Khilderic III: diferència entre les revisions

El tron havia estat vacant durant set anys quan el [[majordom de palau]], [[Carloman (fill de Carles Martell)|Carloman]], i [[Pipí el Breu]], decidiren en [[743]] reconèixer Kilderic com rei. Ni el seu llinatge ni la seva relació a la família Merovíngia són coneguts amb certesa. Pot haver estat el fill de [[Khilperic II]].

 

No va prendre part en cap afer públic, que no fos dirigit pels majordoms de palau. Quan, en 747, Carloman es retirà a un monestir, Pipí decidí prendre la corona reial. Pipí envià cartes al papa [[Zacaries I]], preguntant si el títol de rei pertanyia a aquell que havia exercit el poder o aquell amb el llinatge reial. El papa respongué que el poder reial hauria de tenir el títol reial també. En [[751]], Kilderic fou destronat i tonsurat, ''deposit et detonsit'', a les ordres del successor de Zacaries, [[papa Esteve II|Esteve II]], perquè, segons [[Einhard]], ''quia non erat utilis'', "no era útil". Els seus cabells llargs eren el símbol de la seva dinastia i dels drets reials (alguns diuen poders màgics); tallant-los, el despullaven de totes les prerrogatives reials. En 752, ell i el seu fill Theuderic es traslladen a l' [[abadia de Sant Bertí]], encara que alguns diuen que ell va anar a [[Saint-Omer (Pas de Calais) |Saint-Omer]] i Teodoric a [[Saint-Wandrille]]. Morí aproximadament quatre anys més tard. Sota el [[dinastia Carolíngia|carolingis]] rebé mala premsa, sent anomenat un ''rex falsus'', rei fals, malgrat el fet que era Pipí qui li havia usurpat el tron.