Casa Milà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - l'alçada de + l'altura de |
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi |
||
Línia 23:
[[Pere Milà i Camps]] era advocat, industrial i polític. El seu pare, Pere Milà i Pi, era un industrial tèxtil conegut i el seu oncle, Josep Maria Milà i Pi, havia estat alcalde de Barcelona. Era de família burgesa, [[esnob]] i força ric, especialment pel seu matrimoni amb [[Roser Segimon i Artells]]. Milà volia destacar entre la [[burgesia]] barcelonina i això passava per ser al passeig de Gràcia i comptar amb un arquitecte de moda. Visitant el soci del seu pare en un negoci de [[fibra de cànem|cànem]] –en [[Josep Batlló i Casanovas|Josep Batlló]]– quan aquest s'estava construint la [[Casa Batlló]], va coincidir amb [[Antoni Gaudí i Cornet|Gaudí]] i li va assegurar que la propera obra la faria per a ell.{{Sfn|Bassegoda i Nonell|any=2001|pp=83-87}}
[[Fitxer:Certificado Casa Milà.jpg|
El 1905 Pere Milà i Roser Segimón es casen i el 9 de juny Roser Segimón compra a Josep Antoni Ferrer-Vidal i Soler una torre amb jardí que ocupava una superfície de 1.835 metres quadrats, situada al passeig de Gràcia, 92. El setembre van contractar Gaudí per fer la seva nova casa, i el [[2 de febrer]] de 1906 es va presentar el projecte a l'Ajuntament de Barcelona i van començar les obres, enderrocant l'edifici preexistent en comptes de reformar-lo, com en el cas de la casa Batlló.<ref>{{Ref-web|url=http://pedreraeducacio.lapedrera.com/cat/index.htm|títol=Cronologia de La Pedrera (Lloc de memòria)|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>
Línia 69:
=== Canvis de propietat ===
[[fitxer:Casa_Mil%C3%A0_(1914).jpg|
[[Fitxer:CasaMila-PinturaSostreAcces.jpg|
L'any 1940 va morir Pere Milà i l'any 1946 la seva esposa Roser Segimon va vendre el seu patrimoni, [[la Monumental]] a l'empresari d'espectacles Pere Balañá i la finca a Josep Ballvé i Pellisé en societat amb la família de [[Pío Rubert Laporta]], conegut pels seus magatzems comercials de la [[ronda Sant Antoni]]. L'operació va suposar 18 milions de pessetes per l'edifici i es va constituir la ''Compañía Inmobiliaria Provenza, SA'' (CIPSA) per a administrar-la.<ref name=huertas/> Roser Segimon va continuar vivint al pis principal fins a la seva mort el 1964.
Línia 100:
== L'edifici ==
[[Fitxer:Pedrera (1911).jpg|
[[Fitxer:Milà plano sótano.jpg|
{{Cita|L'arquitectura és art; la mecànica és l'esquelet, però li falta la carn que dóna harmonia, o sigui, la forma que embolica, i un cop obtinguda, l'harmonia tindrà art.|Antoni Gaudí<ref>{{ref-llibre|títol =Miscellanea barcinonensia|autor =Delegació de Serveis de Cultura|editor =Ajuntament de Barcelona|data=1976|llengua=castellà|url=http://books.google.cat/books?id=Eo9MAAAAYAAJ&q=%22un+pont+de+ferro+%C3%A9s+mec%C3%A0nic%22&dq=%22un+pont+de+ferro+%C3%A9s+mec%C3%A0nic%22&hl=ca&ei=SQ5HTP6hHpXB4gbZvdTZCQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCcQ6AEwAA}}</ref>}}
Línia 129:
==== Vestíbul i patis ====
[[Fitxer:Casa Mila 05.jpg|
La Pedrera presenta una solució absolutament original en la resolució del vestíbul perquè no es tracta d'un espai tancat i fosc, sinó obert i diàfan per la seva connexió amb els patis interiors que, igualment, guanyen importància en ser lloc de pas i directament visibles per qui accedeix a l'edifici. Hi ha dos patis, en forma rodona el de la banda de passeig de Gràcia i el·líptica el del carrer Provença.
| |||