Diferència entre revisions de la pàgina «Simone Weil»

52 octets eliminats ,  fa 9 mesos
=== Misticisme a ''La pesanteur et la grâce'' ===
{{AP|La pesanteur et la grâce}}
Aquest llibre no va aparèixerapareix sota el seu nom d’autoracom a autora, ja que no estavaera destinat a ser publicat. Es compon de diversos escrits escollits dedels seus quaderns personals de Simone Weil i, organitzats per temàtiques per Gustave Thibon, quique la coneixia i quihi havia mantingut una relació d’amistat amb ella. De fet, ella li vahavia donardonat moltes llibretes i escrits abans delde maig dedel 1942, però sense pensar en que poguessin ser publicats. Per tant, l’organització i l'edició del llibre són degudes ade Gustave Thibon, influenciatinfluaít igualment per la mística negativa. T.S. Eliot, en el ''sueseu prefaci dea l’Enracinemenl’Enracinement''t, la considera a Simone Weil com una titella dels temps moderns. EllaSimone rebutjava l’Antic Testament i, per tant, és possible que fes el mateix ambtambé el judaisme, amb el qual ella estava lligada perde naixementnaixença, conduint-cosa que la dugué a formar-se la seva pròpia teodicea.
 
Simone Weil no considera pas que el món comsigui la creació d’un demiürg, però si comque l’expressió directa de l’amor de Déu, entot decepciói delsaber feten carn pròpia que ellael coneixmón és un món malvat, de barreja d’atzar i de necessitat. Aquesta juxtaposició la portaduu a produir una forma poc habitual de teodicea cristiana. La seva neboda, Sylvie Weil, i el biògraf Thomas R. Nevin, vancreuen buscar la demostració dedmostrar que, per la seva ideologia, la Simone Weilno nodevia hauriahaver rebutjat mai el judaisme.
 
=== Bellesa ===
293

modificacions