Agressió sexual: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m #viquiestirada
m #viquiestirada
Línia 81:
 
== Agressions sexuals a l'Estat Espanyol ==
ElL'any 2018, la '' Direcció General de la Dona'' va desplegar una campanya aprofitant la temporada alta de festivals de música al territori valencià, instal·lant punts violeta on s'informa i s'atén "el públic dels esdeveniments en cas d'agressió sexual o violència masclista".<ref>{{ref-notícia |títol=Punts violeta contra les agressions sexuals als festivals de música |publicació=À Punt |url=https://www.apuntmedia.es/va/ultimes-noticies/punts-violeta-contra-les-agressions-sexuals-als-festivals-de-musica |consulta=10 juny 2018 |data=7-6-2018}}</ref> Aquesta iniciativa ha tingut continuïtat i ara és habitual en les grans concentracions de gent l'existència de ''punts lila'' d'atenció a la dona.
 
== Efectes emocionals ==
A part de traumes físics, la violació i altres agressions sexuals sovint produeixen efectes emocionals a llarg termini, sobretot en víctimes infantils. Aquests poden incloure:
[[negació]], [[indefensió apresa]], [[genofòbia]], [[Ira (sentiment)|ira]], [[culpa]], [[ansietat]], [[vergonya]], [[malson]]s, [[por]], [[Depressió reactiva|depressió]], [[Flashback (psicologia)|flashback]]s, [[culpa (emoció)|culpa]], [[Racionalització (psicologia)|racionalització]], [[Trastorn de l'estat d'ànim|estat d'ànim]], [[adormiment]], [[promiscuitat]], [[solitud]], [[ansietat social]], dificultat per confiar en un mateix o en altres persones, dificultat per concentrar-se. Ser víctima d'agressions sexuals pot comportar el desenvolupament de trastorn d'estrès posttraumàtic, [[addicció|adiccions]], [[trastorn depressiu major]] o d'altres [[psicopatologia|psicopatologies]].
 
La família i els amics experimenten cicatrius emocionals que inclouen un fort desig de [[venjança]], un desig de "solucionar" el problema i/o seguir endavant i una racionalització que "no va ser tan dolent". <Ref name="pcar.org"/>
 
== Efectes físics ==
Si bé l'agressió sexual, inclosa la violació, pot provocar traumatisme físic, moltes persones que experimenten agressions sexuals no patiran cap lesió física.<ref>Kennedy KM, Heterogeneity of existing research relating to sexual violence, sexual assault and rape precludes meta-analysis of injury data. Journal of Forensic and Legal Medicine. (2013), 20(5):447–459</ref> ''Mites de la violació'' suggereixen que la víctima estereotipada de la violència sexual és una jove maltractada. El problema central en molts casos de violació o d'altres agressions sexuals és si ambdues parts van consentir o no l'activitat sexual o si ambdues parts van tenir o no la capacitat per fer-ho. Així, no sempre es veu la força física que es tradueix en lesions físiques visibles. Aquest estereotip pot ser perjudicial perquè les persones que han patit una agressió sexual però que no tenen trauma físic poden estar menys inclinades a denunciar a les autoritats o a buscar atenció sanitària. <ref>Kennedy KM, The relationship of victim injury to the progression of sexual crimes through the criminal justice system, Journal of Forensic and Legal Medicine 2012:19(6):309-311</ref> No obstant això, les dones que van experimentar violació o violència física per part d'una parella eren més propenses a les persones que no havien experimentat aquesta violència per denunciar freqüents mals de cap, dolor crònic, dificultat per dormir, limitació d'activitats, mala salut física i mala salut mental. <ref>Dupain Mandi, Developing and Implementing a Sexual Assault Violence Prevention and Awareness Campaign at a State-Supported Regional University. American Journal of Health Studies. 29. 4. (2014). 264. Print.</ref>
 
== Efectes econòmics ==
A causa de la violació o l'agressió sexual o l'amenaça d'aquests, hi ha molts impactes resultants sobre els ingressos i el comerç a nivell macro. Cada agressió sexual (excloent el maltractament infantil) costa 5.100 dòlars en pèrdues tangibles (pèrdua de productivitat, assistència mèdica i de salut mental, serveis policials i d'incendis i danys a la propietat) més 81.400 dòlars en qualitat de vida perduda. {{cite web|url=https://www.ncjrs.gov/pdffiles/victcost.pdf|title=Victim Costs and Consequences: A New Look|last=Miller, Cohen, & Weirsema|date=1996|publisher=National Institute of Justice|access-date=September 1, 2016|url-status=live|archiveurl=https://web.archive.org/web/20160515043800/https://www.ncjrs.gov/pdffiles/victcost.pdf|archivedate=15 May 2016|df=dmy-all}}</ref> Aquest problema s'ha tractat al [[Tribunal Suprem dels Estats Units|Tribunal Suprem]] dels Estats Units. Segons la seva dissentació sobre el cas de la Cort Suprema dels Estats Units ''"EUA v. Morrison"'', Justice Souter va explicar que el 75% de les dones mai no van al cinema soles a la nit i gairebé el 50% no circularan en transport públic per por d'una violació o agressió sexual. També va declarar que menys de l'1% de les víctimes cobren danys i que el 50% de les dones perden el seu lloc de treball o abandonen després del trauma. El tribunal va dictaminar a ''"Estats Units v. Morrison" '' que el Congrés no tenia l'autoritat per promulgar part de la [[Llei de violència contra les dones]] perquè no va tenir un impacte directe sobre el comerç.
 
L'agressió sexual també té efectes econòmics adversos per als supervivents a nivell micro. Per exemple, els supervivents d'agressions sexuals sovint requereixen el temps lliure de la feina <<ref>{{cite web|url=http://www.nij.gov/publications/pages/publication-detail.aspx?ncjnumber=210346|title=Extent, Nature, and Consequences of Rape Victimization: Findings from the National Violence Against Women Survey|last=Tjaden & Thoennes|date=2006|website=National Institute of Justice|publisher=U.S. Department of Justice, Office of Justice Programs|access-date=2016-09-01|url-status=live|archiveurl=https://web.archive.org/web/20160916062148/http://www.nij.gov/publications/pages/publication-detail.aspx?ncjnumber=210346|archivedate=16 September 2016|df=dmy-all}}</ref> i afrontar les taxes d'atur augmentades. <ref>{{Cite journal|last=Byrne|first=Christina A.|last2=Resnick|first2=Heidi S.|last3=Kilpatrick|first3=Dean G.|last4=Best|first4=Connie L.|last5=Saunders|first5=Benjamin E.|title=The socioeconomic impact of interpersonal violence on women|journal=Journal of Consulting and Clinical Psychology|volume=67|issue=3|pages=362–366|doi=10.1037/0022-006x.67.3.362|year=1999}}</ref> Els supervivents de violació per part d'una parella perden una mitjana de 69 dòlars diaris a causa del temps no remunerat de la feina. <ref>{{Cite journal|last=Chrisler|first=Joan C.|last2=Ferguson|first2=Sheila|date=2006-11-01|title=Violence against Women as a Public Health Issue|journal=Annals of the New York Academy of Sciences|volume=1087|issue=1|pages=235–249|doi=10.1196/annals.1385.009|pmid=17189508|issn=1749-6632|df=dmy-all|bibcode=2006NYASA1087..235C}}</ref> L'agressió sexual també està associat a nombroses conseqüències laborals negatives, com ara un temps de pagament no remunerat, una disminució del rendiment laboral, una pèrdua de feina i una incapacitat de treballar, cosa que pot comportar un menor guany per les victimes. <ref>{{Cite journal|last=Loya|first=Rebecca M.|date=2015-10-01|title=Rape as an Economic Crime The Impact of Sexual Violence on Survivors' Employment and Economic Well-Being|journal=Journal of Interpersonal Violence|volume=30|issue=16|pages=2793–2813|doi=10.1177/0886260514554291|issn=0886-2605|pmid=25381269|df=dmy-all}}</ref>
 
== Vegeu també ==