Diferència entre revisions de la pàgina «Decrets de Nova Planta»

m
Revertides les edicions de 83.57.139.14. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
m (Revertides les edicions de 83.57.139.14. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
[[Fitxer:Nueva planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña (1716).djvu|miniatura|Edició impresa del Reial Decret 9-X-1715, comunicat per la Reial Cèdula 16-I-1716. El retard de la [[Reial Cèdula]] respecte del [[Reial Decret]] es deu al fet que abans es van voler completar els nomenaments dels càrrecs de la Reial Audiència, presentant la nova composició com un fet consumat. <br/>El [[Reial Decret]] configurava la Nova Planta –nova estructura– de la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)|Reial Audiència de Catalunya]] per a reduir-la a l'[[absolutisme]]. Així, quedà presidida pel [[Capità General de Catalunya|Capità General de l'Exèrcit]] en els afers governatius i d'administració territorial, i perdé el seu caràcter de tribunal suprem de Catalunya al quedar supeditada al [[Consell de Castella]] en els afers judicials.<ref name="NIEVA">[[#NIEVA-2004|Nieva (2004:53)]]</ref>]]
 
💩💩💩💩💩💩🤡
Oleeeeeee
[Fitxer:Nueva planta de la Real Audiencia del Principado de Cataluña (1716).djvu|miniatura|Edició impresa del Reial Decret 9-X-1715, comunicat per la Reial Cèdula 16-I-1716. El retard de la [[Reial Cèdula]] respecte del [[Reial Decret]] es deu al fet que abans es van voler completar els nomenaments dels càrrecs de la Reial Audiència, presentant la nova composició com un fet consumat. <br/>El [[Reial Decret]] configurava la Nova Planta –nova estructura– de la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)|Reial Audiència de Catalunya]] per a reduir-la a l'[[absolutisme]]. Així, quedà presidida pel [[Capità General de Catalunya|Capità General de l'Exèrcit]] en els afers governatius i d'administració territorial, i perdé el seu caràcter de tribunal suprem de Catalunya al quedar supeditada al [[Consell de Castella]] en els afers judicials.<ref name="NIEVA">[[#NIEVA-2004|Nieva (2004:53)]]</ref>]]
[[Fitxer:Real Cédula 16-I-1716.jpg|miniatura|Reial Cèdula 16-I-1716 que comunica al [[Capità General de Catalunya|Capità General de l'Exèrcit]] a Catalunya el Reial Decret 9-X-1715<ref name="NIEVA"/> amb la Nova Planta –nova estructura– de la [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)|Reial Audiència de Catalunya]], que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori.]]
[[Fitxer:Decreto-nueva-planta-reino-mallorca.jpg|miniatura|Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.]]
La primera reivindicació dels extints [[estats de la Corona d'Aragó]] denunciant el règim absolutista resultat de la Nova Planta fou el memorial de greuges anomenat [[Representació de Greuges|Representació]] ([[1760]]). Els Decrets de Nova Planta que implantaren l'[[absolutisme]] a la monarquia espanyola quedaren derogats quan col·lapsà l'[[Antic règim]] absolutista i es posà fi definitivament a la [[Monarquia Absoluta Borbònica]] ([[1833]]) un segle després de la seva imposició, quedant instaurat el [[Regne constitucional d'Espanya]]; la derogació dels decrets de Nova Planta i del règim absolutista fou ratificada legalment per la [[Constitució Espanyola de 1837]]. Si des de l'edat mitjana i la modernitat històrica la [[sobirania]] havia estat compartida entre el monarca i el regne a través de les [[Corts Catalanes|Corts]], i després del [[1714]] amb els Decrets de Nova Planta el monarca s'havia apoderat absolutament de la sobirania al llarg de tot un segle, amb la [[Constitució Espanyola de 1837]] la sobirania retornava finalment i definitivament a la nació, quedant consagrat a partir d'aleshores el principi de la sobirania nacional.
 
Això no obstant, però, l'establiment d'un [[Construcció de l'estat liberal a Espanya|estat liberal]] no suposà la recuperació del sistema constitucional propi dels altres [[estats de la Corona d'Aragó]], sinó que consagraren el [[Regne constitucional d'Espanya]] com un règim polític únic, uniforme i centralitzat, herència directa de l'antiga Monarquia Absolutista Borbònica, i que només reconeix a una única nació, la [[Nació Espanyola]]. Al llarg del [[segle XX]] s'assajaren diversos mètodes de descentralització administrativa com ara la [[Mancomunitat de Catalunya]] o la [[Generalitat republicana]], però no fou fins a la promulgació de la [[Constitució Espanyola de 1978]] i l'aprovació dels Estatus d'Autonomia quan es consolidà l'actual sistema espanyol de descentralització politicoadministrativa en comunitats autònomes, sempre basat en darrera instància en què la [[sobirania]] emana d'una única i uniforme Nació Espanyola ja des del [[1812]], ratificada el [[1837]], i actualment vigent des del [[1978]] —excepció feta dels territoris amb [[drets històrics]]—. Així doncs, malgrat que els decrets de Nova Planta quedaren abolits per les constitucions espanyoles i la [[sobirania]] retornà al poble després d'un segle de règim absolutista, els [[estats de la Corona d'Aragó]] mai no han recuperat la seva pròpia [[sobirania]] que els fou llevada entre el [[1707]] i el [[1714]] per la força de les armes, ni les seves institucions de govern han recuperat la seva ''[[potestas]]'' suprema que emanava d'aquesta sobirania.
 
== La Monarquia d'Espanya amb la Casa d'Àustria ==
29.568

modificacions