La Mercè: diferència entre les revisions

{{polisèmia}}

{{infotaula d'esdeveniment}}

'''La Mercè''' és la [[festa major]] de la ciutat de [[Barcelona]], que se celebra pels volts del [[24 de setembre]], festivitat de la [[Mare de Déu de la Mercè]]. Dura prop d'una setmana i té lloc en diversos espais públics de la ciutat.<ref>{{Ref-web|títol=Festes de la Mercè {{!}} cultura popular i festival de festivals|url=http://gestioneventos.blogs.uoc.edu/ca/2016/09/22/festes-de-la-merce-cultura-popular-i-festival-de-festivals/|data=22-09-2016|consulta=05-09-2019|llengua=|editor=Universitat Oberta de Catalunya}}</ref> Reuneix anualment entre 1,5 i 2 milions de persones al voltant de diferents activitats culturals, artístiques i festives, sent la festa més multitudinària de totes les que se celebren a Barcelona.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ajuntament de Barcelona|nom=|article=La Mercè, Festa Major de Barcelona|publicació=|url=https://www.barcelona.cat/merce/docs/ca/LaMerce16_CA.pdf|data=|pàgines=}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=La Mercè, l’acte de cultura popular més multitudinària de la ciutat|url=https://lameva.barcelona.cat/culturapopular/ca/noticia/infobarcelonacala-merce-lacte-de-cultura-popular-mes-multitudinaria-de-la-ciutat_531047|consulta=5 setembre 2019|llengua=|editor=Ajuntament de Barcelona|data=05-07-2017}}</ref> Entre més actes, es destaquen el matí de festa major, la cavalcada de la Mercè, el gran correfoc, la passada de [[Gegant (folklore)|gegants]] i [[capgròs|capgrossos]], les diades castelleres, els balls i les danses vinguts d'arreu de Catalunya, etc. Hi tenen una forta presència les cercaviles de tota mena, uns dels actes tradicionals més antics de la ciutat, emparentats amb les processons de Corpus que ja trobem documentades als segles XV i XVI.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/festes-de-la-merce}}</ref>

 

== Motiu ==

La festa ret homenatge a la patrona de Barcelona, a qui s'atribueixen uns quants miracles vinculats a la ciutat. S'explica que el 24 de setembre de 1218 la Mare de Déu de la Mercè s'aparegué simultàniament al rei Jaume I, a sant [[Pere Nolasc]] i a sant [[Ramon de Penyafort]] i els encomanà que instituïssin un orde religiós per rescatar els cristians ostatges a terres sarraïnes. També segles més tard, el 1687, Barcelona fou atacada per una [[plaga]] terrible de llagostes i el poble invocà la protecció a la Mare de Déu de la Mercè. Quan se'n sortiren, la proclamaren patrona de la [[bisbat de Barcelona|diòcesi]], encara que no ho fou de manera oficial fins al 1868, amb el papa [[Pius IX]].<ref name="ICUB"/>

 

* Les diades castelleres. Dins les festes de la Mercè, les colles castelleres locals i algunes de convidades protagonitzen dos actes. D'una banda, allò que s'anomena la diada castellera de la Mercè (o de colles locals), el dia 24 a la plaça de Sant Jaume, que compta amb la participació de totes les colles barcelonines. D'una altra banda, el diumenge més proper a la festivitat es fa la diada castellera de colles convidades, en què participen dues colles de gamma alta de fora i la colla Castellers de Barcelona, que és l'amfitriona de la jornada.<ref name="ICUB"/>

* La cavalcada de la Mercè. Espectacle itinerant que constitueix l'acte central de les festes de la Mercè. En el curs dels anys ha anat canviat de nom i de format, però s'ha mantingut des de les primeres dècades del segle XX. Des del 1986 se n'encarrega la Coordinadora de Geganters de Barcelona, i els gegants són l'element d'imatgeria festiva protagonista de la desfilada. Es fa a les sis de la tarda de la diada de la Mercè, en un gran espai central de la ciutat.<ref name="ICUB"/>

* El [[correfoc]]. Un dels actes més esperats de les festes de la Mercè és el correfoc, una de les exhibicions pirotècniques més espectaculars del país. L'acte es divideix en dues parts. Primer, després de la tabalada, apareix el personatge dramatitzat del Mascle Cabró, que llegeix uns versots satírics. Tot seguit hi ha la ceptrotada, que consisteix en l'encesa conjunta dels ceptrots, forques i estendards més espectaculars de cada colla, que són els que poden carregar més pirotècnia. En acabat, es dóna pas a la segona part de l'espectacle: l'encesa de la Porta de l'Infern, una estructura carregada de foc. Quan s'apaga el foc, la porta s'obre i surten els diables, els dracs i les bèsties de foc, que inicien un recorregut pels carrers més cèntrics de la Ciutat Vella.<ref name="ICUB"/>

* La passejada de bèsties. La nit abans del correfoc les bèsties més emblemàtiques de la ciutat fan una desfilada nocturna sense foc que serveix de cloenda de l'exposició del bestiari de foc que hi ha al vestíbul de l'ajuntament. És una bona fórmula perquè tota mena de públic pugui gaudir dels dracs i bèsties de la ciutat de manera tranquil·la, amb l'acompanyament de percussió de cadascuna.<ref name="ICUB"/>

 

== Cartell ==

El cartell s'encarrega habitualment a algun [[arts gràfiques|artista gràfic]] català. Els dels darrers anys han estat obra de:<ref>{{format ref}} http://merce.bcn.cat/ca/cartells Els cartells</ref>

 

 

== Pregó ==

El [[pregó]] és el discurs inaugural de la festa major; habitualment l'escriu i el llegeix una personalitat remarcable del món cultural barcelonès. Els dels darrers anys han estat:<ref>{{format ref}} http://www.bcn.cat/merce/ca/pregons/pregons.shtml Pregoners i text del pregó</ref><ref>{{Ref-web|títol=Pregó Mercè 2019: Tots els Pregoners de les Festes de Barcelona|url=https://beteve.cat/cultura/pregonera-festes-de-la-merce-barcelona-desigualtat/|data=09-07-2019|consulta=5 setembre 2019|llengua=|editor=betevé}}</ref>