Sant Miquel de Cuixà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
Línia 18:
 
=== Fundació i primers temps ===
[[Fitxer:Sant Miquel de Cuixà - Claustre.jpg |thumbminiatura|esquerra|Claustre nevat de Sant Miquel de Cuixà]]
L'abadia de Cuixà deu el seu origen a l'abadia de [[Sant Andreu d'Eixalada]], avui desapareguda, fundada cap al [[840]] i situada al capdamunt de la vall de la [[Tet]], dins de l'actual terme comunal de [[Nyer]].
 
Línia 27:
En el seu nou emplaçament, l'abadia va continuar beneficiant-se de la protecció dels [[comtat de Cerdanya|comtes de Cerdanya i Conflent]], territori que estava sota el domini de la família de [[Guifré el Pilós]], [[comte de Barcelona]], el [[870]]. La consagració de la nova església tingué lloc el [[953]], pel bisbe d'[[Elna]] Riculf II i en presència de l'abat Gondefred II, la comtessa Ava, els seus fills Sunifred i Oliba i molts clergues i monjos.<ref name="Sapiens121pil">{{ref-publicació| cognom=Armengol | nom =Montse | article =El fundador de la nissaga catalana | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.42-44|issn = 1695-2014}}</ref>
 
[[Fitxer:Sant Miquel de Cuixà - Claustre detall.JPG|thumbminiatura|Detall del claustre]]
Pels volts del [[940]], per iniciativa del comte [[Sunifred II de Cerdanya|Sunifred]], primogènit de Miró II, es va construir una nova església dedicada a Sant Miquel. S'aixecà al sector oest de la de Sant Germà i, a partir d'aquest moment, el monestir és conegut com a ''Sant'' ''Miquel i Sant Germà de Cuixà''. Tres anys després, el comte Sunifred i l'abat Ponç iniciaven la reconstrucció de l'església de Sant Miquel, que fou acabada pels comtes [[Oliba Cabreta]] i [[Miró III de Cerdanya|Miró]], germans de Sunifred.
 
Línia 35:
 
=== Apogeu ===
[[Fitxer:Sant_Miquel_de_Cuixà_-_Cripta.jpg|thumbminiatura|esquerra|Cripta del Pessebre, construïda sota la capella de la Trinitat]]
El [[1008]], [[abat Oliba|Oliba]], tercer fill del comte [[Oliba Cabreta]], és triat abat de [[Ripoll]] i de Cuixà, i el [[1017]] serà nomenat bisbe de [[Vic]] i posteriorment fundà [[Monestir de Montserrat|Montserrat]]. L'activitat constructora d'Oliba fou encara més important que la del seu predecessor. Afegí a la façana posterior del temple de Garí dos corredors i tres [[absidioles]], de manera que formessin una mena de [[deambulatori]] entorn del [[presbiteri]], i aixecà damunt l'altar major un [[cimbori]], adornat amb les figures de l'anyell i dels evangelistes, sostingut per quatre columnes de marbre rosa i els corresponents capitells de marbre blanc. Edificà, a més, la [[cripta]] circular dita ''de la Nativitat'' o ''del Pessebre'', amb un pilar central molt gros, on es venerava la imatge romànica de la Mare de Déu del Pessebre, i també la capella sobreposada de la Trinitat i els dos [[campanars]] llombards, a l'extrem dels braços del [[creuer (arquitectura)|creuer]] de la basílica, de quaranta metres d'alçada, dels quals solament es conserva actualment el del costat sud. Oliba va viatjar a [[Roma]] i va proclamar la [[Pau i Treva de Déu|Treva de Déu]] a la diòcesi d'[[Elna]] el [[1026]]. Va morir a Cuixà el [[1046]].
 
Línia 162:
 
=== El claustre ===
[[Fitxer:Sant_Miquel_de_Cuixà_-_Claustre_general.JPG|thumbminiatura|esquerra|250px|El claustre]]
El [[claustre]] es va començar a construir durant el [[segle XII]] i és [[romànic]] en la seva totalitat. Es construeix amb forma de [[quadrilàter]] irregular amb els seus quatre costats diferents, 29,4 metres el nord, 37,4 metres l'est, 27,2 metres el sud i 37,8 metres l'oest. És un dels més grans de la zona. Els capitells i les columnes són de marbre rosa i estan decorats amb motius de decoració vegetal i animal, hi abunden els lleons de totes les classes.