Setge de Toló (1707): diferència entre les revisions

Més de 46 vaixells de guerra francesos d'entre 50 i 110 canons es van basar al port de Toulon i, quan els dos forts van caure el 19 d'agost, van ser enfonsats per evitar la captura o la destrucció del foc dels atacants i bloquejar l'entrada al port. Molts van resultar danyats més enllà de la reparació o no es van aixecar fins que acabés la guerra, donant als aliats el control de la Mediterrània occidental.<ref>{{cite bookref-llibre|last1cognom1=Holmes|first1nom1=Richard|titletítol=Marlborough; England's Fragile Genius|datedata=2008|publishereditorial=Harper Press|isbn=0007225725|pagepàgina=359}}</ref> El [[Eugeni de Savoia|príncep Eugeni]] i Víctor Amadeus van recórrer els Alps a principis de setembre i van expulsar les restants guarnicions franceses al nord-oest del Piemont, però [[Vilafranca de Mar|Villefranche]] i el [[comtat de Savoia]] van romandre en mans franceses fins al 1714.<ref>{{cite bookref-llibre|last1cognom1=Bancks|first1nom1=John|titletítol=The history of Francis-Eugene Prince of Savoy|datedata=1745|publishereditorial=Gale ECCO|isbn=1170621236|pagespàgines=258-259|editionedició=2010}}</ref> [[Sébastien Le Prestre de Vauban|Vauban]], en el seu llibre Oisivetés, atribueix aquesta explotació parcial a l'optimisme de les autoritats locals que esperaven recuperar els vaixells després del final del setge.

L'intent d'ocupar [[Toló]] va costar 10.000 homes a [[Eugeni de Savoia]] i va permetre que els anglesos dominessin a partir d'aquell moment el [[Mediterrani]], ja que els francesos havien enfonsat els seus vaixells al port de Toló per evitar que l'esquadra caigués en mans de l'enemic.<ref>{{cite bookref-llibre|last1cognom1=Bancks|first1nom1=John|titletítol=The history of Francis-Eugene Prince of Savoy|datedata=1745|publishereditorial=Gale ECCO|isbn=1170621236|pagespàgines=259-260|editionedició=2010}}</ref>