Museu Nacional d'Art de Catalunya: diferència entre les revisions

=== 75è aniversari ===

{{AP|Convidats d'Honor}}

En commemoració dels 75 anys de la inauguració del Museu d'Art de Catalunya, el MNAC va organitzar l'exposició anomenada [[Exposició Convidats d'Honor|Convidats d'Honor]]. Aquesta exposició temporal va reunir 75 obres mestres de l'art català pertanyents a col·leccions privades, museus catalans, europeus i americans, i al patrimoni eclesiàstic. La mostra va permetre fer un recorregut per la història de l'art català des de l'[[edat mitjana]] fins al segle XX a partir de peces de gran qualitat artística del [[Romànic]], del [[art gòtic|Gòtic]], del [[Renaixement]], del [[Barroc]], del segle XIX i dels tres primers decennis del segle XX. De manera excepcional, algunes d'aquestes obres van deixar per primera vegada la seva ubicació habitual en esglésies i catedrals de la geografia catalana per sumar-se a aquesta mostra commemorativa, com per exemple la ''[[Majestat de Beget]]'', una obra cabdal de l'escultura romànica catalana, o el ''gran retaule gòtic de la Verge de l'Escala'' de [[Joan Antigó]], de l'[[Església de Sant Cristòfol de Beget]] i l'església del [[monestir de Sant Esteve de Banyoles]], respectivament. A canvi el museu va dur a terme la restauració de les dues obres.<ref name="conviv">{{citar ref |títol =Convidats d'honor. Commemoració del 75è aniversari del MNAC |editor =MNAC |obra =Web |data =2009 |url =http://www.mnac.cat/exposicions/exp_presents_f.jsp?lan=001&actualPage=null&id=00000047 |consulta = 19 novembre 2012 }}</ref>

 

 

=== Dibuixos, gravats i cartells ===

Les col·leccions del '''Gabinet de Dibuixos i Gravats''' del MNAC reuneixen uns 50.000 [[dibuix]]os, uns 70.000 [[gravat]]s i més de 1.000 [[cartell]]s, pertanyents al fons històric. Els fons inclouen una mostra rica i plural de les tendències i els moviments artístics més importants de l'art català. Tanmateix, aquesta presència es fa palesa més intensament a partir de la fi del segle XVIII, tot coincidint amb la presència a Barcelona, des del 1775, de l'Escola Gratuïta de Disseny i Nobles Arts, dita l'[[Escola de Llotja]], que esdevingué un lloc de referència en la consolidació de l'[[academicisme]] a Catalunya. Del segle XIX tenim una nodrida representació d'un grup d'artistes vinculats a aquesta escola, entre els quals destaquen [[Josep Bernat Flaugier]], [[Vicent Rodés]], [[Claudi Lorenzale]] i [[Ramon Martí i Alsina]], així com algunes de les nissagues familiars que, com la dels [[Planella]] o els [[Rigalt]], conformen l'etapa artística que va del neoclassicisme al realisme. De l'època anterior no podem oblidar la contribució del principal pintor barroc català, [[Antoni Viladomat]], del qual el Gabinet té un conjunt significatiu d'obra. Darrerament, el 2003, la producció artística catalana del barroc s'ha incrementat amb l'adquisició d'un grup de traces d'altar de la col·lecció de [[César Martinell]], molt singular i que permet apropar-se a l'estudi de la retaulística catalana dels segles XVII i XVIII.

 

 

=== Numismàtica ===

El '''[[Gabinet Numismàtic de Catalunya]]''', creat el [[1932]], té una col·lecció que supera els 134.000 exemplars. El fons és el resultat d'un llarg procés d'adquisicions, per compra, donació, llegat o dipòsit, que va començar durant la primera meitat del segle XIX i que encara continua.

 

La col·lecció de monedes consta de quasi 100.000 peces, entre les quals estan representades les principals sèries numismàtiques, amb exemplars fabricats des del segle VI aC fins a l'actualitat. Les monedes més importants i emblemàtiques són, sens dubte, les emeses a Catalunya, amb gran nombre d'exemplars d'extraordinària raresa i peces úniques. Les col·leccions s'inicien amb les emissions d'època antiga, entre les quals destaquen les encunyades a la [[península Ibèrica]], amb peces tan significatives com les de les colònies gregues d'[[Empúries]] i [[Rhode]] o el tresor de 897 fraccions de plata trobat a la neàpoli d'Emporion. Del pas del món antic al medieval és la col·lecció de moneda visigoda, amb emissions de tallers del territori català, com ara [[Barcino]], [[Tarraco]] o [[Gerunda]]. De les sèries cristianes de l'occident medieval, hi són presents bona part dels regnes europeus, encara que el fons de moneda catalana i de la [[Corona d'Aragó]] és el més destacat, amb exemplars que mostren, pas a pas, l'evolució històrica i econòmica d'aquests territoris. Per exemple, el creixement econòmic del segle XIII està documentat per l'inici de l'encunyació a Barcelona de [[Croat (moneda)|croats]] de plata a nom de [[Pere el Gran|Pere II]]. De les emissions d'època moderna i contemporània cal assenyalar les encunyacions de tres períodes tan significatius com són els de la [[Guerra dels Segadors]], la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] i la [[Guerra del Francès]].

 

 

La col·lecció de [[medalles]] consta de més de 9.000 peces, que van des dels primers exemplars fabricats a [[Itàlia]] durant la segona meitat del segle XV fins a l'actualitat. La part principal de la col·lecció la formen les peces produïdes a Espanya, en bona part obra d'artistes i gravadors reconeguts, que van crear medalles d'una qualitat molt notable. Així, hi ha una bona representació de medalles fetes per mestres gravadors del segle XVIII tan importants com [[Tomás Francisco Prieto]] o [[Gerónimo Antonio Gil]]. A finals del segle XIX, sobretot a partir de l'[[Exposició Universal de Barcelona]] del [[1888]], es van incorporar a la creació de medalles escultors modernistes, fet que va donar pas a un període esplèndid de l'art de la medalla, sobretot a Catalunya, com queda reflectit en la col·lecció del Gabinet. La figura més important va ser la d'[[Eusebi Arnau]], però també van crear peces d'una gran qualitat escultors com ara Parera, Blay, Llimona o Gargallo.

 

=== Sala Sert ===

[[Josep Maria Sert]] (1874-1945) fou un dels pintors muralistes més cotitzats del seu temps. La seva pintura mural assimilava la tradició dels grans mestres venecians. Cal recordar, entre moltes altres, les seves pintures murals per al [[Rockefeller Center]] o l'[[Waldorf-Astoria|Hotel Waldorf Astoria]] de [[Nova York]]; la decoració de la [[Societat de Nacions]] de [[Ginebra]], sense oblidar la [[catedral de Vic]] i nombroses mansions de [[París]], [[Buenos Aires]], [[Venècia]] o [[Londres]]. Precisament, en aquesta darrera ciutat l'any 1921, Sert va encarregar-se de la decoració de la sala de ball de la residència de Sir [[Philip Sassoon]], figura rellevant del món polític, cultural i financer de la societat britànica. Sert va cobrir aquella estança rectangular (de 85 m2 i 6,5 m d'altura) amb plafons de fusta pintats a l'oli, en tons negres i plata, amb un estil que reviu l'il·lusionisme barroc amb connotacions de l'art déco. L'escena, titulada ''Caravanes d'Orient'', inclou camells gegants, palmeres amb fonts barroques, ruïnes d'un temple grec i multituds humanes que avancen cap a una ciutat ideal. L'obra es completava al cel ras, sobre el qual va pintar núvols i un forat celeste. Mort Sassoon el [[1939]], la residència fou enderrocada. Els plafons, llevat del sostre, es van salvar i van ser adquirits, després de diferents vicissituds, per l'[[Ajuntament de Barcelona]]. Amb motiu de la nova instal·lació al museu, es va restituir el conjunt, prèvia restauració de les pintures murals.<ref>[http://www.mnac.cat/colleccio/col_modern.jsp?ambit=96&lan=001 La Sala Sert al web del MNAC]</ref>

 

== Biblioteca ==

La creació del Museu de Reproduccions Artístiques va comportar la formació d’una biblioteca auxiliar, germen de l’actual Biblioteca Joaquim Folch i Torres. La seva formació no va ser fruit de la casualitat sinó la conseqüència directa i meditada del procés d’organització del Museu de Reproduccions Artístiques i de l’objectiu pedagògic al qual responia.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ruiz Ruiz|nom=Yolanda|article=L’adquisició de llibres feta per Salvador Sanpere i Miquel l’any 1890, origen de la Biblioteca Joaquim Folch i Torres del Museu Nacional d’Art de Catalunya|publicació=Materia: Revista internacional d'Art|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6738786|exemplar=13|data=2018|pàgines=págs. 35-50}}</ref>

 

Davant les deficiències, cada cop més grans, l'any 1902 la biblioteca es va traslladar al Saló del Tron de l'[[Palau del Parlament de Catalunya|Antic Arsenal de la Ciutadella]] (o Palau Reial).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Junta de Museus de Catalunya|nom=|article=Autoritzacions per visitar el Palau de la Ciutadella|publicació=ANC-715-T-1731|url=http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/fitxaFons.do?pos=0&total=1&page=1&cerca=fons&tipusUnitatCerca=0&selecimatges=&contingut=&dataInici=&dataFi=&dataConcreta=0&codiDescOno=&codiDescOno2=&relDescOno=&codiDescTema=&codiDescTema2=&relDescTema=&codiDescTopo=&llocPrecis=&codiAutor=&titol=&tipusdoc=&tipusfons=Institucions&nomfons=JUNTA%20DE%20MUSEUS%20DE%20CATALUNYA&sign=&desc=&codigrup=ANC&codiarxiu=&codifons=&idarxiu=1&idfons=715&unitatInici=&unitatFi=&codiProcCerca=&codiClassCerca=&codiSerieCerca=&tipusdoc1=&tipusdoc2=&tipusdoc3=&tipusdoc4=&tipusdoc5=&suport=&proces=&cromia=&format=&codiReportatge=&projecte=&tecSuport=&codiEntGeneradora=|data=Imatge 9/10|pàgines=}}</ref>

 

 

== Museus-secció ==

Els ''Museus Secció'' formen part del conjunt del MNAC però tenen una gestió independent i la titularitat és dels ajuntaments respectius. Actualment 3 entitats en formen part:

 

 

== Activitats educatives ==

Un dels altres aspectes del MNAC és la quantitat de serveis i propostes formatives i d'oci per a les famílies i els centres educatius. El museu compta amb un servei educatiu propi que ofereix diversos recursos i serveis per a l'aprenentatge adaptats als diferents tipus de públic.