Guido d'Arezzo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.32.111.119. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
|||
Línia 29:
A finals del {{segle|XVII|s}} la primera nota es va començar a anomenar ''do'' perquè ''ut'', en ser una síl·laba tancada, fa de mal pronunciar, sobretot en el [[cant]] (el canvi s'atribueix al [[Musicologia|musicòleg]] [[Toscana|toscà]] [[Giovanni Battista Doni]] (c. 1593 – 1647) que decidí anomenar-la amb la primera síl·laba del seu [[cognom]], tot i que segons altres seria la primera del mot [[llatí]] ''Dominus'' (= ''senyor''); avui dia la denominació ''ut'' ja només es fa servir a vegades en [[francès]] i en [[partitura|partitures]] de [[cant gregorià]]). La setena nota de l'escala (si), es va afegir a l'hexacord molt posteriorment i fou [[Anselm de Flandes]] ({{segle|XVI|s}}) qui en va crear el nom unint les inicials de sant Joan ('''S'''ancte '''I'''oannes), mots que formen el quart i darrer vers de l'himne de Pau el Diaca.
Probablement aquest mètode està basat en el seu treball fet a de l'abadia de Pomposa, però l'[[antífona|antifonari]] que hi escrigué s'ha perdut. El ''Micrologus'', escrit a la catedral d'Arezzo, conté el mètode d'ensenyament de Guido tal com el va desenvolupar en aquell temps.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Witt |nom=Ronald G. |títol=The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy |url= http://books.google.cat/books?id=F8KXnDTwsZYC&pg=PA131&dq=Guido+of+Arezzo&hl=ca&sa=X&ei=V2qIUtHoAeey0QW-wYGgBA&ved=0CE8Q6AEwBTgK#v=onepage&q=Guido%20of%20Arezzo&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=2012 |pàgines=131 |isbn=0521764742}}</ref> Aviat aquest text cridà l'atenció del [[papa Joan XIX]], que invità Guiu a venir a [[Roma]]. Probablement hi anà el [[1028]], tot i que aviat hagué de tornar-se'n cap a Arezzo a causa de la seva pobra salut. A partir d'aquest fet ja no se'n sap res més, llevat que l'antifonari perdut probablement fou acabat el 1030.
En el mètode de Guido, el simple dibuix d'unes línies permetia al lector de saber exactament a quina altura de l'[[escala musical]] s'havia de cantar la nota que hi havia dibuixada, en passar d'una escala relativa (necessària per a recordar a quina altura són les notes) a una escala absoluta.
| |||