Monestir de Sant Feliu de Guíxols: diferència entre les revisions

El conjunt monàstic de Sant Feliu de Guíxols és fruit de diversos moments constructius i de restauracions. És centrat per l'església d'una [[Nau (arquitectura)|nau]] amb [[transsepte]] i tres [[absis]] poligonals. La meitat occidental de la nau, [[romànica]], és coberta amb [[volta de canó]] lleugerament ultrapassada. El tram occidental, el transsepte i els absis, d'època [[Art gòtic|gòtica]] (segle XIV), són coberts amb [[volta de creueria]].<ref name="patmapa"/>

 

El [[frontis]], d'origen romànic i força restaurat, està precedit per l'anomenada [[Porta Ferrada]], de cronologia incerta, que està separada més de tres metres de la façana de l'església a la qual va ser integrada com a pòrtic d'entrada. Amb tot, hom suposa que formava part d'una construcció anterior. La part inferior té tres [[arcs de ferradura]] sobre quatre columnes cilíndriques amb capitells molt simples. La superior té tres finestres trífores (també amb arquets de lleugera ferradura), cada una de les quals correspon a un dels arcs inferiors. La Porta és coronada per un [[fris]] de dinou [[arcuacions cegues]]. Sembla que per l'extrem de migdia la porta continuava. Ha quedat exclòs que originàriament fos un pòrtic, l'ala d'un claustre o una filera d'arcades que dividís l'església del segle X. Les opinions es divideixen quant a la cronologia: pot ser del segle X, XI o XII.

 

L'església de Sant Feliu queda emmarcada per la torre del Fum (al nord) i la del Corn (al sud). La del Fum és de planta en forma de semicercle i s'aixeca sobre un basament format per les ruïnes d'un edifici del segle V, cobert amb cúpula. Aquesta torre, que hom suposa coetània de la [[Porta Ferrada]], fou sobrealçada posteriorment (segles XIV-XV). La torre del Corn, de planta quadrada, s'alça sobre una filada de [[carreu]]s escairats força grans d'època tardoromana o visigòtica. El seu aparell constructiu és de pedres petites sense treballar i carreus als angles. En un moment posterior al segle XVII (se sap que el 1686 tenia 95 pams d'alçada), ha estat escapçada. Sembla que correspon a l'època de l'església romànica (segles X-XI).<ref name="patmapa"/>

 

A la segona meitat del segle XIV, d'acord amb les disposicions del rei [[Pere el Cerimoniós]] es va fortificar tot el monestir amb cinc torres sobre la capçalera gòtica i un pas de ronda entre elles. La més ben conservada d'aquestes torres és la dels Reis o de Tramuntana. Té planta poligonal i està acabada amb [[merlet]]s. Els angles estan reforçats amb filades i en els murs apareixen petites obertures.<ref name="patmapa"/>

 

Al sector sud del recinte, hi ha un gran edifici del segle XVIII, construït en època de l'abat Benet Penyelles (1705-17), que correspon a les dependències monacals. A ponent de l'església es troba l'Arc de Sant Benet, també del segle XVIII, que fou l'entrada principal al clos monacal.<ref name="patmapa"/>