Monestir de Santa Maria de Gualter: diferència entre les revisions

 

== Descripció ==

El [[monestir]] va restar molt temps abandonat i en estat ruïnós, després que fos destruït per una explosió durant la [[guerra civil espanyola]] (1938). L'església era un edifici de tres naus, amb un gran [[absis]] central i dues absidioles laterals. La nau central era coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines. L'explosió ensorrà, però, les voltes i la cúpula, i motivà l'ensulsiada de l'absis central.<ref name="patmapa"/>

 

 

=== Residència del monestir ===

Sembla que l'estructura de la residència del monestir ha estat la mateixa des del començament; l'església orientada amb l'altar major cap a llevant al costat del migdia hi ha en convent amb el claustre al mig. Durant la segona meitat del segle XI hi hauria alguna obra en curs, com ho dóna a comprendre la promoció de la cofraria que havia d'ajudar les construccions que es portaven a cap a [[Gualter]]. Pot ser que aleshores ja fos edificada una part del claustre, del qual queda una mostra, altra deixalla d'aquest temps pot ser una portalada i mur de la banda sud del pati destinat a ser el claustre.

 

 

=== Església ===

El temple forma un quadrilàter amb els tres absis al costat de llevant i la façana principal a ponent. De la construcció monacal en resta la part de llevant i les dues plantes del claustre a la banda del migdia, així com un mur de ponent. El cos edificat de vora el [[Segre]] ha estat reconstruït durant l'època gòtica i d'aquest estil en conserva dos finestrals a la planta superior de cara al riu; a la planta baixa i de cara al claustre hi ha una portalada de mig punt i grans dovelles; a l'extrem dins el claustre actual hi ha una altra porta també de mig i punt i dovelles més petites. Altra part de l'estança monacal es conserva mig enrunada i mig ocupada per les cases veïnes a la banda del migdia, on hi ha les dues plantes de l'arcuació del claustre. A l'interior hi ha una porta d'arc de mig punt i dovelles petites. Les arcades i columnes del claustre foren restaurades el [[1986]]. S'hi conserven algunes columnes i capitells; se n'hi ha reposat quatre columnes i els capitells han estat substituïts per troncs piramidals. Consta de vuit arcades entre columnes i uns pilars, i una altra arcada entre dos trossos de mur o pilars. Els capitells de poca alçada estan adornats de fulles i poms. La segona planta s'ha refet amb pilars rectangulars, astràgal allargat, arquitrau i coberta d'embigat i teules. Les obertures són dotze.

 

 

=== Retaule gòtic de Sant Esteve ===

Aquest retaule és un conjunt pictòric realitzat amb la tècnica del [[tremp d'ou|tremp]] sobre fusta i estructurat en tres taules unides verticalment -tríptic- i dividides en compartiments quadrangulars separats per sanefes de brodadura picada; les escenes o seqüències superiors estan rematades per arcs lleugerament apuntats i cimats per uns elegants florons i cresteries; els bastiments externs i interns que emmarquen les taules són ornamentades a base d'estilitzades sanefes daurades i rematats amb agulles perlejades. Fa 186 x 185&nbsp;cm. i, tot i que està mancat del bancal inferior, es conserva en bon estat a la secció d'art gòtic del [[Museu d'Art de Catalunya]], on hi ingressà a mitjans dels anys vint del [[segle XX]]. Des de mitjan [[segle XIV]], havia format part del patrimoni artístic del monestir de Santa Maria i ocupava un dels altars laterals de la capçalera de l'església basilical. Els experts apunten que la cronologia d'execució del retaule pot ser entre [[1360]] i [[1370]].