Palau Bofarull: diferència entre les revisions

 

La família Bofarull va residir al Palau fins al [[1836]]<ref name=":0" /> i la propietat va passar per herència el 1843 a Josep Francesc de Bofarull i de Plandolit, fill de [[Francesc Policarp de Bofarull i Morell|Francesc Policarp de Bofarull]], que el [[1863]], va llogar l'edifici a la societat recreativa [[El Olimpo (entitat)|El Olimpo]]. Segons l'anotació al registre de la propietat, la casa feia cent vint-i-vuit pams d'ample per cent quaranta de fons, i l'hort de darrere cent setanta pams d'ample per cent deu de fons. El lloguer va ser per sis anys amb pròrroga immediata , i n'eren exclosos la capella que hi havia al pis principal i part de l'entresol. La reserva era perquè els germans de l'arrendador, Policart i Francesca, i un oncle, vivien encara a la casa. El Palau Bofarull el va heretar Maria de la Misericòrdia de Bofarull i de Bofarull per ser filla única, i el fill d'ella [[Ferran de Querol i de Bofarull]], quan va morir el propietari el [[1869]]. Quan va morir Maria de Bofarull el [[1893]], Ferran de Querol va iniciar la parcel·lació de la finca. El [[1894]] va vendre 81 metres quadrats del pati i el [[1900]] en va vendre 584 més en part edificats com a magatzems.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Històries de Reus|url=|edició=|llengua=|data=2004|editorial=Centre de Lectura|lloc=Reus|pàgines=44-45|isbn=8487873553}}</ref> El [[1910]] El Olimpo va reconvertir el primer pis i el saló noble per adaptar-lo a les funcions d'ateneu de l'entitat, i va ocupar el casal fins al [[1936]], quan va ser confiscat per la [[Federació Anarquista Ibèrica]] i la [[Cnt|CNT]], que hi van instal·lar la impremta i la redacció del periòdic i portaveu de l'anarquisme local ''[[Adelante]]''. Això va facilitar que el 1939 passés a mans de Frentes y Hospitales, una organització carlina que havia sobreviscut al decret d'unificació de l'Espanya franquista. Posteriorment l'ocupà Educación y Descanso i després la [[Falange Española Tradicionalista y de las JONS|Falange]], que va ser expulsada d'[[El Círcol]] quan aquesta entitat va ser reoberta. Durant l'ocupació falangista el governador civil va obrir-hi un despatx on els dilluns rebia els reusencs que li havien demanat audiència.<ref name=":2" /> El març de [[1946]] l'hereva Dolors de Querol va instar la cancel·lació de l'arrendament a El Olimpo perquè no n'havia demanat la renovació. Efectivament, les autoritats franquistes havien impedit la represa d'activitats de l'entitat el gener de 1939. El mateix 1946 els hereus van vendre 350 metres quadrats de jardí i el 1948, lliure l'edifici de càrregues però amb llogaters, el van vendre a un particular per 600.000 pessetes, després d'haver fracassat la tentativa de l'ajuntament d'instal·lar-hi una seu per a cursos d'estiu del [[Consejo superior de Investigaciones Científicas|Consejo Superior de Investigaciones Científicas.]]<ref name=":1" /> A principis de [[1948]] s'hi va instal·lar el [[Club Natació Reus Ploms]], al qual s'afiliaren bona part dels antics socis d'El Olimpo per poder seguir utilitzant el seu antic estatge social. El 1950 es fraccionà la propietat. Els "Ploms" es quedaren la part central de l'edifici i una part dels baixos, i la resta de la planta baixa del carrer de Llovera la van comprar els botiguers que hi havia instal·lats.<ref name=":0">{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=Urbanisme i arquitectura de Reus|pàgines=96-103|lloc=Reus|editorial=La Caixa|any=1988|isbn=8440423306}}</ref> L'entitat va conservar el Palau en la part essencial però va fer modificacions a la part posterior per construir-hi dues sales de ball, després convertides en discoteca i bingo. El [[1986]] el va comprar la [[Diputació de Tarragona]] amb l'objectiu de d'ubicar-hi la filial del [[Conservatori de Música de Reus|Conservatori de Música]]. Als baixos de l'edifici la part principal és ocupada per una sucursal del [[BBVA]] (abans fou la tenda Las Americas, copropietat del poeta i polític [[Xavier Amorós]]; després fou l'oficina central de la Caja Postal que, ja anomenada Argentaria, va ser absorbida pel Banc de Bilbao Vizcaya). El projecte de restauració fou obra de l'arquitecte Xavier Olivé. El conservatori fou dotat d'una sala d'audició i aules que mantenen en mesura del possible l'estructura original de l'edifici.

 

El Palau Bofarull té una imatge externa de palau italianitzant, amb la façana composta per un sòcol de doble alçada i centrada per una gran portalada barroca tardana, emmarcada per dos parells de columnes, una de les quals, a cada costat, té forma d'[[Atlant (arquitectura)|atlant]] que sosté un capitell. Al costat de la porta hi ha dos lleons i a sobre l'escut dels Bofarull. L'edifici conté, a més del pis noble, unes amples golfes.<ref name=":2">{{ref-llibre|títol=El Palau Bofarull i l'arquitectura reusenca del segle XVIII|pàgines=25-49|lloc=Tarragona|editorial=La Diputació|any=2010|isbn=9788461414048}}</ref>