Brutis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m �[B�[B�[B|thumb|150px -> |miniatura
m Antroponímia
Línia 21:
Els Brucis, establerts com a poder a les zones muntanyoses, van iniciar també la submissió de les ciutats lucanes i gregues: Hipponion, Terinba i Turis.<ref>[[Diodor de Sicília]] "Biblioteca" XVI 15; [[Estrabó]] VI p. 255</ref> Vers el [[330 aC]] es van aliar amb els lucans i van formar una confederació contra els grecs que van demanar ajut al rei Alexandre d'Epir, que va venir a fer la guerra durant la qual va conquerir [[Heraclea Pòntica|Heraclea]], Consentia i Terina, però finalment va morir en combat a [[Pandòsia (Bruttium)|Pandòsia]] el [[326 aC]].<ref>[[Titus Livi]] ''Ab Urbe condita'' VIII 24</ref><ref>[[Justí (historiador)|Justí]] ''Justini Historiarum Philippicarum'' XXII 2, XIII 1</ref><ref>[[Estrabó]] "Geografia" V p. 256</ref> Vers el [[297 aC]] fou [[Agàtocles de Siracusa|Agàtocles]] qui va anar allí a combatre contra els Brucis i Lucans, i va assolar la costa i va ocupar algunes ciutats com Hipponion (convertida en fortalesa i estació naval) obligant als brucis a signar una pau desavantatjosa; però mort Agàtocles la pau es va trencar i els brucis van recuperar Hipònion (''Hipponium'').<ref>[[Diodor de Sicília]] "Biblioteca" XXI 3.8</ref>
 
En els següents anys fou l'expansió de Roma la que va amenaçar els Brucis, i el [[282 aC]] es van aliar a [[Samni]] i a Lucània contra Roma.<ref>[[Titus Livi]] ''Epitome'' XII</ref> Apareixen poc després com auxiliars de [[Pirros]] d'Epir, però després de la mort d'aquest rei i de la seva expulsió de la península Itàlica van haver de portar el pes de la guerra. Derrotats per C. Fabricius i L. Papirus, foren finalment sotmesos el [[272 aC]] i van haver de cedir el bosc de [[altiplà de Sila|Sila]], una gran reserva de fusta.<ref>[[Dionís d'Halicarnàs]] ''Rhōmaikē archaiologia'' XX</ref><ref>[[Joan ZonaresZonaras]] ''Epitome Historiarum'' VIII 6</ref> La seva submissió no obstant era encara dèbil; van romandre neutrals durant la [[Primera Guerra Púnica]], però a la segona, després dels èxits d'[[Hanníbal]], es van declarar al seu favor després de la batalla de [[Cannae]].<ref>[[Titus Livi]] ''Ab Urbe condita'' XII,61</ref> Algunes ciutats van romandre lleials a Roma, com ''Petelia'' i ''Cosentia'' però foren reduïdes pels brucis ajudats per una petita força cartaginesa; també ocuparen les ciutats de Locri i Crotona i només [[Rhegium]] va romandre oposada als cartaginesos.<ref>[[Titus Livi]] ''Ab Urbe condita'' XIII,20</ref> El [[215 aC]] el general Hannó, lloctinent d'Hanníbal, fou derrotat a [[Grumentum]] per [[Tiberi Semproni Grac|Tiberi Grac]] i es va retirar cap al país dels Brucis on va rebre reforços de [[Cartago]] dirigits per [[Bomilcar (general)|Bomilcar]], i la regió va esdevenir una plaça forta dels cartaginesos. Després de la derrota d'[[Àsdrubal Barca|Àsdrubal]], Hanníbal es va retirar també al país dels Brucis on va continuar la guerra durant quatre anys. El quarter general d'Hanníbal va anar a Crotona o a un lloc del golf de Scyllacium anomenat Castra Hannibalis. Finalment Hanníbal va sortir de la península Itàlica.<ref>[[Titus Livi]] ''Ab Urbe condita'' XXVII,51</ref>
 
La repressió romana va tenir segurament un greu efecte sobre la regió; part del seu territori fou confiscat i tota la nació reduïda a l'esclavatge.<ref>[[Apià]] "Història de Romma" VII 61;[[Estrabó]] "Geografia" V p. 251; [[Aule Gel·li]] ''Noctes Atticae'' X 3</ref> Es van establir colònies civils romanes a Tempsa i Crotona i una colònia de dret llatí a Hipponium, rebatejada [[Vibo Valentia]]. A més, a Turis, a tocar del país dels Brucis, fou establerta una altra colònia. El poble Bruci va desaparèixer de la història.