Juan Román Riquelme: diferència entre les revisions

 

=== Vila-real C. F. (2003-2006) ===

 

En el conjunt «submarí» va ser on va desplegar el seu major nivell en el futbol europeu, coronant ràpidament amb grans actuacions i desplegant un gran nivell. Va formar una recordada dupla d'atac juntament amb l'uruguaià [[Diego Forlán]], conduïts tècnicament pel xilè [[Manuel Pellegrini]]. En la [[Primera divisió espanyola de futbol 2004-2005|temporada 2004-05]] li va ser concedit el Premi [[Don Balón]] al millor jugador estranger de [[Primera Divisió d'Espanya|La Lliga]] en aquesta campanya a més de ser el màxim assistent de la competició.<ref name="donbalon_1">{{ref_web |url=http://www.donbalon.com/front/default.asp?opt=nn1&nn1id=12573|títol=Nombres U 2004/05 Don Balón 30.ª Edició (Don Balon, 08/08/2005) }}</ref> Amb l'equip groc es va consagrar campió de l'extinta [[Copa Intertoto de la UEFA]] en l'edició de [[Copa Intertoto de la UEFA 2004|2004]]. Aquest any, el Vila-real va aconseguir la tercera posició en la lliga i va decidir comprar el 75% de la seva fitxa.

 

=== Tercera etapa en Boca Juniors (2008-2012) ===

 

Després de àrdues negociacions, el club de la Ribera va decidir abonar al Vila-real la suma de quinze milions de dòlars pel traspàs (mentre que el Vila-real va pagar per any aproximadament uns tres milions d'euros), sent així la suma més alta pagada per un club argentí per un jugador en tota la història. Va signar contracte des de finals de 2007 fins a 2010, però no va poder jugar el [[Mundial de Clubs]] d'aquell any, per disposició de la FIFA, que va adduir que no havia estat anotat en la llista preliminar. El seu primer partit oficial en aquesta nova tornada va ser contra [[Rosario Central]] (1:1) pel [[Torneig Clausura 2008 (Argentina)|torneig Clausura 2008]]. Es va poder veure a un Riquelme endarrerit en el camp i ordenant l'avanç cap a l'arc rival des del centre i amb menys velocitat encara que amb la tècnica intacta. També va disputar la [[Copa Libertadores 2008|Copa Libertadores]], sent eliminat en semifinals pel [[Fluminense Football Club|Fluminense]].

Per fi d'any, va rebre l'Olimpia de Plata al [[Futbolista Argentí de l'Any]]<ref>{{ref_web |url=http://www.lanacion.com.ar/nota.asp?nota_id=1083568|títol="Herois d'or..." (La Nació, 23/12/2008) }}</ref> per tercera vegada en la seva carrera. Ja ho havia guanyat en el 2000 i 2001.

 

 

 

L'any 2009 va començar una de les pitjors crisis que va viure el club, a la primera meitat d'any van ser eliminats en vuitens de final de la Copa Libertadores i van quedar lluny en la disputa del torneig. Per a la segona meitat d'any, Boca va quedar eliminat de la Copa Sud-americana ràpidament, i en el torneig va quedar lluny dels primers llocs. Al començament del 2010 va renunciar Basile després de mals resultats en l'estiu .<ref>{{ref_web |url=http://www.ambito.com/504114-basile-presento-la-renuncia-en-boca.|títol=Basile va presentar la renúncia en Boca }}</ref> Finalment en el torneig Clausura van acabar en el lloc 16°.

 

=== Copa FIFA Confederacions 2005 ===

 

Sota la direcció de l'ex entrenador de l'equip juvenil nacional [[José Néstor Pékerman|José Pékerman]], Riquelme va ser convocat per la [[Copa FIFA Confederacions 2005]] al juny, on va lluir la samarreta número 8. Va jugar en el partit inaugural de la fase de grups contra [[Selecció de futbol de Tunísia|Tunísia]] el 15 de juny, obrint el marcador en convertir un penal en el minut 33, finalment Argentina va obtenir una victòria de 2-1. El 18 de juny, Argentina es va enfrontar a [[Selecció de futbol d'Austràlia|Austràlia]] en el segon partit de la fase de grups. Ja guanyant 1-0, Riquelme va anotar un penal en el minut 31 per donar-li a Argentina un avantatge de 2-0 i després va guanyar 4-2. En el tercer partit de la fase de grups, davant l'amfitrió Alemanya el 21 de juny, Riquelme va anotar un gol en el minut 33 per a Argentina amb prou feines quatre minuts després que Alemanya prengués la davantera. El partit va acabar en 2-2 i Argentina va obtenir set punts, juntament amb Alemanya, va avançar a la següent ronda del torneig.

 

=== Copa Mundial de Futbol 2006 ===

 

[[José Néstor Pékerman|Pékerman]] li assigna per primera vegada a Riquelme la històrica samarreta número 10 de la selecció (fins llavors usava la Nº 8). Des de l'inici del seu cicle, Pekerman va confiar en ell com a eix de l'equip nacional. En els partits de la fase de grups Argentina va finalitzar en primer lloc. En el debut, es va imposar 2-1 a Costa d'Ivori. El 14 de juny, la selecció va jugar el seu millor partit i va vèncer amb un categòric 6-0 a Sèrbia i Montenegro. L'últim partit de la fase de grups va ser un 0-0 davant [[Selecció de futbol de Països Baixos|Països Baixos]].

 

=== Copa Amèrica 2007 ===

En la matinada de l'endemà d'aconseguir la Copa Libertadores 2007 amb Boca Juniors, va tornar a [[Buenos Aires]] i va partir amb la [[Selecció de futbol d'Argentina|selecció]] a disputar la [[Copa Amèrica 2007]] a [[Veneçuela]]. Malgrat no tenir més que una setmana d'entrenament amb la resta de l'equip, va tenir una acceptable actuació en el debut davant [[Selecció de futbol d'Estats Units|Estats Units]], triomf per 4-1. Enfront de [[Selecció de futbol de Colòmbia|Colòmbia]] va marcar un gol de cap i un altre de tir lliure en la victòria argentina 4-2. El [[8 de juliol]] de 2007, en el 4-0 enfront de [[Selecció de futbol de Perú|Perú]] novament va marcar dos gols (un amb cada peu) i va assistir a Lionel Messi amb una gran passada "entre línies". Ja en les semifinals del torneig, enfrontant a [[Selecció de futbol de Mèxic|Mèxic]], va assistir en una jugada preparada a [[Gabriel Heinze]] i va executar amb classe un penal (amb un suau tret per sobre del porter) en el definitiu 3-0.

 

 

=== Jocs Olímpics 2008 ===

 

A l'agost de 2008, Riquelme va ser el capità de la [[Selecció de futbol d'Argentina|selecció argentina]] que va obtenir la [[medalla d'or]] al futbol masculí, en els [[Jocs Olímpics de Pequín 2008|Jocs Olímpics de Pequín]]. Va ser, al costat de [[Javier Mascherano]] i [[Nicolás Pareja]], un dels tres jugadors majors de 23 anys seleccionats pel director tècnic [[Sergio Batista]]. L'equip va aconseguir superar la primera fase, quedant primer amb 9 punts, en derrotar a [[Selecció de futbol de Costa d'Ivori|Costa d'Ivori]] (2-1), [[Selecció de futbol d'Austràlia|Austràlia]] (1-0) i a [[Selecció de futbol de Sèrbia|Sèrbia]] (2-0). En quarts de final es va enfrontar als [[Selecció de futbol dels Països Baixos|Països Baixos]], aconseguint una victòria per 2-1, després del gol de [[Ángel di María]] al [[Pròrroga|temps extra]]. En semifinal li va tocar jugar contra [[Selecció de futbol de Brasil|Brasil]], on va marcar un gol de penal per segellar la victòria de la seva selecció per 3-0. Finalment va obtenir la [[medalla d'or]] del torneig en guanyar-li la final a [[Selecció de futbol de Nigèria|Nigèria]] per 1-0.