Rudyard Kipling: diferència entre les revisions

 

== Primers viatges ==

 

La ''Civil and Military Gazette'' de Lahore, en què va treballar Kipling i a la que va qualificar de "la meua primera amant i el més vertader amor,"<ref name=autobio/> apareixia sis dies a la setmana al llarg de tot l'any a excepció de dos dies de festa, a [[Nadal]] i a [[Pasqua de Resurrecció|Pasqua]]. Kipling va treballar intensament per a l'editor, Stephen Wheeler, però la seua necessitat d'escriure era insuportable. L'any 1886, va publicar la seua primera col·lecció de versos, ''Departmental Ditties.'' En aquest any també va haver un canvi d'editors del periòdic, portant uns aires de major llibertat, i Kipling va ser encoratjat a contribuir-hi amb relats curts.<ref name=plainsintro/>

Mentrestant, a l'estiu de [[1883]], Kipling havia visitat per primera vegada [[Simla]] (avui dia Shimla), coneguda estació de muntanya i capital estiuenca de l'Índia Britànica. Aleshores era una pràctica establerta que el virrei de l'Índia i el seu govern s'hi traslladaven durant els sis de més calor i per tant la ciutat esdevenia el "centre del poder i també del plaer."<ref name=plainsintro/> La família de Kipling eren visitants habituals de Simla, i a Lockwood Kipling li va ser encarregada una pintura al fresc per a decorar l'església. Kipling va retornar a Simla durant les seues vacances des de l'any 1885 al 1888, i la ciutat figura de manera destacada en moltes de les narracions que va escriure per a la ''Gazette''.<ref name=plainsintro/> <blockquote> El meu mes de vacances a Simla, o a qualsevol estació de muntanya on s'establia la meua gent, era pura alegria — i cada hora valia com l'or. Tot començava amb calor i malestar, per tren o carretera. Acabava en el fresc capvespre, amb una bona llar cremant en la cambra, i l'endemà — i trenta dies més!— la matinera tassa de te que em duia la mare, i les llargues converses amb tots plegats de nou. Fins i tot hi havia temps per a treballar, i tot plegat, diversió i treball m'envaïa el cap, que habitualment estava reblit.<ref name=autobio/> </blockquote>

 

 

De nou a Lahore, al voltant de trenta-nou narracions van aparèixer a la ''Gazette'' entre novembre de 1886 i juny de 1887. La major part d'aquestes narracions van ser incloses a [[Plain Tales from the Hills]], la primera col·lecció de prosa de Kipling, que va ser publicat a [[Calcuta]] el gener de 1888, un mes després del seu 22é aniversari. Però el temps de Kipling a Lahore arribava al seu fi. El novembre de 1887, va ser transferit al "germà gran" del diari, ''The Pioneer'', d'[[Allahabad]] a les [[Províncies Unides d'Agra i Oudh|Províncies Unides]]. Tanmateix, el seu ritme d'escriptura va continuar sent frenètic, i durant l'any següent va publicar sis col·leccions de narracions breus: ''Soldiers Three'', ''The Story of the Gadsbys'', ''In Black and White'', ''Under the Deodars'', ''The Phantom Rickshaw'', i ''Wee Willie Winkie'', que hi contenen més de 41 relats, alguns bastant extensos. A més, com a corresponsal especial de ''The Pioneer'' a la regió occidental de [[Rajputana]], va escriure molts reportatges que després van ser editats sota el títol de ''Letters of Marque'' i publicats al volum ''[[From Sea to Sea and Other Sketches, Letters of Travel]]''.<ref name=plainsintro/>

 

== L'esvàstica ==

Moltes de les edicions antigues d'obres de Kipling porten una [[esvàstica]] a la coberta, junt a un dibuix del Déu [[hinduisme|hindú]] amb cap d'[[elefant]] [[Ganesha]]. Això va fer que des de l'any [[1930]] s'especulara amb la possibilitat que Kipling fora un simpatitzant dels [[nazi]]s. Però l'ús de l'esvàstica per part de Kipling no té res a veure amb el nazisme, sinó que està basat en un antic signe indi que significa bona sort i benestar. Va usar l'esvàstica en orientació esquerra i dreta indistintament, i abans que els nazis aconseguiren el poder, Kipling ja havia ordenat al seu editor retirar el signe, amb l'objectiu de no ser identificat amb ells. Poc menys d'un any abans de morir, Kipling va donar una conferència (titulada "An Undefended Island" - una illa indefensa) a [[The Royal Society of St George]] el [[6 de maig]] de [[1935]], alertant sobre el perill que l'[[Alemanya]] Nazi suposava per al Regne Unit.<ref>Rudyard Kipling, ''War Stories and Poems'' (Oxford Paperbacks, 1999), pp. xxiv-xxv.</ref>