyes de los mares'' (1989) {{ISBN|9788403600577}}, p. 83-84</ref> Eren més lents i menys maniobrables que un vaixell de guerra, però a canvi podien transportar grans pesos.<ref>Velasco, Manuel (2008) ''Breve Historia de los Vikingos'', {{ISBN|84-9763-198-6}}, p. 69</ref>