Diferència entre revisions de la pàgina «Visigots»

18 bytes afegits ,  fa 4 mesos
m
Terminologia
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
m (Terminologia)
Després d'un període de dominació ostrogoda, Amalric restableix la independència del regne i estableix la capital a [[Narbona]], fins que els [[francs]] penetren en la [[Narbonense]] i fuig a [[Barcelona]]. Com havia fet anteriorment Ataülf, Amalric va pensar que les muralles de Barcelona el protegirien de la pressió franca, però com el seu antecessor no va pensar que el perill podia venir de dins. Amalric estava casat amb la filla del rei franc [[Clodoveu I]], [[Clotilde (filla de Clodoveu)|Clotilde]]; Clodoveu havia estat el primer rei franc en convertir-se a la fe catòlica, i la seva filla ho era. En canvi, Amalric era [[arrianisme|arrià]]. Aquest fet, sumat a la ràbia que sentia Amalric envers els francs per les derrotes infligides, van portar al rei visigot a maltractar a la seva muller. Sembla que, quan Clotilde anava a missa a la catedral catòlica de Barcelona, la noblesa visigoda arriana li llençava excrements i la insultava. Cansada d'aquesta situació, Clotilde va enviar un mocador tacat de sang al seu germà, rei franc, que va enviar un mercenari que assassinà Amalric. Va ser l'últim rei visigot en viure a Barcelona<ref>Història Medieval de Catalunya, curs 2012 - 2013. Universitat de Barcelona</ref> i, posteriorment, [[Toledo]] arribaria a constituir-se en la nova capital visigoda d'[[Hispània]].
 
La [[Conquesta de Spania per l'Imperi Romà d'Orient|presència bizantinaromana d'Orient a la península]] comença el 552 quan un exèrcit arriba de Constantinoble donar suport a [[Atanagild]], revoltat al sud contra el rei [[Àkhila I]], en el marc de l'expansió de l'Imperi per la Mediterrània occidental, en el regnat de l'emperador [[Justinià I|Justinià]], amb l'ambiciós objectiu de reconstruir el domini de l'Imperi Romà.<ref name=thompson>{{ref-llibre|cognom=Thompson|nom=E.A.|títol=Los Godos en España|pàgines=365-383|lloc=Madrid| editorial=Alianza Editorial|any=1971|isbn=84-206-1321-5}}</ref> En algun moment entre el 552 i el 565 (mort de l'emperador [[Justinià I|Justinià]]) Atanagild va signar un tractat delimitant la frontera entre el seu regne i la província bizantinaromana d'Orient.<ref name=thompson/> Després de diferents avenços i retrocessos, els '''visigots''' del [[Regne de Toledo]] acabarien expulsant els bizantinsromans d'Orient en temps de [[Suintila]] entre el 621<ref name=thompson/> i el [[625]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Palao Vicente |nom=Juan José |títol=Militares y civiles en la antigua Roma: dos mundos diferentes, dos mundos unidos |url= http://books.google.cat/books?id=GB0ikVsJ3d0C&pg=PA247&dq=625+bizantinos+espa%C3%B1a&hl=ca&sa=X&ei=2aDuUveyE8va0QW0soGYCQ&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=625%20bizantinos%20espa%C3%B1a&f=false |llengua=castellà | editorial=Universidad de Salamanca |data=2010 |pàgines=247 |isbn=8478001867}}</ref> Durant el regnat de Leovigild es consolida l'estat visigot al que s'incorpora el regne sueu. El seu successor Recared es converteix al [[catolicisme]] i sota el seu regnat té lloc el [[III Concili de Toledo]].
 
El rei Recesvint va imposar (cap al 654) la llei visigoda comuna a ambdós súbdits [[gots]] i [[romans]], que fins llavors havien viscut sota diferents codis legals. Els Concilis de Toledo es van convertir en la força principal de l'estat visigot, a conseqüència del debilitament de la monarquia.
100.897

modificacions