Chanel: diferència entre les revisions

En 1924, [[Pierre Wertheimer]], propietari dels cosmètics Bourjois, es va citar amb ella en un hipòdrom parisenc, en les carreres de Longchamps. D'aquesta reunió va néixer ''Parfums Chanel'', una societat amb percentatge majoritari de Wertheimer fundada per a comercialitzar els perfums i productes de bellesa de la casa de costura.<ref>{{Ref-web|títol=La noche en la suite donde vivió Coco Chanel en Hotel Ritz de París vale US$21.000|url=https://www.larepublica.co/ocio/la-noche-en-la-suite-donde-vivio-coco-chanel-en-hotel-ritz-de-paris-vale-us21000-2756633|consulta=2019-10-08|llengua=es|nom=Editorial La República|cognom=S.A.S}}</ref> En el mateix any 1924 el Chanel Nº5 es va publicitar per primera vegada en el [[The New York Times|New York Times]], amb una imatge sòbria de la fragància i un maniquí (com si es tractés d'un esbós) realitzat per la mateixa Coco. En 1937 va ser la primera vegada que la mateixa Grabielle Chanel posava per a [[Harper's Bazaar|Harper's Bazar]] per a promoure el seu perfum. A partir de 1957 ''Parfums Chanel'' va començar a publicitar Chanel Nº5 amb imatges de celebritats com [[Suzy Parker]], [[Carole Bouquet]], [[Catherine Deneuve]], [[Estella Warren]], [[Marilyn Monroe]], [[Nicole Kidman]], [[Brad Pitt]] i [[Gisele Bündchen]] entre altres.<ref>{{Ref-web|títol=Por primera vez|url=http://inside.chanel.com/es/no5/video/|consulta=2019-10-08|llengua=es}}</ref> És rellevant la famosa campanya publicitària que Marilyn Monroe va fer en els anys 50 en confessar públicament que dormia nua amb unes gotes de Chanel Nº5.<ref>{{Ref-web|títol=Marilyn y N°5|url=http://inside.chanel.com/es/marilyn/video/|consulta=2019-10-08|llengua=es}}</ref>

 

 

En el 2005, de 52.000 a 80.000 flors són necessàries per a 100 mil·lilitres d'un sol flascó de Chanel Nº 5 que requereixen setze hores de recol·lecció, totalment a mà, pagades a 90 francs cadascuna als Alps Marítims.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Derriere l'empire Chanel, la fabuleuse histoire des Wertheimer|publicació=L'Express|url=https://www.arretsurimages.net/media/pdf/histoire_chanel.pdf|data=18 juliol 2005|pàgines=}}</ref>