Església de Sant Feliu de Girona: diferència entre les revisions

 

== Història ==

La primera referència a una primitiva comunitat cristiana és dels primers anys del segle IV: el poeta hispanoromà [[Aureli Climent Prudenci]] testimonia en l'Himne IV del Peristephanon o Himne de les Corones el martiri de Fèlix (Feliu) a la ciutat de Girona durant la persecució dels cristians dictada per l'emperador Dioclecià (303-305) amb aquestes paraules: “''Parva Felicis decus exhibebit artubus sanctis locuples Gerunda''" (La petita rica en santes relíquiesmostrarà la glòria de Fèlix).<ref name=":0">{{Ref-web|url = http://www.bisbatgirona.cat/bisbat.php?idm=1&nom_parroquia=140Girona,BasilicaParroquialdeSantFeliu|títol = Informació sobre la basílica parroquial de Sant Feliu a la web del bisbat de Girona|consulta = 8/10/2014 }}</ref> El culte i la devoció al màrtir gironí va adquirir gran importància en els segles següents tant a la península Ibèrica com al sud de la [[Gàl·lia]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Amich i Raurich|nom = Narcís M.|títol = Els sarcòfags romans i paleocristians de Sant Feliu de Girona| editorial = Ajuntament de Girona i Institut d'Estudis Gironins|lloc = Girona|pàgines = 72|isbn = 84-86837-89-8}}</ref> Al costat de la [[via Augusta]] romana, a la sortida de Girona, hi hauria un temple martirial o ''[[martyrium]]'' paleocristià, bastit en l'indret on hauria mort del màrtir Sant Feliu o bé on hauria estat enterrat.<ref>{{GEC|0059761|Sant Feliu de Girona}}</ref> Aquest centre martirial hauria esdevingut un dels més importants centres de pelegrinatge d'[[Hispània]]. Una dada que permet deduir gran predicament del temple és que ja el rei [[Recared]] (vers l'any 590) va donar a l'església una corona d'or votiva que fou robada per [[Revolta de Paulus|Paulus]] per fer-se corona rei a Narbona (638) i restituïda pel rei [[Vamba]].<ref>«Sant Feliu de Girona», dins Rosa M. Asensi: ''El Gironès. La Garrotxa. El Pla de l'Estany''. Guies Comarcals Catalunya Romànica, vol. 6, pàg. 35. Barcelona: Pòrtic, 1999.</ref>

 

 

== Arquitectura ==

L'església de Sant Feliu, que per la seva posició extramurs fou fortificada en més d'una ocasió, és el fruit de diverses etapes constructives i presenta per tant diversos estils arquitectònics. En destaca el seu campanar, que constitueix una fita essencial en la imatge monumental de la ciutat.<ref name="patmapa"/>

 

 

== Capelles laterals ==

Situant-nos a la porta sud i seguint la nau en sentit contrari a les agulles del rellotge trobem les següents capelles laterals.

 

 

=== Sarcòfag del rapte de Proserpina ===

Fet de marbre de 215x56 cm. Representa el mite del rapte de [[Proserpina]] per part de [[Plutó (mitologia)|Plutó]]. Les escenes es distribueixen en un [[fris]] continu. Partint de l'extrem dret es distingeixen tres grups de figures. El primer està dominat per la representació de Ceres en un carro estirat per dos cavalls per sobre dels quals vola la figura alada de Caligo. Per sota trobem a Tellus estirat a terra, amb petit [[Eros (fill d'Ares) |Eros]] al seu costat mentre que dos més se situen als peus dels cavalls. A l'angle superior apareix una figura masculina que s'identifica amb una personificació d'una muntanya. En el grup central trobem Plutó en el moment que intenta apressar Proserpina, la qual, mig agenollada i amb el vel flotant intenta evitar-ho. Al seu costat [[Venus (mitologia)|Venus]], [[Minerva]], [[Mercuri (mitologia)|Mercuri]] i [[Cronos]]. El terç esquerre està ocupat per la representació del moment del rapte amb el carro.<ref name="patmapa"/> Se suposa que fou realitzat en un taller romà. García Bellido el data a finals del s. II dC. Koch i Sichtermann, en una data més recent a l'entorn de l'any 230.<ref name="patmapa"/> Presenta moltes semblances amb un que tracta el mateix tema conservat al [[Museu d'Arqueologia de Catalunya]].<ref name="patmapa"/>