Revisió del 16:39, 6 oct 2019 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Bot simplifica tipografia d'acord amb les discussions corresponents Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 21:11, 8 oct 2019 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.418.547 edits m Terminologia Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 6: == Història == [[Fitxer:Stone Bridge at Night 01.jpg\|miniatura\|esquerra\|200px\|Vista del riu Vardar i el Pont de Fusta de nit.]] Skopje (en llatí '''Scupi''', en grec Σκοῦποι) va ser fundada en el [[segle III aC]] sobre el riu [[Vardar]] (antic Axio), pels [[dàrdans]], un poble que vivia fora de les fronteres del [[regne de Macedònia]]. Fou una fortalesa frontera dels il·liris amb Macedònia que estava situada a poc distància al nord-oest de la moderna ciutat on ara hi ha els pobles de Bardovac o Zlokučani, amb el nom de Skupi. Al segle I aC fou capital de la província de [[Dardània]] i va restar una ciutat romana important (amb el nom llatinitzat de ''Scupi'' o ''Scopi'') en l'època [[Imperi Romà\|imperial]]. En època ~~bizantina~~romana d'Orient va ser destruïda per un [[terratrèmol]] l'any [[518]], just després de ser atacada per tribus bàrbares, i es va reconstruir a una certa distància, a la vora del riu Vardar, amb el nom de ''Justiniana Prima''. D'aquesta època és el monumental aqüeducte que abastia d'aigua a la ciutat. Bisbes de ''Scupi'' són coneguts entre els segles [[segle IV\|IV]] i [[segle VI\|VI]]. Es conserven runes d'una instal·lació termal i d'un teatre, d'una basílica episcopal i d'un cementiri, i sobretot de les muralles. Els eslaus li van donar el nom de Skopje i els ~~bizantins~~romans d'Orient li deien Skopia. Els eslaus, arribats a la zona al segle VI, van dominar per un temps la ciutat al final del segle VII, però els ~~bizantins~~romans d'Orient la van recuperar. Vers el [[980]], els ~~bizantins~~romans d'Orient foren derrotats al pas de les muntanyes [[Haemos]] pels búlgars però, 21 anys després, a començaments del segle XI, [[Basili II (emperador)\|Basili II]] va derrotar completament als búlgars a la vora de Skopia. Els búlgars es van revoltar el [[1040]] i es van apoderar de la ciutat, però finalment foren derrotats; el [[1071]], altre cop revoltats sota la direcció del senyor local d'Uskub Jordi Vojtej, van fracassar igualment. El [[1198]], restaurat l'estat búlgar, Skopia en va passar a formar part, i la van conservar fins al [[1277]]. En aquest any va passar als ~~bizantins~~romans d'Orient sota [[Miquel VIII Paleòleg]], però el serbis la van ocupar el [[1282]] fins al [[1355]]. Des del [[1346]] va ser capital de la Gran Sèrbia d'[[Esteve Dushan]]. A la seva mort el [[1355]] va passar a [[Vukašin Mrnjavčević]] i al seu fill Marco Kraleviti ([[1356]]-[[1389]]). El [[1389]]<ref>L'Enciclopèdia de l'Islam diu que fou a començaments del 1392 potser el 6 de gener</ref> va ser ocupada pels turcs otomans i llavors fou coneguda amb el nom [[turc]] ''Üsküb'' ('''Uskub''') o ''Uskup'' durant el mig mil·lenni de domini otomà. Üsküb es va convertir en la capital del ''[[wilayat]]'' (districte) de [[Kosovo]]; va començar el seu desenvolupament al segle XV en part aturat per un terratrèmol el 1533, i després un incendi el 1594; va tenir un gran desenvolupament en tots els camps als segles XVI i XVII i va esdevenir una de les principals viles de la Rumèlia. Evliya Çelebi la va visitar al segle XVII i en dona una extensa descripció. El 26 i [[27 d'octubre]] de [[1689]] va ser saquejada i incendiada pel general [[Àustria\|austríac]] [[Picolomini]] durant la [[Santa Lliga (1683)\|guerra de la Santa Lliga]], en la que els imperials van tenir el suport de rebels locals serbis; el 1690 ja tornava a estar en mans otomanes però havia quedat quasi despoblada, no sols per l'atac imperial sinó també per una pesta que va seguir; els musulmans van emigrar a [[Istanbul]] i els serbis (dirigits per Arsenje Čarnojević, cap al nord i cap a Hongria. El 1706 la pesta va tornar a assolar la regió i altre cop la ciutat, que es començava a recuperar, en va quedar afectada, fugint molts habitants que no es va compensar per l'arribada de serbis de les muntanyes i albanesos de Ljuma (Albània del nord), de Debar i de Kosovo. Al final del segle XVIII encara no s'havia recuperat i és esmentada com una vila de segon orde amb uns 6.000 habitants; fou al segle XIX quan va tornar a agafar empenta amb l'emigració d'habitants musulmans i cristians de les zones veïnes. L'obertura de la via fèrria de [[Belgrad]] a [[Nish]], Uskub i [[Salònica]] comunicava la ciutat amb Sèrbia i afavoria el comerç, i encara va fer pujar més la població. El 1836 tenia 10.000 habitants, el 1858 havia passat a 20.000 (13.000 musulmans i 1000 jueus, la resta cristians) i vers 1900 eren 32.000 habitants (17.000 musulmans si bé en part{{què}} albanesos, els jueus romanien estables). Va aparèixer el primer diari musulmà, anomenat ''Kosova'', diari oficial del ''wilayat'', que des del 1888 va tenir capital a [[Pristina]]; el diari va aparèixer fins al 1909.

Skopje: diferència entre les revisions