Obre el menú principal

Canvis

Es desfà la revisió 22057553 de 62.57.132.235 (Discussió)
{{redirecció|Estats Units|Estats Units (desambiguació)}}
Hola
{{Infotaula geografia política |fet_clau=noWD |membre_de = noWD}}
Els '''Estats Units d'Amèrica''' ([[anglès]]: ''The United States of America'') són una [[república]] [[República federal|federal]] i [[República constitucional|constitucional]] integrada per [[organització territorial dels Estats Units|50 estats i un districte federal]]. La república és situada majoritàriament al centre del subcontinent [[Nord-amèrica|nord-americà]], on es troben els [[Estats Units contigus|48 estats contigus o continentals]] i [[Washington DC]], el districte capital, que limita al nord amb [[Canadà]] i al sud amb [[Mèxic]]. L'estat d'[[Alaska]] es troba al nord-oest del subcontinent, limita amb Canadà a l'est i al sud i amb [[Rússia]] a l'oest, creuant l'[[Estret de Bering]]. L'estat de [[Hawaii]] es troba al centre-nord de l'[[Oceà Pacífic]]. Els Estats Units també administren diversos territoris i àrees insulars del Oceà Pacífic i la [[mar Carib]].<ref>{{GEC|0025184|Estats Units d'Amèrica}}</ref>
 
Amb una superfície de 9,38 milions de&nbsp;km², i amb més de 300 milions d'habitants, els Estats Units d’Amèrica són el tercer país més gran del món en àrea i en població. És un dels països més diversos ètnicament, resultat de la immigració massiva de molts continents.<ref name="Dealing with Diversity">Adams, J.Q., and Pearlie Strother-Adams (2001). ''Dealing with Diversity''. Chicago: Kendall/Hunt. {{ISBN|078728145X}}</ref> L'[[economia dels Estats Units]] és l'economia nacional més gran del món, amb un [[producte interior brut]] (PIB) nominal superior als 13 bilions de dòlars, el [[2006]], és a dir el 19% de la producció mundial.<ref name="IMF GDP"/>
 
La nació es va fundar per tretze colònies de [[Gran Bretanya]] localitzades a la costa Atlàntica. Proclamant-se "estats", van fer la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració d'Independència]] el [[4 de juliol]] de [[1776]]. Els estats rebels van derrotar a Gran Bretanya en la guerra, la primera guerra d'independència colonial reeixida d'[[Amèrica]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Dull|nom= Jonathan R. |data =2003Lcapítol=Diplomacy of the Revolution, to 1783|pàgina= 352|títol= A Companion to the American Revolution|editor= Jack P. Greene and J. R. Pole|lloc= Maiden, Mass.|editorial= Blackwell|isbn=1405116749|llengua = anglès}}</ref> La [[Convenció de Filadèlfia]] va adoptar l'actual [[constitució dels Estats Units]] el [[17 de setembre]], [[1787]]; la ratificació d'aquesta l'any següent va fer dels estats parts integrants d'una sola república. La ''[[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units]]'', que conté deu esmenes sobre els drets i llibertats dels ciutadans, es va ratificar el [[1791]].
 
Els Estats Units són membre permanent del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]]. En l'actualitat, són la potència militar més gran després de la [[Guerra Freda]], i una força important en l'economia del món.<ref>{{ref-web |url= http://www.foreignaffairs.org/20040701faessay83406/eliot-a-cohen/history-and-the-hyperpower.html|obra = Foreign Affairs|títol= History and the Hyperpower|llengua= anglès|data= 14-07-2006}}</ref>
 
== Toponímia ==
Hom ha suggerit que el terme "[[Amèrica]]" es va encunyar el [[segle XVI]] en honor a l'explorador i cartògraf italià [[Amerigo Vespucci]]<ref>{{ref-web |url=http://www.usatoday.com/news/nation/2007-04-24-america-turns-500_N.htm?csp=34|títol= Cartographer Put 'America' on the Map 500 years Ago|obra= USA Today|llengua= anglès|data= 24-4-2007|consulta= 30-11-2008}}</ref> per referir-se a totes les terres de l'[[hemisferi occidental]]. El nom del nou Estat federat es va registrar, per primera vegada, en la Declaració d'Independència dels Estats Units, que era la "Declaració unànime dels tretze Estats Units d'Amèrica" adoptada pels "representants dels Estats Units d'Amèrica", el [[4 de juliol]], [[1776]].<ref>{{ref-web |url=http://www.archives.gov/exhibits/charters/charters.html|títol=The Charters of Freedom|editor=National Archives|llengua=anglès|consulta=20-6-2007}}</ref> Les abreviacions més comunes són Estats Units i EUA, i col·loquialment se'n diu "Amèrica".
 
El gentilici i l'adjectiu més comú dels Estats Units és "nord-americà", seguit d'"americà". L'ús d'aquest terme, tanmateix, és controvertible, sobretot a l'[[Amèrica Llatina]], atès que els ciutadans dels països d'aquesta regió utilitzen el gentilici "americà" per referir-se a tots els individus nascuts al continent [[Amèrica|americà]]. En català, el gentilici més adequat i sense ambigüitat és estatunidenc.<ref name="genti" />
 
== Geografia física ==
{{AP|Geografia dels Estats Units}}
[[Fitxer:USA topo en.jpg|thumb|esquerra|Mapa topogràfic dels Estats continentals]]
[[Fitxer:MountMcKinley BA.jpg|thumb|esquerra|[[Denali]]]]
[[Fitxer:Mississippi delta from space.jpg|thumb|esquerra|Imatge per satèl·lit del delta del [[Riu Mississipí|Mississipí]] ]]
[[Fitxer:Great Lakes from space.jpg|thumb|Imatge per satèl·lit dels [[Grans Llacs d'Amèrica del Nord|Grans Llacs]] ]]
Els Estats Units estan situats gairebé en [[hemisferi occidental]]: els quaranta-vuit estats continentals es troben al centre del subcontinent [[Nord-amèrica|nord-americà]] i s'estenen de l'[[oceà Atlàntic]] al [[oceà Pacífic|Pacífic]]. Limiten al nord amb el [[Canadà]], i al sud amb [[Mèxic]] i amb el [[Golf de Mèxic]]. [[Alaska]], l'estat més gran en superfície i separat dels estats continentals pel Canadà, limita amb l'oceà Pacífic al sud i amb l'[[oceà Àrtic]] al nord. [[Hawaii]] és un [[arxipèlag]] del Pacífic central al sud-est de l'[[Amèrica del Nord]]. Els Estats Units és el tercer o quart país més gran del món —depenent de com es consideren les disputes territorials entre la [[República Popular de la Xina|Xina]] i l'[[Índia]].<ref>{{ref-web |url = http://education.yahoo.com/reference/factbook/countrycompare/area/3d.html;_ylt=As1XMsN8|títol=World Factbook: Area Country Comparison Table|editor = Yahoo Education|llengua=anglès|data=20-2-2007}}</ref> Els Estats Units també administren diversos territoris insulars del [[mar Carib]] i de l'oceà Pacífic.
 
La plana costanera de l'Atlàntic dóna lloc a boscs [[caducifoli]]s i la serralada de Piedmont. La cadena muntanyenca dels [[Apalatxes]] separen el litoral dels [[Grans Llacs d'Amèrica del Nord|Grans Llacs]] i les pastures de l'[[Oest Mitjà]]. El sistema fluvial del [[Mississipí-Missouri]], el quart més gran del món en extensió, flueix de nord a sud del centre del país. Les planes fèrtils, conegudes com les [[Grans Planes]] s'estenen cap a l'oest. Les [[Muntanyes Rocalloses]] s'estenen de nord a sud a l'oest de les Grans Planes. L'àrea que es troba a l'oest d'aquesta cadena muntanyenca és desèrtica (s'hi troben el [[Desert del Mojave]] i la [[Gran Conca]]). La [[Sierra Nevada (Estats Units)|Sierra Nevada]] s'estén de manera paral·lela a les Rocalloses, a prop de la costa del Pacífic. Amb 6.194 msnm, el [[Mont McKinley]] és el pic més alt del país. Hi ha volcans actius a l'[[Arxipèlag Alexander]] i les [[Illes Aleutianes]]; tot l'estat de Hawaii es troba sobre illes volcàniques tropicals.
 
Els principals rius dels Estats Units són:
 
{| class="wikitable sortable"
! align="center" style="background:#F0CF9F;"|Nom
! align="center" style="background:#F0CF9F;"|Llargada<br />en&nbsp;km
! align="center" style="background:#F0CF9F;"|Conca hidrogràfica<br />en&nbsp;km²
|-
||[[Mississipí-Missouri|Missouri]]||4.370||1.376.180
|-
||[[Mississipí-Missouri|Mississipí]]||3.778||2.981.076
|-
||[[Riu Yukon|Yukon]]||3.185||847.600
|-
||[[Riu Bravo]] ||3.060||607.965
|-
||[[Riu Arkansas|Arkansas]]||2.348||505.000
|-
||[[Riu Colorado|Colorado]]||2.317||629.100
|-
||[[Riu Ohio|Ohio]]||2.102||490.601
|-
||[[Riu Columbia|Columbia]]||2.044||668.217
|-
||[[Riu Snake|Snake]]||1.670||279.719
|-
||[[Riu Kuskokwim|Kuskokwim]]||1.165|| 120.000
|-
||[[Riu Tennessee|Tennessee]]||1.049||105.870
|}
Els [[Grans Llacs d'Amèrica del Nord|Grans Llacs]] ([[Llac Superior|Superior]], [[Llac Huron|Huron]], [[Llac Michigan|Michigan]], [[Llac Erie|Erie]] i [[Llac Ontario|Ontario]]) representen en conjunt una superfície d'uns 250.000&nbsp;km², gairebé la meitat de la [[península Ibèrica]]. Els altres llacs importants són el [[llac Pontchartrain|Pontchartrain]], el [[Gran Llac Salat]] (''Great Salt Lake''), el [[llac Champlain|Champlain]], el [[llac Mead|Mead]], el [[llac Powell|Powell]], l'[[Utah Lake|Utah]] i el [[llac Tahoe|Tahoe]].
 
== Clima ==
Atesa la grandària superficial dels Estats Units, s'hi troben diversos climes
 
El clima és temperat en gran part del país, tropical a [[Hawaii]] i la [[Florida]], polar a [[Alaska]], semiàrid a les Grans Planes a l'oest del meridià 100, desèrtic al sud-est, mediterrani a les costes de [[Califòrnia]] i àrid a la Gran Conca. Són comuns els climes extremats; la costa del Golf de Mèxic i Atlàntica rep [[huracà|huracans]], i la gran majoria dels [[tornado]]s del món tenen lloc als Estats Units, sobretot a l'[[Oest Mitjà]].<ref name="Science News 1">{{ref-web |autor=Perkins, Sid| url =http://web.archive.org/web/20070701131631/http://www.sciencenews.org/articles/20020511/bob9.asp|títol = Tornado Alley, USA|consulta = 29-07-2009 |data = 11-05-2002| obra = Science News}}</ref> Al centre de [[Texas]] hi ha el famós Tornado Alley, el "carreró dels tornados", on hi ha forts vents i un gran índex anual de tornados.
 
En conjunt, a l'oest hi ha un clima assolellat amb moltes precipitacions i algunes tempestes. Al centre, a prop de [[Utah]] i al sud-oest de Texas, hi ha un clima àrid amb poques precipitacions anuals. Al nord, les escarpades muntanyes fan que aquesta sigui una regió de forts vents i tempestes. Al sud-est, a [[Florida]] i [[Nova Orleans]], el clima càlid fa que aquesta sigui una important regió turística; però és molt propensa a huracans; una prova d'això són les destrosses causades per [[Huracà Katrina|Katrina]], [[Huracà Ivan|Ivan]] i [[Huracà Wilma|Wilma]]. A prop de [[Las Vegas]], hi ha la presència de vents forts amb abundants pluges i tempestes.
 
== Política i govern ==
=== Estructura política ===
{{Article principal|Política dels Estats Units}}
[[Fitxer:Uscapitolindaylight.jpg|thumb|El [[Capitoli dels Estats Units]], a [[Washington DC]] ]]
[[Fitxer:G.W. Bush delivers State of the Union Address.jpg|thumb|Congrés dels Estats Units]]
Els Estats Units són una república federal constitucional presidencialista. El govern està estructurat com a [[democràcia representativa]], en què tots els habitants participen de les eleccions locals i federals, llevat dels residents dels territoris que no poden participar de les eleccions federals.<ref>Raskin, James B. (2003). ''Overruling Democracy: The Supreme Court Vs. the American People''. London and New York: Routledge, pàg. 36–38. {{ISBN|0415934397}}</ref> El govern és regulat per un sistema de [[separació de poders]] definit per la [[constitució dels Estats Units]], que és el document legal més important i un contracte social per al poble estatunidenc. En el sistema federal estatunidenc, els ciutadans participen en tres nivells de govern: federal, estatal i local, i en què les tasques del govern local són dutes a terme, depenent de cada estat, entre els comtats, ''boroughs'' o parròquies i els governs municipals. En la majoria dels casos, els representants de les branques legislativa i executiva de govern són elegits per mitjà de l'[[escrutini uninominal majoritari]], és a dir, per [[majoria simple]] dels vots dels ciutadans del districte. No hi ha la [[representació proporcional]] a escala federal, i hi ha molt pocs casos en què s'aplica a escala local. Les judicatures federal i estatal, així com els membres dels [[gabinet]]s de l'executiu són nomenats per la [[branca executiva]] i amb l'aprovació de la [[branca legislativa]] del govern, tot i que en alguns estats els jutges són elegits per vot popular.
 
El [[govern federal dels Estats Units|govern federal]] està integrat per tres branques:
* el [[poder legislatiu]]: el [[Congrés dels Estats Units]], un congrés bicameral integrat pel [[Senat dels Estats Units|Senat]] i la [[Cambra de Representants dels Estats Units|Cambra de Representants]]; està encarregat de crear lleis federals, declarar la guerra, aprovar tractats, entre altres coses;
* el [[poder executiu]]: el [[President dels Estats Units]], comandant en cap de l'exèrcit, amb l'autoritat de vetar les propostes de llei, designa els membres del [[gabinet dels Estats Units|gabinet i altres oficials]] que administren i executen les lleis federals;
* el [[poder judicial]]: la [[Cort Suprema dels Estats Units|Cort Suprema]] i les corts federals menors, els jutges de les quals són designats pel president amb l'aprovació del Senat; interpreten les lleis i poden revocar les lleis que considerin inconstitucionals.
 
[[Fitxer:North Façade White House.JPG|thumb|esquerra|La [[Casa Blanca]], seu de l'executiu]]
[[Fitxer:US Supreme Court Building.jpg|thumb|dreta|La Suprema Cort de Justícia]]
La Cambra de Representants té 435 membres, cadascú representant un districte congressual durant un període de dos anys. Els seients de la cambra es determinen entre els cinquanta estats d'acord amb llur població cada deu anys. Des de 2000, set estats tenen el mínim d'un representant, mentre que [[Califòrnia]], l'estat més poblat, en té cinquanta-tres. Cada estat és representat per dos senadors, electes per períodes de sis anys; un terç del senat és renovat cada dos anys. El president dels Estats Units és elegit per a un període de quatre anys i pot ser reelegit una sola vegada. Les votacions presidencials no són directes, ans indirectes per mitjà d'un col·legi electoral en què els vots s'assignen per estat. La Cort Suprema, encapçalada pel Cap de Justícia dels Estats Units, té nou membres vitalicis, designats pel president.
 
La política dels Estats Units ha operat sota un [[sistema bipartidista]] durant la major part de la seva història. Des de les eleccions presidencials de 1856, els dos partits dominants han estat el [[Partit Demòcrata dels Estats Units|Partit Demòcrata]] i el [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]]. El president actual, Donald Trump, és republicà. El Senat té dos membres independents, els altres pertanyen als dos partits.
 
Els estats del nord-est, els Grans Llacs i la costa oest són relativament més liberals i són coneguts com els "estats blaus" (''blue states'') en referència al color identificador del Partit Demòcrata, mentre que els estats dels sud, sud-centre i les Muntanyes Rocalloses són més conservadors i identificats com a "estats vermells" (''red states''), en referència al color identificador del Partit Republicà.
 
=== Política exterior i defensa ===
[[Fitxer:USSRONALDREAGANgoodshot.jpg|thumb|dreta|El [[portaavions]] nord-americà ''Ronald Reagan'']]
Els Estats Units tenen una gran influència econòmica, política i militar global. És membre permanent del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]] i la ciutat de [[Nova York]] és la seu de l'organització. Gairebé tots els Estats del món tenen [[ambaixada|ambaixades]] a [[Washington DC]] i [[Cònsol (diplomàcia)|consolats]] a altres ciutats del país. Les excepcions són [[Cuba]], [[Iran]], [[Corea del Nord]], [[Bhutan]], el [[Sudan]] i la [[República de la Xina]].
 
Els Estats Units tenen una relació especial amb el [[Regne Unit]] i els països angloparlants, així com el [[Japó]], [[Israel]] i els altres membres de l'[[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]], així com els seus veïns i membres de l'[[Àrea de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]]: [[Mèxic]] i el [[Canadà]]. El [[2005]], els Estats Units van enviar 27.000 milions de [[dòlar dels Estats Units|dòlars]] en [[assistència oficial al desenvolupament]], més que no pas cap altre Estat del món. Tanmateix, com a percentatge de la seva [[renda nacional bruta]], aquesta contribució només és del 0,22%, i ocupa llavors la 22a posició en donacions.
 
El [[president dels Estats Units|president]] és alhora el [[comandant en cap de les forces armades]] de la nació, i en designa els seus líders, el [[Departament de Defensa dels Estats Units|secretari o ministre de defensa]] i l'[[Estat Major Conjunt dels Estats Units|Estat Major Conjunt]]. El Departament de Defensa dels Estats Units administra les [[forces armades dels Estats Units|forces armades]], incloent-hi les [[forces armades dels Estats Units|forces armades]], l'[[armada dels Estats Units|armada]], la [[Marina dels Estats Units d'Amèrica|marina]] i la [[força aèria dels Estats Units|força aèria]]. La [[Guàrdia de Costa dels Estats Units]] es troba sota el comandament del [[Departament de Seguretat Interna dels Estats Units|Departament de Seguretat Interna]] durant temps de pau, i pel [[Departament de l'Armada dels Estats Units|Departament de l'Armada]] en temps de guerra. El 2005 les forces armades tenien un total d'1,38 persones ocupades i en servei actiu,<ref>{{ref-web |url= http://www.globalpolicy.org/empire/tables/2005/1231militarypersonnel.pdf|títol= Department of Defense Active Duty Military Personnel Strengths by Regional Area and by Country (309A)|format= PDF|editor= Global Policy Forum|llengua= anglès|data= 21-6-2007}}</ref> i alguns cents de mil a les reserves i la Guàrdia Nacional, que en total sumen un total de 2,3 milions de tropes. El Departament de Defensa també empra al voltant de 700.000 civils, sense comptar-hi el personal de contractes externs. El servei militar als Estats Units és voluntari, tot i que pot haver-hi un reclutament obligatori en temps de guerra mitjançant el [[Sistema de Servei Selectiu]]. Fora dels Estats Units, les forces armades poden desplegar-se a 770 bases i instal·lacions en cada continent del món llevat de l'[[Antàrtida]].<ref>{{ref-web |url = http://www.globalpolicy.org/empire/intervention/2005/basestructurereport.pdf| títol= Department of Defense Base Structure Report, Fiscal Year 2005 Baseline|format= PDF| editor= Global Policy Forum| llengua= anglès| data= 21-6-2007}}</ref>
 
Les despeses militars dels Estats Units el 2006, superiors als $528.000 milions, el 46% de totes les despeses militars del món, i superior a la suma de les despeses de les catorze nacions següents. La despesa per capita és de $1.756, deu vegades més que la mitjana global,<ref>{{ref-web |url= http://www.sipri.org/contents/milap/milex/mex_major_spenders.pdf/download| títol= The Fifteen Major Spender Countries in 2006| editor= Stockholm International Peace Research Institute| any= 2007| llengua= anglès| data= 20-6-2007}}</ref> tot i que en representar només el 4,06% del seu PIB, les despeses militars ocupen la 27a posició a escala mundial.<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2034rank.html |títol= Rank Order—Military Expenditures—Percent of GDP|obra= The World Factbook|editor= CIA|llengua= anglès|data= 13-6-2007}}</ref>
 
=== Subdivisió administrativa ===
{{Article principal|Organització territorial dels Estats Units}}
Els Estats Units són una Unió de cinquanta estats sobirans i autònoms, dels quals els quaranta-vuit estats contigus també són coneguts com a estats continentals, malgrat que Alaska també és, pròpiament, un estat continental. Hawaii, l'estat número cinquanta, és un [[arxipèlag]] de l'[[Oceà Pacífic]]. Els Estats Units també administren uns altres territoris, districtes i possessions; la més important és el [[Districte de Colúmbia]], coextensiu amb la capital de la federació, la ciutat de Washington. Els altres territoris inclouen les àrees insulars, com ara la [[Samoa]] Americana, [[Guam]], les [[Illes Marianes]] del nord i [[Puerto Rico]], entre d'altres. A més a més, des de [[1898]], la marina nord-americana té una base naval a la Badia de [[Guantánamo]], a [[Cuba]].
 
Algunes de les antigues possessions nord-americanes són la zona del [[Canal de Panamà]] (de [[1903]] a [[1979]]). Les [[Filipines]] van ser territori nord-americà de [[1898]] a 1935, data en què es van conformar com a ''Commonwealth'' com a estatus transitori cap a la independència plena, que assolirien el [[1946]]. Atès que les Filipines pertanyien als Estats Units durant la [[Segona Guerra Mundial]], són l'única nació independent de la qual hi ha un pilar en el monument memorial nacional de la guerra a Washington, DC.
 
A més dels estats i territoris dels Estats Units, tres nacions en són estats associats sota el "Pacte de Lliure Associació": [[Estats Federats de Micronèsia|Micronèsia]] (des de [[1986]]), [[República de Palau|Palau]] (des de [[1994]]) i les [[Illes Marshall]] (des de [[1986]]). Aquests estats gaudeixen de sobirania internacional i control absolut de llurs territoris. No obstant això, els governs d'aquests estats han acordat de permetre que els Estats Units els atorguin assistència militar i financera. A més, aquests estats tenen accés a molts dels programes de suport que gaudeixen els estats de la federació. L'Oficina dels Afers Insulars gestiona el suport financer que els Estats Units els atorga.
 
==== Estats ====
[[Fitxer:US map - states-ca.png|center|500px|thumb|Mapa dels estats dels EUA]]
[[Estat]]s que formen els Estats Units d'Amèrica, juntament amb la seva capital:
 
{| align="center"
|-
|
* [[Alabama]] ([[Montgomery (Alabama)|Montgomery]])
* [[Alaska]] ([[Juneau]])
* [[Arizona]] ([[Phoenix (Arizona)|Phoenix]])
* [[Arkansas]] ([[Little Rock]])
* [[Califòrnia]] ([[Sacramento (Califòrnia)|Sacramento]])
* [[Carolina del Nord]] ([[Raleigh (Carolina del Nord)|Raleigh]])
* [[Carolina del Sud]] ([[Columbia]])
* [[Colorado]] ([[Denver]])
* [[Connecticut]] ([[Hartford (Connecticut)|Hartford]])
* [[Dakota del Nord]] ([[Bismarck (Estats Units)|Bismarck]])
|
* [[Dakota del Sud]] ([[Pierre]])
* [[Delaware]] ([[Dover (Delaware)|Dover]])
* [[Florida]] ([[Tallahassee]])
* [[Geòrgia (EUA)|Geòrgia]] ([[Atlanta]])
* [[Hawaii]] ([[Honolulu]])
* [[Idaho]] ([[Boise]])
* [[Illinois]] ([[Springfield, Illinois|Springfield]])
* [[Indiana]] ([[Indianapolis]])
* [[Iowa]] ([[Des Moines]])
* [[Kansas]] ([[Topeka]])
|
* [[Kentucky]] ([[Frankfort]])
* [[Louisiana]] ([[Baton Rouge]])
* [[Maine (EUA)|Maine]] ([[Augusta (Maine)|Augusta]])
* [[Massachusetts]] ([[Boston]])
* [[Maryland]] ([[Annapolis]])
* [[Michigan]] ([[Lansing]])
* [[Minnesota]] ([[Saint Paul (Minnesota)|Saint Paul]])
* [[Mississipí]] ([[Jackson (Mississipí)|Jackson]])
* [[Missouri]] ([[Jefferson City]])
* [[Montana]] ([[Helena (Estats Units)|Helena]])
|
* [[Nebraska]] ([[Lincoln (Nebraska)|Lincoln]])
* [[Nevada]] ([[Carson City]])
* [[Nou Mèxic]] ([[Santa Fe (Nou Mèxic)|Santa Fe]])
* [[Nou Hampshire]] ([[Concord (Nou Hampshire)|Concord]])
* [[Nova Jersey]] ([[Trenton (Nova Jersey)|Trenton]])
* [[Nova York (estat)|Nova York]] ([[Albany]])
* [[Ohio]] ([[Columbus]])
* [[Oklahoma]] ([[Oklahoma City]])
* [[Oregon]] ([[Salem (Oregon)|Salem]])
* [[Pennsilvània]] ([[Harrisburg]])
|
* [[Rhode Island]] ([[Providence (Rhode Island)|Providence]])
* [[Tennessee]] ([[Nashville]])
* [[Texas]] ([[Austin]])
* [[Utah]] ([[Salt Lake City]])
* [[Vermont]] ([[Montpelier]])
* [[Virgínia]] ([[Richmond (Virgínia)|Richmond]])
* [[Virgínia de l'Oest]] ([[Charleston]])
* [[Washington (estat)|Washington]] ([[Olympia (Washington)|Olympia]])
* [[Wisconsin]] ([[Madison (Wisconsin)|Madison]])
* [[Wyoming]] ([[Cheyenne (Wyoming)|Cheyenne]])
|}
 
==== Districte federal ====
* [[Washington DC|Districte de Colúmbia]]
 
==== Àrees insulars ====
L'àrea insular més important és l'estat lliure associat de [[Puerto Rico]]. Les següents illes també són administrades pels Estats Units: [[Samoa Americana]], [[Illa Baker]], [[Guam]], [[Illes Howland]], [[Illa Jarvis]], [[Atol Johnston]], [[Escull Kingman]], [[Atol Midway]], [[Illa Navassa]], [[Illes Marianes del Nord]], [[Atol Palmyra]], [[Illes Verges Nord-americanes]] i les [[Illes Wake]].
 
== Economia ==
{{principal|Economia dels Estats Units}}
{{infotaula economia país
|item= Q188540
|nom = EUA
|pib=$13,86 bilions
|pibc=$46.000
|creix=2%
|infla=2,7%
|rnb=$41.400
|atur=4,6%
|exp=$1.14 bilions
|imp=$1,98 bilions
|font=Estimacions del [http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/index.html CIA Factbook] 2004}}
=== Estadístiques econòmiques ===
Els Estats Units tenen una economia [[capitalisme|capitalista]], una infraestructura molt desenvolupada i una alta productivitat laboral. Segons el [[Fons Monetari Internacional]], el PIB dels Estats Units, de més de 13 bilions de [[dòlar dels Estats Units|dòlars]] representen el 19% del [[producte brut mundial]].<ref name="IMF GDP"/> Tot i que el PIB nord-americà és el més gran de qualsevol país del món, és un poc més petit que el PIB combinat de tots els membres de la [[Unió Europea]] en [[paritat de poder adquisitiu]] (2006).<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html| títol= Country Comparison:: GDP (purchasing power parity)| obra= World Factbook| editor= CIA| llengua= anglès| data= 4-12-2007}}</ref> El [[Renda per capita|PIB per capita]] estatunidenc és el vuitè més gran del món.<ref name="IMF GDP">{{ref-web |url= http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2008/02/weodata/index.aspx|editor=International Monetary Fund| títol=World Economic Outlook Database| mes= octubre| any= 2008| consulta= 27-10-2008}}</ref>
 
Els Estats Units són dels importadors més grans de béns i els segons exportadors més grans del món. El Canadà, la República Popular de la Xina, Mèxic, el Japó i Alemanya són els seus socis comercials principals.<ref>{{ref-web |url= http://www.census.gov/foreign-trade/top/dst/current/balance.html |títol= Top Ten Countries with which the U.S. Trades |editor= US Census Bureau |llengua= anglès| data= 26-03-2007}}</ref> Tradicionalment, els Estats Units promouen el [[comerç lliure]] i ha signat diversos tractats comercials amb diverses nacions, entre els quals, el [[Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord]] és el més extens, i el més important, amb els seus veïns nord-americans, el Canadà i Mèxic. El producte principal d'exportació és la maquinària elèctrica, mentre que els automòbils són la importació més important.<ref>{{ref-web |url= http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/foreign.pdf |títol= Foreign Commerce and Aid |obra= Statistical Abstract of the United States 2007 |editor= US Census Bureau| llengua= anglès| data= 26-08-2007}}</ref> El deute nacional dels Estats Units és el més gran del món; el 2005 era el 23% del total mundial.<ref>{{ref-web |url= http://useconomy.about.com/od/fiscalpolicy/p/US_Debt.htm| títol=The U.S. National Debt and How It Got So Big |editor= About.com |data= 7-7-2007}}</ref> Com a percentatge del PIB, el deute estatunidenc era el 13è més gran dels 120 Estats reportats.<ref>{{ref-web | url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2186rank.html|títol= Country comparison: Public debt| obra= The World Factbook| editor= CIA |llengua= anglès |data= 7-7-2007}}</ref>
[[Fitxer:Photos NewYork1 032.jpg|miniatura|[[Wall Street]] seu de la Borsa de Nova York (NYSE)]]
El sector privat constitueix la part més extensa de l'economia, mentre que l'activitat del govern representa només el 12,4% del PIB.<ref>{{ref-web |url= http://www.bea.gov/industry/gpotables/gpo_action.cfm?anon=1862&table_id=19019&format_type=0 |títol= Bureau of Economic Analysis |obra= Bureau of Economic Analysis| llengua= anglès| data= 31-05-2007}}</ref> L'economia és postindustrial, i el [[sector terciari]] contribueix amb més del 75% del PIB. El camp empresarial més importat en transaccions brutes és el comerç a l'engròs i al detall; el més gran segons la renda neta és el sector financer i d'assegurances.<ref>{{ref-web |url= http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/business.pdf |títol= Business Enterprise |obra= Statistical Abstract of the United States 2007 |editor= US Census Bureau |llengua= anglès |data= 26-08-2007}}</ref> Els Estats Units són una potència industrial; el sector dels productes químics n'és el camp més important.<ref>{{ref-web |url= http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/manufact.pdf|títol= Manufactures|obra= Statistical Abstract of the United States 2007|editor= US Census Bureau|llengua= anglès|data= 26-08-2007}}</ref> El país és el tercer productor més gran de [[petroli]], i el consumidor més gran.<ref>{{ref-web |url= https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2173rank.html|títol= Country Comparison: Oil-Production|obra= The World Factbook|editor= CIA|llengua= anglès| data = 2007-09-14}}</ref><ref>{{ref-web |url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2174rank.html|títol= Rank Order—Oil (Consumption)|editor=CIA|obra=The World Factbook|data=14-09-2007}}</ref> És el productor més gran d'energia elèctrica i nuclear, així com de gas natural líquid, alumini, sofre, fosfats i sal. L'agricultura només contribueix amb l'1% del PIB, però constitueix el 60% de la producció agrícola mundial.<ref>{{ref-web |url= http://www.fita.org/countries/us.html|títol= The United States|editor = Federation of International Trade Associations|llengua= anglès| data= 17-07-2007}}</ref>
 
En comparació amb [[Europa]], els imposts a les propietats i la renda de les empreses als Estats Units són generalment més elevats, mentre que els imposts laborals i de consum són inferiors.<ref>{{ref-web |url= http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,662737-2,00.html| títol= Escape From Tax Hell| obra= Time| llengua= anglès| data= 28-06-2007}}</ref> La [[Borsa de Nova York]] és la més gran del món en dòlars.<ref>{{ref-web | url= http://ir.nyse.com/phoenix.zhtml?c=129145&p=irol-newsArticle&ID=1036503&highlight=| títol= News Release| editor= NYSE Euronext| llengua= anglès| data= 3-08-2007}}</ref>
 
El 2005, 155 milions de persones tenien feina remunerable.<ref>{{ref-web | url= http://pubdb3.census.gov/macro/032006/perinc/new05_001.htm| títol= Work Experience in 2005-People 15 Years Old and Over| editor= US Census Bureau| llengua= anglès| data= 29-05-2007}}</ref> La majoria, el 79%, era empleada del sector dels serveis.<ref name="CIA World Factbook" /> Amb 15,5 milions de persones, l'assistència social i el sector de sanitat és el camp laboral més gran.<ref>{{ref-web | url= http://www.census.gov/prod/2006pubs/07statab/business.pdf| títol= Business Enterprise| obra= Statistical Abstract of the United States 2007| editor= US Census Bureau| llengua= anglès| data= 26-08-2007}}</ref> Només el 12% dels treballadors estatunidencs són membres d'un sindicat; una xifra molt menor al 30% europeu.<ref>{{ref-web |url= http://www.iht.com/articles/2005/06/14/news/europe.php| títol= In the East, many EU work rules don't apply| obra= [[International Herald Tribune]]| llengua= anglès| data= 28-06-2007|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20050616015106/http://www.iht.com/articles/2005/06/14/news/europe.php|arxiudata=2005-06-16}}</ref> Els treballadors estatunidencs tenen una de les productivitats per hora treballada més altes del món, després de [[Noruega]], [[França]], [[Bèlgica]] i [[Luxemburg]].<ref>{{ref-web |url= http://kilm.ilo.org/2005/press/download/ExSumEN.pdf| títol= Executive summary|obra= Key Indicators of the Labour Market Programme| editor= [[Organització Internacional del Treball]]| llengua= anglès| data= 20-12-2007}}</ref>
 
=== Transport i infraestructura ===
[[Fitxer:I-80 Eastshore Fwy.jpg|thumb|Autopista interestatal 80, que uneix [[Califòrnia]] i [[Nova Jersey]] ]]
Les últimes dades de 2003, mostraren que als Estats Units hi ha 759 automòbils per cada 1.000 habitants, una xifra superior als 472 per cada 1.000 habitants de la Unió Europea, segons les dades del 2004.<ref>{{ref-web | url= http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=STAT/06/125| títol= Car Free Day 2006: Nearly one car per two inhabitants in the EU25 in 2004| editor= Europa, Eurostat Press Office| llengua= anglès| data= 15-8-2007}}</ref> L'americà mitjà passa 55 minuts en un automòbil cada dia recorrent 47&nbsp;km.<ref>{{ref-web
| url = http://www.bts.gov/publications/highlights_of_the_2001_national_household_travel_survey/html/section_02.html| títol=Daily Passenger Travel| obra = 2001 National Household Travel Survey| editor = U.S. Dept. of Transportation, Bureau of Transportation Statistics| data = 15-08-2007
}}</ref> El sistema ferroviari metropolità en la majoria de les ciutats no és extens, i el seu ús és molt limitat en comparació amb Europa.<ref>{{ref-web
| url = http://www.gao.gov/docsearch/abstract.php?rptno=GAO-07-15| títol=Intercity Passenger Rail: National Policy and Strategies Needed to Maximize Public Benefits from Federal Expenditures| editor = U.S. Government Accountability Office| data = 20-06-2007
}}</ref> Només el 9% del transport a la feina diària es realitza en mitjans públics, en comparació al 38,8% a Europa.<ref>{{ref-web
| url = http://www.policy.rutgers.edu/vtc/documents/TOD.Euro-Style_Planning-Renne-Wells.pdf| títol=Emerging European-Style Planning in the United States: Transit-Oriented Development editor = Rutgers, The State University of New Jersey| data = 11-06-2007
}}</ref> La indústria aèria està completament privatitzada, tot i que la majoria dels aeroports són propietat pública. Les cinc aerolínies més grans del món són estatunidenques; ''[[American Airlines]]'' era fins ara la línia aèria més gran del món. Actualment, la fusió de dues de les altres grans aerolínies dels EUA (''Northwest Airlines'' i ''[[Delta Air Lines|Delta Airlines]]'') desmarcarà American de la posició dominant. El transport aeri dels Estats Units és dels més importants del món i trobem grans aerolínies, tant actuals com històriques, entre les quals, ''American Airlines'', ''Delta Airlines'', ''[[Continental Airlines]]'', ''[[United Airlines]]'', la línia aèria de baix cost [[Southwest Airlines]], pionera en aquest àmbit a escala mundial; així com les ja desaparegudes, però no menys importants TWA, (''[[Trans World Airlines]]''), ''[[Pan American Airlines]]'' i ''[[Braniff International]]''.<ref>{{ref-web
| url = http://www.iata.org/ps/publications/wats-passenger-carried.htm| títol=Scheduled Passengers Carried|editor = International Air Transport Association (IATA)| data = 15-08-2007
}}</ref> Dels 30 aeroports amb major ús del món, setze són als Estats Units; l'aeroport amb la major transportació de passatgers és l'Aeroport d'Atlanta,<ref>{{ref-web
| url = http://www.airports.org/cda/aci_common/display/main/aci_content07_c.jsp?zn=aci&cp=1-5-54-55_666_2__| títol=Passenger Traffic 2008 FINAL| editor = Airports Council International| data = 15-08-2007
}}</ref> tot i que cal destacar la importància internacional dels aeroports John F. Kennedy de Nova York i [[Newark (Nova Jersey)|Newark]] del nord-est de Nova Jersey, prop de Nova York, [[Aeroport Internacional de Los Angeles|''Los Angeles Internacional'']] així com l'O'Hare de [[Chicago]].
 
Als Estats Units hi ha el [[Sistema Interestatal d'Autopistes dels Estats Units]].
 
== Geografia humana i societat ==
=== Àrees metropolitanes ===
{{VT|Llista de ciutats dels Estats Units per població|Llista dels estats dels Estats Units per població}}
[[Fitxer:Downtown Chicago Illinois Nov05 img 2678.jpg|thumb|Chicago]]
La meitat de la població estatunidenca viu en grans metròpolis, entre les quals es troben:<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pacione |nom=Michael |títol=Urban geography: a global perspective |url=http://books.google.cat/books?id=M3rAuvR-o-gC&pg=PT99&dq=largest+us+metropolitan+areas&hl=ca&sa=X&ei=wX8aT_6eE4GphAf6sqHQDA&ved=0CGYQ6AEwCDgK#v=onepage&q=largest%20us%20metropolitan%20areas&f=false |llengua=anglès |editorial=Michael Pacione |data=2009 |pàgines= |isbn=0415462029 }}</ref>
 
* [[Àrea metropolitana de Nova York|Nova York-Northern New Jersey]]
* [[Los Angeles]]-[[Long Beach (Califòrnia)|Long Beach]]-[[Santa Ana (Califòrnia)|Santa Ana]]
* [[Chicago]]-[[Naperville]]-[[Joliet (Illinois)|Joliet]]
* [[Filadèlfia]]-[[Camden (Nova Jersey)|Camden]]-[[Wilmington (Delaware)|Wilmington]]
* [[Dallas]]-[[Fort Worth (Texas)|Fort Worth]]-[[Arlington (Texas)|Arlington]]
* [[Miami]]-[[Fort Lauderdale (Florida)|Fort Lauderdale]]-[[Miami Beach (Florida)|Miami Beach]]
* [[Washington, D.C.|Washington]]-[[Arlington (Virgínia)|Arlington]]-[[Alexandria (Virgínia)|Alexandria]]
* [[Houston]]-[[Baytown]]-[[Sugar Land (Texas)|Sugar Land]]
* [[Detroit]]-[[Warren (Michigan)|Warren]]-[[Livonia (Michigan)|Livonia]]
* [[Boston]]-[[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]]-[[Quincy (Massachusetts)|Quincy]]
 
=== Demografia ===
{{Demografia|pob=300 milions
|nat=14,14/1000
|mort=8,25/1000
|creix=0,92%
|mig=3,31/1000
|fecun=2,08 fills
|vida=77,7 anys
|edat=36,3 anys
|alfa=97%
|font=[http://www.odci.gov/cia/publications/factbook/index.html CIA Factbook]}}
El [[17 d'octubre]] de [[2006]], l'Oficina dels Censos dels Estats Units va estimar que la població ja havia arribat als 300 milions.<ref>{{ref-web
| url = http://www.cnn.com/2006/US/10/17/300.million.over/index.html|títol=U.S. population now 300 million and growing| editor = CNN| data = 13-12-2006
}}</ref> La població estatunidenca incloïa un estimat de 12 milions d'immigrants indocumentats,<ref>{{ref-web
| url = http://pewhispanic.org/files/reports/61.pdf| títol=The Size and Characteristics of the Unauthorized Migrant Population in the U.S. |editor = Pew Hispanic Center| data = 24-06-2007
}}</ref> dels quals 1 milió no van ser comptats per l'Oficina de Censos.<ref>{{ref-web
| url = http://www.msnbc.msn.com/id/15298443/|títol=U.S. population hits 300 million mark| editor = MSNBC.com (Associated Press)| data = 24-06-2007
}}</ref> La [[taxa de creixement poblacional]] és del 0,89%,<ref name="CIA World Factbook">{{ref-web |url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/us.html|títol = United States| editor = CIA|obra=The World Factbook|consulta = 31-05-2007| data = 15-06-2007}}</ref> superior al 0,16% de la Unió Europea.<ref>{{ref-web
| url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ee.html| títol=EUROPE:: EUROPEAN UNION
| obra = The World Factbook| editor = CIA| data = 15-06-2007
}}</ref> La [[taxa de natalitat]] és de 14,16 per 1.000 habitants, 30% inferior a la mitjana mundial, tot i que és superior a qualsevol Estat europeu, llevat d'[[Albània]] i [[República d'Irlanda|Irlanda]].<ref>{{ref-web
| url = https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2054rank.html|títol=COUNTRY COMPARISON:: BIRTH RATE| obra = The World Factbook| editor = CIA| data = 13-06-2007
}}</ref> El [[2006]], 1,27 milions d'immigrants van rebre papers de residència legal. [[Mèxic]] ha estat el país principal d'origen dels nou residents estatunidencs des de fa dues dècades; des de 1998, la Xina, l'Índia i les Filipines han crescut significativament en el nombre d'emigrants cap als Estats Units.<ref>{{ref-web
| url = http://www.migrationinformation.org/datahub/countrydata/data.cfm|títol=Country and Comparative Data| editor = Migration Policy Institute| data = 05-07-2007
}}</ref> Els Estats Units és l'únic [[països desenvolupats|país desenvolupat]] per al qual s'han projectat taxes de creixement de la població significatives.<ref name="PRC">{{ref-web |url = http://www.editor.org/summaries/uspopperspec/uspopperspec.html|títol = Executive Summary: A Population Perspective of the United States| editor = Population Resource Center|data = Maig de 2000|consulta = 20-12-2007 |arxiuurl=http://web.archive.org/web/20070604165856/http://www.prcdc.org/summaries/uspopperspec/uspopperspec.html|arxiudata=04-06-2007}}</ref>
 
=== Etnografia ===
Els Estats Units tenen una població multicultural i diversa: trenta-u grups d'ascendència tenen més d'un milió de membres.<ref name="Ancestry 2000">{{ref-web |url = http://www.census.gov/prod/2004pubs/c2kbr-35.pdf|títol = Ancestry 2000| editor = U.S. Census Bureau|data = Juny de 2004|consulta = 13-06-2007}}</ref> Els caucàsics o blancs són el grup ètnic més nombrós; els afroamericans són el grup racial minoritari més gran, mentre que els hispànics –procedents de Llatinoamèrica o Espanya– són el grup ètnic minoritari més nombrós.
[[Fitxer:Ascendència més habitual per comtat nord-americà (2000).png|thumb|Comtats dels Estats Units segons l'ascendència de la majoria de la població.]]
Segons el darrer cens, al país hi havia 31 grups ètnics amb més d'un milió de membres. Segons la categorització del govern federal basant-se en raça, la majoria dels nord-americans (80,4%) són blancs. La majoria d'aquests són d'ascendència europea encara que s'hi inclouen alguns no-europeus que es consideren blancs segons la nomenclatura governamental (com ara alguns dels pobles originals de l'[[Orient Pròxim]] i el nord de l'[[Àfrica]]). En excloure, però, els blancs d'origen hispànic (és a dir, de qualsevol dels estats castellanoparlants del món), aquesta xifra disminueix al 67,4%. La població no-hispana dels Estats Units està disminuint proporcionalment atesa la immigració i la taxa més alta de reproducció de les altres minories racials. Si aquesta tendència continua, la xifra de blancs no-hispans dels Estats Units es reduirà i només seran majoria relativa el 2040 o 2050.
 
Els principals pobles o nacions d'ascendència ètnica dels ciutadans nord-americans són [[Alemanya]], seguit de [[Mèxic]], [[Irlanda]], [[Anglaterra]], [[Itàlia]], i [[Escandinàvia]]. Els afroamericans, descendents dels africans que van arribar com a esclaus entre els segles XVII i XIX, representen el 12,9% de la població, 35 milions en total. Aproximadament l'1,5% de la població és [[amerindi nord-americà|ameríndia]] i nadiua d'Alaska, és a dir, 4,4 milions dels quals el 35% vivia el [[2005]] en reserves. Les tribus més nombroses són els [[cherokees]] (729.553), [[navahos]] (298.197), [[choctaw]] (158.774), [[sioux]] (153.360), [[chippewa]] (149.669), [[apatxes]] (96.833), [[blackfoot]] (85.750), [[Confederació iroquesa|iroquesos]] (80.882), [[pueblo]] (74.085), [[creek]] (71.310), [[lumbee]] (57.868), [[Chickasaw (grup humà)|chickasaw]] (38.351), [[seminola]] (27.431), [[potawatomi]] (25.595), [[yaqui]] (22.412), [[tlingit]]-[[haida]] (22.365), [[pàpago]] (20.087), [[comanxes]] (19.376), athabascans d'Alaska (18.838), [[xeiene]] (18.204), [[lenape]] (16.341) i [[osage]] (15.897).
[[Fitxer:Pisgah.jpg|thumb|Església de [[Carolina del Nord]] ]]
La tendència demogràfica actual inclou la immigració de llatinoamericans al sud-oest, una regió que ja és la llar del 60% dels 35 milions d'hispans que viuen als Estats Units. Els immigrants de Mèxic conformen el 66% de tots els hispans i són el segon grup migratori més important des de la fundació dels Estats Units, al darrere dels alemanys. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de [[Mèxic]]. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen –fins i tot– a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen. Recentment, el govern va aprovar la construcció d'un mur al llarg de la frontera sud per impedir el pas de noves onades d'immigrants del país veí.
 
=== Religió ===
El 52% dels nord-americans són [[protestantisme|protestants]] (principalment [[baptistes]] o [[metodistes]]), el 21% són [[Església Catòlica|catòlics]], l'1,3% són [[mormons]], l'1,4% són [[judaisme|jueus]], el 0,5% són [[islam|musulmans]], el 6% tenen una altra religió, i el 18% es consideren ateus o agnòstics.
 
=== Llengua ===
<div style="font-size: 90%">
{| class="wikitable" table style="border:1px #000000;" cellspacing="0" align="right" style="margin-left: 1em"
! style="background:#FF9999;" colspan="2"|Llengües (2003)<ref name="USCB Lang">{{ref-web |url=http://www.census.gov/prod/2005pubs/06statab/pop.pdf|editor=U.S. Census Bureau|obra=Statistical Abstract of the United States 2006| títol=Table 47—Languages Spoken at Home by Language: 2003|data = 17-06-2007}}</ref>
|-
|[[Anglès]] (''només'')||214,8 milions
|-
|[[Castellà]]||29,7 milions
|-
|[[Xinès]]||2,2 milions
|-
|[[Francès]] ||1,9 milions
|-
|[[Tagalog]]||1,3 milions
|-
|[[Vietnamita]]||1,1 milions
|-
|[[Alemany]]||1,1 milions
|-
|}</div>
[[Fitxer:Nombre de parlants del català per comtat nord-americà (2000).png|miniatura|Hi ha un total de 1.660 persones que en el [[cens dels Estats Units del 2000|cens del 2000]] van afirmar que parlaven el [[català]]. Els [[Comtats dels Estats Units|comtats]] amb més catalanoparlants eren el [[Comtat de Montgomery (Maryland)|Comtat de Montgomery]] ([[Maryland]]), el [[Comtat de San Diego]] ([[Califòrnia]]) i el [[Comtat de Middlesex (Massachusetts)|Comtat de Middlesex]] ([[Massachusetts]])]]
Tot i que no hi ha cap [[llengua oficial]] a escala federal als Estats Units, l'[[anglès]] és la [[llengua nacional]]. El 2003 al voltant de 215 milions de persones, o el 82% de la població de cinc anys i més, parlaven només anglès a la llar. El [[castellà]] es parla per poc més del 10% de la població a la llar, i és la segona llengua amb més nombre de parlants, i la que més s'ensenya com a llengua estrangera.<ref name="USCB Lang"/><ref>{{ref-web
| url = http://www.adfl.org/resources/enrollments.pdf| títol=Foreign Language Enrollments in United States Institutions of Higher Education, Fall 2002| editor = MLA| data = 16-10-2006
}}</ref> Tots els immigrants que desitgen [[naturalització|naturalitzar-se]], han de parlar anglès. L'anglès és la llengua oficial de vint-i-vuit estats de la federació. El [[hawaià]] i l'anglès són oficials a [[Hawaii]].<ref>{{ref-web
| url = http://www.hawaii.gov/lrb/con/conart15.html| títol=THE CONSTITUTION OF THE STATE OF HAWAII| editor = Hawaii Legislative Reference Bureau| data = 19-06-2007
}}</ref> Tot i que no hi ha cap llengua oficial a [[Nou Mèxic]], la llei permet l'ús del castellà i l'anglès en els documents oficials, tal com és el cas del [[francès]] a [[Louisiana]]. Altres estats, com ara [[Califòrnia]], ordenen la publicació de diversos documents governamentals i financers en castellà.
 
Als territoris insulars es reconeixen les llengües nadiues: el [[samoà]] a [[Samoa]], el [[chamorro]] a [[Guam]], el [[carolinià]] i el chamorro són reconeguts a les [[Illes Marianes del Nord]], i el castellà és la llengua oficial de [[Puerto Rico]].
 
=== Educació, ciència i tecnologia ===
[[Fitxer:Buzz salutes the U.S. Flag.jpg|thumb|Astronauta Buzz Aldrin en el primer viatge tripulat a la [[Lluna]] ]]
L'educació pública estatunidenca és gestionada pels governs dels estats i locals, i regulada pel Departament d'Educació a través d'algunes restriccions. Els comtats gaudeixen d'autonomia variable per gestionar les assignatures i llur contingut. L'educació és obligatòria, en la majoria dels estats, des dels 6 o 7 anys fins als 18 anys, tot i que alguns estats permeten que els estudiants deixen d'estudiar als 16 o 17 anys.<ref>{{ref-web
| url = http://nces.ed.gov/programs/digest/d02/dt150.asp| títol=Ages for compulsory school attendance| editor = U.S. Dept. of Education, National Center for Education Statistics| data = 2007-06-10
}}</ref> Aproximadament el 12% dels nens estudien en escoles privades, i el 2% estudia des de casa.<ref>{{ref-web
| url = http://www.ed.gov/about/offices/list/oii/nonpublic/statistics.html| títol=Office of Non-Public Education (ONPE)| editor = U.S. Dept. of Education, Office of Non-Public Education| data = 05-06-2007
}}</ref> De tots els estatunidencs amb més de 25 anys, el 84,6% s'ha graduat de l'escola secundària (és a dir, ha completat 12 anys d'educació), el 52,6% va estudiar en alguna universitat, el 27,2% va aconseguir un títol de llicenciatura o similar, i el 9,6% té algun postgrau, màsters o doctorat.<ref>{{ref-web
| url = http://www.census.gov/prod/2004pubs/p20-550.pdf| títol=Educational Attainment in the United States: 2003|editor = U.S. Census Bureau| data = 01-08-2006
}}</ref> La [[taxa d'alfabetisme]] és del 99%.<ref name="CIA World Factbook" />
 
Els Estats Units han estat un líder en la recerca científica i la innovació tecnològica des de la fi del [[segle XIX]]. El [[1876]], [[Alexander Graham Bell]] va rebre la primera patent estatunidenca per al [[telèfon]].<ref name="WDL">{{ref-web|url = http://www.wdl.org/en/item/11375/ |títol= Alexander Graham Bell Laboratory Notebook, 1875-1876 |website = [[World Digital Library]] |data= 1875-1876 |consulta= 2013-07-23 }}</ref> El laboratori de [[Thomas Edison]] va desenvolupar el primer [[fonògraf]], la primera [[bombeta]] incandescent, i el primer [[cinetoscopi]] viable. A principis del [[segle XX]], les companyies d'automòbils de [[Oldsmobile|Ramson E. Olds]] i [[Henry Ford]] van dissenyar les primeres línies de [[producció en cadena]] en la manufactura. Els [[germans Wright]], el [[1903]], van realitzar el primer vol a màquina.<ref>{{ref-web
| url = http://www.fai.org/news_archives/fai/000295.asp| títol=FAI NEWS: 100 Years Ago, the Dream of Icarus Became Reality| editor = Fédération Aéronautique Internationale (FAI)| data = 15-08-2007
}}</ref> Amb el creixement del [[nazisme]] a Europa, milers de científics prominents europeus en van emigrar, incloent-hi [[Albert Einstein]] i [[Enrico Fermi]]. Durant la Segona Guerra Mundial, el [[Projecte Manhattan]] va desenvolupar les primeres bombes nuclears. La carrera espacial va produir avanços importants en la tecnologia aeronàutica, en els ordinadors i altres àrees. Els Estats Units van desenvolupar [[ARPANET]] i el seu successor [[Internet]]. En l'actualitat, el 64% del finançament per la [[recerca i desenvolupament]] prové del sector privat.<ref>{{ref-web
| url = http://www.census.gov/compendia/statab/tables/08s0775.xls| títol=Compendia|editor = U.S. Census Bureau| data = 19-06-2007
}}</ref>
 
== Cultura i lleure ==
[[Fitxer:Motherhood and apple pie.jpg|thumb|Alguns elements culturals emblemàtics estatunidencs: pastís de poma, l'equip per jugar el [[beisbol]] i la bandera.]]
Els Estats Units són una nació culturalment diversa, llar d'una gran varietat de grups ètnics, de tradicions i de valors.<ref name="Dealing with Diversity"/><ref name="Society in Focus">Thompson, William, and Joseph Hickey (2005). ''Society in Focus''. Boston: Pearson. {{ISBN|020541365X}}</ref> La cultura "americana" o "occidental" es deriva principalment dels immigrants d'[[Europa occidental]], començant amb els assentaments anglesos i neerlandesos dels primers colonitzadors. Les cultures alemanya, irlandesa i escocesa també van influir significativament a la cultura americana, així com algunes tradicions dels amerindis nord-americans i dels esclaus africans.<ref>Queralt, Magaly (2000). ''The Social Environment and Human Behavior: A Diversity Perspective''. Boston: Allyn & Bacon, pàg. 83. {{ISBN|0023971916}}</ref> L'expansió cap a l'oest va posar la cultura en contacte amb la cultura mexicana, incorporant-la en moltes expressions d'oci i de cuina del sud dels Estats Units (que allà s'anomena la zona del "''Midwest''", més Texas i la costa oest – ''West Coast''), sobretot als estats originalment mexicans, com ara [[Texas]], [[Nou Mèxic]] i [[Califòrnia]], però també gran part del vocabulari del vaquer americà, el "''[[cowboy]]''", i el relacionat amb els cavalls en general, sovint massa deformats per reconèixer la paraula original, i a vegades amb el sentit també transfigurat (per exemple, ''mustang, pinto, palomino, lassoo, chaps, cinch, [[rodeo]]'', i, per descomptat, el ''saloon'' i, en un ambient més casolà, la ''veranda''). La immigració massiva d'europeus del sud (en particular italians, però també molts d'altres) i l'est del continent va introduir-hi nous elements.
 
La cultura nord-americana s'ha descrit com un gresol en què els immigrants assimilen la cultura americana unificada que incorpora les cultures de tots els immigrants. Uns altres models, tanmateix, suggereixen que la cultura no és un gresol sinó una amainada en què les cultures dels immigrants conserven llurs característiques sense mesclar-se completament en una cultura unificada. Els sociòlegs moderns suggereixen que la manera en què la societat nord-americana aconseguirà l'harmonia ètnica i racial és mitjançant el pluralisme i no pas l'assimilació, i que, per tant, s'ha d'eliminar el concepte del "gresol" cultural.
 
Un component important de la cultura nord-americana és el concepte del "somni americà": la feina, el coratge i la determinació, sense importar la classe social, fan que una persona millori les seves condicions de vida.
 
En el [[segle XX]] i el que portem del [[segle XXI|XXI]], Estats Units ha estat una gran potència cultural mundial. Ha contribuït a la literatura, l'arquitectura i la pintura amb grans mestres, com ara [[William Faulkner]], [[Frank Lloyd Wright]] o [[Jackson Pollock]]. Tanmateix, les seves grans aportacions al patrimoni global (i les que més han exportat, a part de l'arquitectura del gratacel) no s'han de cercar a les arts tradicionals, sinó a la [[ciència]], la [[tecnologia]], i en tres de les anomenades [[arts populars]], considerades genuïnament americanes: el [[cinema]], el [[còmic]] i la música, en particular el jazz i [[música pop]]. Hi ha uns 17.500 [[museu]]s i 123.000 [[biblioteca|biblioteques]] repartides pels diferents Estats.<ref>Institute of Museum and Library Services (2009). Museums, Libraries, and 21st Century Skills (IMLS-2009-NAI-01). Washington, D.C. pàg. 4</ref>
 
=== Alguns elements culturals emblemàtics ===
* La bandera, en ús literari i un xic antiquada anomenada la "''star-spangled banner''" (que vindria a ser, més o menys, "la senyera arrossada d'estels").
* La [[cuina tex-mex]] i els ''[[fast food]]s'' d'entrepans d'[[hamburguesa]], [[pollastre fregit]], [[pizza]], etc.
* El [[beisbol]] i el [[futbol americà]].
 
== Història ==
{{Article principal|Història dels Estats Units}}
=== Nadius americans i els colonitzadors europeus ===
Els [[amerindi nord-americà|pobles indígenes del territori continental dels Estats Units]] incloent-hi [[Alaska]] arribaren des de l'Àsia, segons la hipòtesi més acceptada del poblament del continent. Començaren a arribar fa 12.000 o 40.000&nbsp;anys.<ref>{{ref-web
| url = http://anthropology.si.edu/HumanOrigins/faq/americas.htm| títol=What is the earliest evidence of the peopling of North and South America?|editor = Smithsonian Institution, National Museum of Natural History| data = 19-06-2007
}}</ref> Diverses comunitats indígenes de l'[[civilitzacions precolombines|era precolombina]] desenvoluparen tècniques [[agricultura|agrícoles]] avançades, complexos [[arquitectura|arquitectònics]] i societats de ciutat-estat. El 1492, l'explorador [[Cristòfor Colom]], sota el contracte de la [[Regne de Castella|corona espanyola]] arribà a les illes del [[Carib]], el primer contacte europeu amb els pobles nadius. Durant els anys següents, la majoria dels pobles nord-americans foren morts a causa de les epidèmies europees desconegudes al [[Nou Món]].<ref>Mann, Charles C. (2005). ''1491: New Revelations of the Americas Before Columbus''. New York: Knopf. {{ISBN|140004006X}}</ref>
 
[[Fitxer:MayflowerHarbor.jpg|miniatura|esquerra|El ''[[Mayflower]]'' transportà els pelegrins al Nou Món el 1620; pintura de [[William Halsall]], ''The Mayflower in Plymouth Harbor, 1882]]
El [[2 d'abril]], [[1513]], el conqueridor espanyol [[Juan Ponce de León]] arribà al territori que anomenà la [[Florida]] —la primera arribada europea documentada al territori que seria els Estats Units. De les colònies que Espanya establí a la regió, només l'assentament de [[Saint Augustine|Sant Agustí]], fundat el 1565, ha sobreviscut. A l'assentament posterior a la Califòrnia i altres territoris de la [[Nova Espanya]] —després [[Mèxic]]— s'establiren immigrants espanyols. Els francesos s'assentaren a la [[Nova França]] el mateix segle a prop dels [[Grans Llacs d'Amèrica del Nord|Grans Llacs]], dedicats al [[comerç de pells]]. La [[França]] amb el temps estengué els seus territoris cap al sud fins al [[Golf de Mèxic]]. Els primers assentaments anglesos reeixits foren la [[colònia de Virgínia]] a [[Jamestown (Virginia)|Jamestown]] el 1607 i la [[colònia de Plymouth]] dels [[pelegrinatge|pelegrins]]. L'establiment de la [[Colònia de la Badia de Massachusetts]] produí una onada d'immigrants; per al 1634 s'havien assentat a la [[Nova Anglaterra]] 10.000 [[purità|puritans]]. Entre el [[1610]] i la [[Guerra d'Independència dels Estats Units]] s'enviaren a prop de 50.000 presoners a les colònies nord-americanes de la [[Gran Bretanya]].<ref>{{ref-web
| url = http://www.dinsdoc.com/butler-1.htm|títol=ritish Convicts Shipped to American Colonies| obra = American Historical Review 2| editor = Smithsonian Institution, National Museum of Natural History| data = 21-06-2007
}}</ref> Des del 1614, els [[Països Baixos|neerlandesos]] establiren diversos assentaments a les vores del [[riu Hudson]] a prop de la costa, incloent-hi la [[Nova Amsterdam]] a l'[[illa de Manhattan]]. L'assentament anterior de la [[Nova Suècia]], fundat a la vora del [[riu Delaware]] el [[1638]] fou pres pels neerlandesos el 1655.
 
Per al 1674, les forces angleses ja havien guanyat les antigues colònies neerlandeses; la província dels [[Nous Països Baixos]] es reanomenà com a [[Nova York]]. Més persones immigraren a [[Nord-amèrica]], sobretot al sud del territori actual dels Estats Units, molts d'ells [[esclavatge|esclaus]]. Amb la divisió de les [[Carolines]] el 1729 i la colonització de [[Geòrgia (Estats Units)|Geòrgia]] el 1732, les tretze colònies que s'independitzarien per formar els Estats Units, ja s'havien establert. Totes tretze tenien formes de govern local amb eleccions en què participaven homes lliures, segons la tradició dels drets dels anglesos; aquesta forma d'autonomia enfortí el [[República|republicanisme]]. Totes tretze havien legalitzat el comerç d'esclaus de l'[[Àfrica]]. Amb [[taxa de natalitat|taxes de natalitat]] altes, [[taxa de mortalitat|taxes de mortalitat]] baixes i la immigració contínua, la població de les colònies duplicaven llur població cada vint-i-cinc anys. El moviment [[cristianisme|cristià]] d'avivament de les dècades de 1730 i 1740, conegut com el [[Primer Gran Desvetllament|Gran Desvetllament]] donà força a la [[religiositat]] i a la llibertat religiosa. En la [[Guerra franco-índia]], les forces britàniques prengueren el territori del Canadà dels francesos, però la població francòfona romangué aïllada políticament de les tretze colònies del sud. El 1770, aquestes tretze colònies ja tenien una població de tres milions, aproximadament la meitat de la població de la Gran Bretanya. Tot i que havien de pagar imposts, no tenien cap representació al [[Parlament de la Gran Bretanya]].
 
=== Independència i expansió ===
[[Fitxer:Declaration independence.jpg|thumb|La ''Declaració de la Independència'' de [[John Trumbull]], 1817–18]]
Amb l'agreujament de les tensions entre els colons nord-americans i els britànics, esclatà la [[Guerra d'Independència dels Estats Units]] entre el 1775 i el 1781. El [[14 de juny]], [[1775]], el [[Congrés Continental|Segon Congrés Continental]], reunit a [[Filadèlfia]], establí l'[[Exèrcit Continental]], sota el comandament de [[George Washington]]. En proclamant que "tots els homes són creats iguals" i dotats de "drets inalienables", el Congrés adoptà la [[Declaració d'Independència dels Estats Units|Declaració de la Independència]] el [[4 de juliol]], [[1776]]. La declaració, escrita gairebé tota per [[Thomas Jefferson]], manifestava que les colònies nord-americanes eren estats sobirans. El [[1777]], els [[Articles de la Confederació]] foren adoptats, unint els estats sota un govern central feble que operà fins al 1788. A prop de 80.000 lleials a la corona britànica fugiren dels estats rebels cap al Canadà i a la [[Nova Escòcia]].<ref>{{ref-web
| url = http://www.learnquebec.ca/export/sites/learn/en/content/curriculum/social_sciences/documents/loyalistoverview.pdf| títol=The United Empire Loyalists – An Overview|editor = Learn Quebec| data = 29-06-2007
}}</ref> Els nadius nord-americans s'aliaren a ambdues bandes del conflicte.
 
Després de la derrota de l'exèrcit britànic, amb el suport dels francesos, la Gran Bretanya, en el [[Tractat de París (1783)|Tractat de París]] reconegué la sobirania dels tretze estats el [[1783]]. Una convenció constitucional es reuní el 1787, amb la intenció de crear un govern nacional més fort amb poder sobre els estats constituents. Per al [[juny]] de 1788, nou estats ja havien ratificat la nova [[constitució dels Estats Units]], nombre requerit per establir el nou govern. George Washington fou elegit com a primer [[president dels Estats Units|president]] i el [[Congrés dels Estats Units|Congrés]] es reuní per primera vegada. El 1791 els estats ratificaren la [[Declaració de Drets de la constitució dels Estats Units]], deu esmenes a la constitució que prohibien la restricció federal de les llibertats personals i garantien diverses proteccions legals. Les opinions quant a l'esclavatge variaven; una clàusula de la constitució l'acceptava fins al 1808. Els estats del nord aboliren l'esclavatge entre 1780 i 1804. El 1800, el govern federal es mogué a la nova capital [[Washington DC]]. El Segon Gran Desvetllament féu de l'evangelicalisme la força dels moviments reformistes.
 
El desig d'expansió territorial donà inici a una sèrie de guerres contra els nadius nord-americans per prendre llurs terres, conegudes pels colons com el ''[[Far West]]''. La [[compra de Louisiana]] a França duplicà la superfície de la nació. La [[guerra de 1812]] contra la Gran Bretanya, enfortí el nacionalisme nord-americà. Després d'una sèrie d'incursions militars a la Florida, Espanya cedí aquest territori i d'altres de la costa del Golf el 1819. Els Estats Units annexaren la [[República de Texas]] el 1845, que s'havia independitzat de [[Mèxic]] pocs anys abans, el 1836. El concepte del [[Destí Manifest]] es popularitzà durant aquest període.<ref>Morrison, Michael A. (1999). ''Slavery and the American West: The Eclipse of Manifest Destiny and the Coming of the Civil War''. Chapel Hill: University of North Carolina Press, pàg. 13–21. {{ISBN|0807847968}}</ref> Amb el [[Tractat d'Oregon]], s'annexaren els territoris del nord-oest als Estats Units. Després de la [[Intervenció Nord-americana a Mèxic|Guerra amb Mèxic]], amb el [[Tractat de Guadalupe-Hidalgo]] de [[1848]] els Estats Units prengueren la meitat del territori mexicà, que incloïa els territoris de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Nevada, Colorado, algunes seccions de Utah, Oklahoma i Wyoming, i les àrees disputades de Texas.<ref>{{ref-web | url = http://www.ourdocuments.gov/doc.php?flash=true&doc=26| títol = Treaty of Guadalupe Hidalgo| consulta = 27 de juny| editor = www.ourdocuments.gov}}</ref> La transportació ferroviària féu el moviment de migrants molt més fàcil tot i que incrementà els conflictes amb els amerindis.
 
=== La Guerra Civil i la industrialització ===
{{Article principal|Guerra Civil dels Estats Units}}
[[Fitxer:Battle of Gettysburg, by Currier and Ives.png|miniatura|esquerra|La [[Batalla de Gettysburg]], litògraf de Currier & Ives, ca. 1863]]
Les tensions entre els estats que protegien l'esclavatge —coneguts com els "estats esclaus"— i els estats lliures s'agreujaren amb l'annexió de nous estats a la federació, i la possibilitat de prohibir-hi l'esclavatge. [[Abraham Lincoln]], candidat del [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]], que s'oposava a l'esclavatge, fou elegit com a president el 1860. Abans de prendre el poder, set estats esclaus declararen llur secessió dels Estats Units i formaren els [[Estats Confederats d'Amèrica]]. Per al govern federal, la secessió era il·legal, i amb la [[Batalla de Fort Sumter]], esclatà la [[Guerra Civil dels Estats Units|Guerra Civil]], i quatre estats més s'afegiren a la Confederació. La [[Unió (Guerra Civil dels Estats Units)|Unió]] —els estats que havien romàs en la federació— declarava la llibertat dels esclaus en avançar el seu exèrcit cap al sud. Després de la victòria de la Unió el 1865, tres esmenes a la constitució nord-americana asseguraren la llibertat per gairebé quatre milions d'afroamericans que havien patit l'esclavatge.<ref>{{ref-web |url = http://www2.census.gov/prod2/decennial/documents/1860a-02.pdf|títol = 1860 Census|editor = U.S. Census Bureau|data = 10 de juny de 2006 }} La pàgina set parla d'una població de 3.953.760 esclaus.</ref> La catorzena esmena els declarà ciutadans, i la quinzena esmena els atorgà el dret de vot. La guerra tingué com a resultat indirecte un augment del poder central.<ref>De Rosa, Marshall L. (1997). ''The Politics of Dissolution: The Quest for a National Identity and the American Civil War''. Edison, NJ: Transaction, pàg. 266. {{ISBN|1560003499}}</ref>
[[Fitxer:Ellis island 1902.jpg|thumb|Immigrants arribant a l'[[Ellis Island]], [[Nova York]], 1902]]
Després de la guerra, l'assassinat del president Lincoln radicalitzà les polítiques de reconstrucció amb la intenció de reintegrar i reconstruir els estats vençuts del sud i alhora assegurar-hi la llibertat dels esclaus. La resolució de l'elecció presidencial de 1876 marcà la fi de la Reconstrucció i l'aprovació de les [[Lleis Jim Crow]]. A poc a poc, els estats del sud aprovaren lleis que de manera indirecta però efectiva, impedien que els negres poguessin votar. Al nord, la urbanització i una onada massiva d'immigrants sense precedent acceleraren la industrialització del país. Aquesta onada d'immigració, que continuà fins al 1929, proveí de [[mà d'obra]] per les empreses noves i transformà la cultura americana. Els Estats Units compraren Alaska a [[Rússia]] el 1867, finalitzant així l'expansió continental. La [[Massacre de Wounded Knee]] el 1890 fou l'últim conflicte de les guerres amb els amerindis. El 1893, l'antiga monarquia nadiua del [[regne de Hawaii]] fou deposada en [[cop d'Estat]] encapçalat pels residents nord-americans, i l'arxipèlag fou annexat als Estats Units el 1898. Amb la victòria dels Estats Units en la [[Guerra hispanoamericana]] sobre Espanya, els Estats Units es consolidaren com a potència mundial, i annexaren [[Puerto Rico]] i les [[Filipines]].<ref>Spielvogel, Jackson J. (2005). ''Western Civilization: Volume II: Since 1500''. Belmont, CA: Wadsworth, pàg. 708. {{ISBN|0534646042}}</ref> Les Filipines s'independitzaren el segle següent; Puerto Rico en l'actualitat és un Estat lliure associat als Estats Units.
 
=== Les Guerres mundials i la Gran Depressió ===
[[Fitxer:Dust Bowl - Dallas, South Dakota 1936.jpg|miniatura|esquerra|Una granja abandonada a [[Dakota del Sud]], 1936 (efectes del "Dust Bowl" o la "Conca de Pols").]]
Quan la [[Primera Guerra Mundial]] començà el 1914, els Estats Units es declararen neutrals. Els americans simpatitzaven amb els britànics i els francesos, tot i que molts ciutadans, la majoria irlandesos i alemanys, s'oposaven a la intervenció nord-americana dins la guerra.<ref>Foner, Eric, and John A. Garraty (1991). ''The Reader's Companion to American History.'' New York: Houghton Mifflin, pàg. 576. {{ISBN|0395513723}}</ref> El 1917, els Estats Units s'uniren als [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|Aliats]], que aconseguiren la victòria poc després. Refusant involucrar-se en els afers europeus, el [[Senat dels Estats Units]] no ratificà el [[Tractat de Versalles (1919)|Tractat de Versalles]] que establia la [[Lliga de Nacions]]. El país continuà amb una política d'unilateralisme i fins i tot d'aïllament.<ref>McDuffie, Jerome, Gary Wayne Piggrem, and Steven E. Woodworth (2005). ''U.S. History Super Review''. Piscataway, NJ: Research & Education Association, pàg. 418. {{ISBN|0738600709}}</ref> El 1920, el moviment pels drets de les dones aconseguí que s'aprovés la dinovena esmena a la constitució que atorgava el dret al vot a les dones. El govern atorgà la ciutadania als amerindis el 1924.
 
Durant la dècada de 1920, els Estats Units experimentaren un període de prosperitat sense precedents amb un ràpid creixement industrial que, tanmateix, culminà en la caiguda de la borsa de Wall Street el 1929 i l'inici de la [[Gran Depressió]], el període econòmic més greu de la història del país i del món. La Gran Depressió s'agreujà per causes de la catàstrofe natural del "[[Dust Bowl]]", o la "Conca de Pols", com s'anomenà l'àrea central del país afectada per una greu sèrie de [[tempesta de pols|tempestes de pols]] durant gairebé tota la dècada dels anys 30. Després de la seva elecció com a president el 1932, [[Franklin D. Roosevelt|Franklin Delano Roosevelt]] introduí un "[[New Deal|Nou Pacte]]", una sèrie de polítiques que permetien la intervenció del govern en els afers econòmics. La nació no es recuperà plenament de la depressió econòmica sinó fins a la mobilització industrial produïda per l'entrada del país a la [[Segona Guerra Mundial]]. Els Estats Units, neutrals durant els primers anys de la guerra, començaren a proveir de material bèl·lic als aliats des de març de 1941.
 
El [[7 de desembre]] de [[1941]], els Estats Units s'uniren als Aliats després de l'[[atac de Pearl Harbor|atac japonès de Pearl Harbor]]. A causa de la mobilització de persones i les despeses industrials per la construcció d'armament, els Estats Units foren l'únic país aliat que en acabar la guerra, era més ric i no pas més pobre.<ref>Kennedy, Paul (1989). ''The Rise and Fall of the Great Powers''. New York: Vintage, pàg. 358. {{ISBN|0679720197}}</ref> El govern nord-americà aprovà el [[Pla Marshall]] per tal de donar suport econòmic per la reconstrucció d'Europa. Les reunions de [[Bretton Woods]] i [[Conferència de Ialta|Ialta]] establiren un nou sistema d'organització internacional política i econòmica. Els Estats Units fabricaren la primera arma nuclear i l'utilitzaren sobre [[Hiroshima]] i [[Nagasaki]] l'agost de 1945. El [[Japó]] es rendí el 2 d'agost.<ref>Pacific War Research Society (2006). ''Japan's Longest Day''. New York: Oxford University Press. {{ISBN|4770028873}}</ref>
 
=== Guerra freda i drets civils ===
{{article principal|Guerra Freda|Moviment pels Drets Civils}}
[[Fitxer:Martin Luther King - March on Washington.jpg|miniatura|upright|[[Martin Luther King, Jr.]], 1963]]
Els Estats Units i la [[Unió Soviètica]] s'enfrontaren en la [[Guerra Freda]] i dominaren els afers militars d'Europa per mitjà de l'[[OTAN]] i el [[Pacte de Varsòvia]]. Els Estats Units promovien la [[democràcia liberal]] i el [[capitalisme]], mentre que la Unió Soviètica promovia el [[comunisme]] i l'economia planificada pel govern central. Els Estats Units participaren en la [[Guerra de Corea]] de 1950 al 1953. El Senador [[Joseph McCarthy]] encapçalà una sèrie d'investigacions anticomunistes.
 
La Unió Soviètica llançà la primera nau espacial tripulada per un humà el 1961. Els Estats Units, com a resposta, invertiren en recerca matemàtica i científica; el president [[John F. Kennedy]] declarà que el país havia de ser el primer a arribar a la lluna, la qual cosa feren el 1969.<ref>Rudolph, John L. (2002). ''Scientists in the Classroom: The Cold War Reconstruction of American Science Education''. New York: Palgrave Macmillan, pàg. 1. {{ISBN|0312295715}}</ref>
 
Les dècades següents l'economia dels Estats Units creixé de manera sostinguda. El moviment dels drets humans, encapçalat per diversos afroamericans prominents, com ara [[Martin Luther King Jr.]] s'oposà a la segregació i la discriminació racial i culminà amb l'abolició de les [[Lleis Jim Crow]]. Després de l'assassinat del president Kennedy el 1963, s'aprovà l'Acta dels Drets Civils el 1954. Els Estats Units, sota les administracions de Johnson i el seu successor, [[Richard Nixon]], participaren en la [[Guerra del Vietnam]].
 
Com a resultat de l'[[escàndol Watergate]], el 1974 Nixon es convertí en el primer president nord-americà a renunciar, per tal de no ser acusat d'obstrucció de justícia i d'abús de poder. Fou succeït pel vicepresident [[Gerald Ford]] que l'atorgà immunitat. Durant l'administració de [[Jimmy Carter]], l'economia nord-americana tingué una [[estagflació]]. L'elecció de [[Ronald Reagan]] marcà el començament d'un canvi de les polítiques socials i econòmiques.
 
=== Era contemporània ===
Durant l'administració de [[Bill Clinton]] els Estats Units experimentaren l'expansió econòmica més llarga de la història, de [[1991]] al [[2001]].
[[Fitxer:WTC9-11.jpg|thumb|El [[World Trade Center]], el matí de l'11 de setembre del 2001]]
Les eleccions controvertides de [[Eleccions presidencials als Estats Units del 2000|2000]] es resolgueren per una decisió de la Cort Suprema de Justícia que donà la presidència a l'exgovernador de [[Texas]], [[George W. Bush]]. L'[[11 de setembre]] de 2001, el grup terrorista [[al-Qaida]] perpetrà un atac contra les torres del [[World Trade Center]] a [[Nova York]] i el [[El Pentàgon|Pentàgon]]. El president Bush llançà una guerra contra el terrorisme segons el principi de la [[guerra preventiva]], ara coneguda com la «Doctrina Bush». El 7 d'octubre de 2001, una coalició internacional encapçalada pels Estats Units envaí l'[[Afganistan]]. Van enderrocar el règim [[talibà]] i destruir tots els camps d'entrenament d'al-Qaida. Els talibans, tanmateix, es reorganitzaren i continuen lluitant aferrissadament contra les forces de la coalició.
 
El [[2002]], l'administració de Bush demanà un canvi de règim i l'obertura de l'[[Iraq]] als controladors nuclears de l'ONU. Sense el suport de l'OTAN ni de les Nacions Unides per realitzar una intervenció militar, el govern de Bush formà una coalició amb països aliats i envaí l'Iraq el [[2003]], sempre segons la teoria de la "guerra preventiva", enderrocant el règim de [[Saddam Hussein]]. Tot i la pressió externa<ref>{{ref-web
| url = http://www10.nytimes.com/2007/05/12/world/middleeast/12iraq.html?_r=5&hp&oref=slogin&oref=slogin&oref=slogin&oref=slogin| títol=Majority of Iraq Lawmakers Seek Timetable for U.S. Exit|obra = New York Times| data = 13-05-2007
}}</ref> i interna,<ref>{{ref-web
| url = http://online.wsj.com/article/SB117867744969196821.html?mod=googlenews_wsj| títol=Democrats Push for Vote On Revised Iraq War Bill|obra = Wall Street Journal| data = 13 de maig, 2007
}}</ref> perquè se'n retiressin, els Estats Units i diversos països de la coalició original encara hi tenen tropes.
 
Les eleccions presidencials del [[2008]] marquen una fita històrica pels Estats Units, essent les primeres en què un afroamericà participa com a candidat d'un dels partits majoritaris —[[Barack Obama]], del [[Partit Demòcrata dels Estats Units|Partit Demòcrata]]—, i els segons comicis amb una dona com a candidata a la vicepresidència d'un altre partit majoritari —[[Sarah Palin]], del [[Partit Republicà dels Estats Units|Partit Republicà]]. L'elecció d'un polític afroamericà com a candidat a president dels Estats Units ha vingut només quaranta-cinc anys després de l'històric [[Tinc un somni|discurs]] de [[Martin Luther King]] el [[28 d'agost]] del [[1963]], en favor de la igualtat entre totes les races. El [[4 de novembre]] de 2008, Obama guanyà les eleccions presidencials, i el 20 de gener de 2009, assumí el càrrec i es convertí en el primer [[president electe]] afroamericà del país.
 
En les [[Eleccions presidencials dels Estats Units de 2016|eleccions de 2016]] es van enfrontar l'empresari [[Donald Trump]] i la [[Secretària d'Estat dels Estats Units]] del 2009 al 2013, [[Hillary Clinton]], guanya-les, sorprenentment el primer.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |Commons= United States|Viccionari= Estats Units|Viquidites= |Viquiespècies= |Viquillibres= |Viquinotícies=Categoria:Estats Units |Viquitexts= |Viquiversitat= }}
* [http://www.whitehouse.gov/ Pàgina de la Casa Blanca] (en anglès) (en castellà).
* [http://www.usembassy.gov/ Ambaixades i consolats dels Estats Units d'Amèrica] (en anglès).
 
{{Patrimoni de la Humanitat als Estats Units}}
{{Subdivisions dels Estats Units}}
{{OCDE}}
{{Amèrica del Nord}}
{{1000+AB|Història i geografia}}
{{Autoritat}}
 
* quien llea esto es tonto
* holi+
* me aburro donald esto gracias
* donald es una cc
*
{{ORDENA:Estats Units}}
[[Categoria:Estats Units| ]]
75.642

modificacions