Visigots: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Vandalisme |
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
||
Línia 1:
{{Grup humà}}
[[Fitxer:Visigoth migrations.jpg|
Segons la historiografia tradicional, els '''visigots''' són una branca dels pobles [[germànics]], i el seu nom significaria "[[gots]] de l'oest". Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels [[huns]], cap al [[370]]. Serien els "gots de l'oest", en oposició als de l'est, els [[ostrogots]]. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales<ref>[http://www.saber.ula.ve/handle/123456789/16399 Les quatre mentides sobre els gots de Jurate Rosales]</ref> i admesa per Fermín Miranda-García,<ref>{{citar ref | cognom =Miranda-García | nom =Fermín | títol =Breve historia de los godos | editorial = Nowtilus| lloc =Madrid | data =2015 | pàgines =17-32 | url = | llengua =castellà | isbn =978-84-9967-736-1}}</ref> defensa que els gots eren d'origen bàltic.
Línia 6:
== Història==
[[Fitxer:Roman Empire.png|
El poble germànic dels gots va ser anomenat ja per [[Tàcit]], que els esmenta com ''Gotones''. Llavors habitaven el nord de [[Germania (regió)|Germània]], en terres que abans van poblar els [[bois]], [[getes]] i [[escites]]. Van ampliar els seus territoris i van incorporar a altres grups veïns (d'origen germànic i sàrmata) i van dominar del [[Tisza]] al [[Riu Don|Don]] i des de la regió del [[Pont Polemoniac]] a la [[mar Bàltica]].
Línia 29:
== El visigots com a federats a l'Imperi (376-475) ==
[[Fitxer:AlaricTheGoth.jpg|
[[Fitxer:Ataúlfo 01.jpg|miniatura|Estàtua d'[[Ataülf]]. Va pactar amb [[Flavi Honori]] la sortida d'Itàlia a canvi de la concessió del govern de la [[Gàl·lia]] ]]
{{AP|Visigots federats}}
Línia 53:
==Regne de Toledo (507-725) ==
[[Fitxer:Reccared I Conversión, by Muñoz Degrain, Senate Palace, Madrid.jpg|
[[Fitxer:Reyes visigodos Codex Vigilanus.jpg|
{{AP|Regne de Toledo}}
El Regne Visigot va conquerir la [[península Ibèrica]] l'any 415 en l'època de transició de l'[[edat antiga]] a l'[[edat mitjana]].
Línia 69:
== Final del Regne Visigot d'Hispània ==
[[Fitxer:Juan Antonio Ribera - Wamba renunciando a la corona, 1819.jpg|
A finals del segle VII dC, les lluites internes pel poder entre dues grans branques de la noblesa i el clergat són contínues. A més de la crisi social i econòmica, van portar al regne visigot a una situació límit. El rei [[Wamba]], successor de Recesvint, combatia els [[vascons]] al nord de la Península quan va sorgir una nova rebel·lió en la [[Septimània]] i encara que va aconseguir apaivagar-la, va ser deposat en estranyes circumstàncies. Les conteses es van generalitzar durant els regnats d'[[Ègica]] i [[Witiza]]. Quan Roderic, va aconseguir el tron, els seus rivals van reclamar ajut al líder musulmà nord-africà [[Tàriq ibn Ziyad]], qui, amb la seva victòria (711) en la [[batalla de Guadalete]], a prop de [[Medina Sidonia]], inicia la conquesta del regne. Als territoris del nord-est de la Península encara governaren dos reis visigots més: [[Àkhila II|Àkhila]] o Àquila II ([[710]]-[[713]]) i [[Ardó]] ([[710|714]]-[[713|720]]). De fet, fou entre l'any 716 i el 725 quan els musulmans conquereixen els territoris septentrionals de la futura Catalunya i tota la [[Septimània]], última província visigoda; així posaren fi al Regne Visigot i inauguraren el període islàmic en la història ibèrica.
Línia 83:
== Vegeu també ==
[[Fitxer:Inauguració Sales romànic juny 2011 -Vas litúrgic d'època visigòtica.JPG|
* [[Regnes germànics]]
* [[Període visigòtic a Catalunya]]
|