Palau Reial Major: diferència entre les revisions

Cap a 1401 es té constància del projecte del rei [[Martí l'Humà]] per construir un nou Palau Reial a tocar de la Rambla, però no es va arribar a portar a terme i el rei va donar la pedra per a la construcció de l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu.]]<ref>L'àrea de la Santa Creu de Barcelona, centre sanitari de Barcelona durant cinc-cents anys</ref>

 

A les escales d'entrada del Palau Reial Major, el [[7 de desembre]] de [[1492]], va patir un intent d'assassinat el rei [[Ferran el Catòlic]], per part de [[Joan de Canyamars|Joan Canyamars]]:{{cita|Joan Canyamars, pagès, bar<ref> Segons l'Alcover-Moll, ''bar'' indica que ha faltat a la promesa de fidelitat.</ref> e traïdor malvat, amb ànimo diabòlic, passat migjorn quasi un quart d'hora, eixint la Majestat del Senyor Rei del seu palau qui és en la plaça del Rei, en la sala del qual palau havia tenguda audiència, e essent davant la porta de l'església de dit Palau, donà a la dita majestat un colp en lo coll amb una espasa, del qual isqué sang.<ref> ''Manual de Novells Ardits'' (Dietari de l'Antic Consell Barceloní), vol III.</ref> |}}

 

 

== Arquitectura ==

Sota el [[Saló del Tinell]] hi ha vestigis d'un conjunt d'edificis monumentals de l'època visigòtica dels primers [[comtes de Barcelona]]. Durant el segle XI l'edifici va ser enderrocat per tal de construir-ne un de nou; l'obra romànica era rectangular i perpendicular a la [[Muralla romana de Barcelona|muralla]] a la qual estava adossada. Aquest palau romànic, conegut com el '''Palau Comtal''', o '''Palau dels Comtes''', va romandre prop de dos segles, sense que s'hi fes cap reforma important.

 

[[Fitxer:Huguet-RetauleCondestable-7244.jpg|miniatura|esquerra|Retaule de l'Epifania de [[Jaume Huguet]] per a la [[Capella de Santa Àgata]]]]

L'any [[1302]] es va dur a terme la construcció de la capella reial de Santa Àgata, en substitució de l'antic oratori que hi havia al palau, ja amb traça [[arquitectura gòtica|gòtica]] plenament, adossada a la muralla romana, i encarregada pel rei [[Jaume el Just]] al mestre d'obres [[Bertran Riquer]]; disposava de porta directa amb el palau i d'una tribuna enlaire per a l'assistència dels reis a les cerimònies religioses. Dedicada originalment a santa Maria, sembla va estar sota diverses advocacions fins a l'any 1601 que rebé l'actual de [[santa Àgata]], per les relíquies que s'hi guardaven d'aquesta santa. Té una torre octagonal del primer quart del segle XIV, i és d'una sola [[nau (arquitectura)|nau]] amb [[volta de canó]] i [[arc diafragma|arcs de diafragma]]. La sagristia està construïda dintre de la muralla romana.

El rei [[Martí I l'Humà]], l'any [[1403]], va reformar la plaça engrandint-la perquè s'hi poguessin celebrar tornejos. Va emprendre noves reformes a les plantes altes i al pati, per a les quals es portà pedra mallorquina de [[Santanyí]], [[rajola de València|rajoles de València]] i materials diversos de [[Sicília]]. Es va bastir també un pas elevat cap a la catedral al costat del portal de Sant Iu (aquest pas va ser enderrocat l'any [[1823]]).

 

 

Al segle XVI va deixar de ser l'estatge reial i es va repartir el conjunt entre la [[Inquisició]] i l'administració reial: es va adaptar l'edifici per als nous usos, com les escrivanies i els arxius de la [[Reial Audiència]], i el Saló del Tinell fou dividit en diferents espais i s'hi van obrir diverses portes. La porta coronada amb un frontó triangular per la qual s'entrava a la Reial Audiència, i que es pot veure en un dibuix de [[Gustave Doré]], publicat a ''Le Tour du Monde: Voyage en Espagne'', el [[1862]], és la que està col·locada a la placeta de Sant Iu per l'entrada al [[Museu Marès]].

Es va construir el [[Palau del Lloctinent]], encarregat per la Generalitat al mestre d'obres Antoni Carbonell, entre els anys [[1549]] i [[1557]]. De planta rectangular, amb quatre plantes més els baixos, d'estil gòtic tardà amb elements [[renaixement|renaixentistes]] i un gran pati central, a la planta baixa té quatre grans arcs carpanells sobre pilars que sostenen una galeria de tipus toscà amb arcs de mig punt; l'escala cap al pis superior està disposada com als palaus italians.

[[Fitxer:Palau Reial Major, mirador del Rei Martí.jpg|miniatura|esquerra|Mirador del Rei Martí]]