|
=== L'absència ===
L'absència és la clau de la seva metafísica. CreiaCreu que Déu creavacrea en un acte d'auto-delimitaciólimitació; en altres paraules, Déu és vist com una espècie de plenitud total, és un ésser perfecte. UnaLa criatura només pot existir quan Déu no hohi és. Així, la creació es va produirprodueix només quan Déu es va retirarretira parcialment. El misticisme jueu té idees similars. "''Déu pot estarser present en la creació només en forma d'absència''"
Per Simonea Weilella, la kenosi original, que estàés buida, precedeix la kenosi correctiva amb l'encarnació de Crist. Així, doncs, naixem en una mena de posició maleïda, no pel pecat original com a tal, sinó perquè, per a ser creatcreats, hem de ser precisament el que Déu no és, així és que vamhem haverhagut de ser al el contrari del que és sant.
Aquesta noció de creació és la pedra angular de la seva teodicea, ja que si la creació estàés concebuda d'aquesta manera (ja que necessàriament conté el mal), no hi ha cap problema per a l'entrada del mal en un món perfecte. AquestaAixò no és una delimitaciólimitació de l'omnipotència de Déu, no és pas que Déu no poguéshagi pogut crear un món perfecte, peròés que l'acte a què ens referim dienten dir "crear" en la seva essència mateixa implica la impossibilitat de perfecció.
Tanmateix, aquesta noció de la necessitat del mal no vol pas dir que estiguem simplement, alde principi i contínuament, condemnats; al contrari, Simone Weil diu que "''el mal és la forma que la misericòrdia de Déu pren en aquest món''". Ella creuCreu que el mal i la seva conseqüència, la desgràcia, tenen el paper d'allunyar-nos de nosaltres mateixos i de Déu: "''La contemplació de la misèria humana es llença cap a Déu, i només en els altres és estimat com si estiguéssim contemplats. No es pot contemplar en si mateix com a tal o en altres com a tal''”.
Comptat i debatut, l'extrema desgràcia que s'apodera de l'ésser humà no la crea unapas, la misèria humana, només la revela.
=== De la destrucció a la caritat ===
|
