Senya Blanca: diferència entre les revisions

 

== Història ==

El 1923, l’empresari gironí Josep Ensesa i Gubert estiuejava en una casa llogada a l’Estartit  però l’obligació de compra que li va fer el propietari per seguir gaudint-ne, va fer que es recordés d’uns terrenys que posseïa el seu pare, Josep Ensesa i Pujadas (també empresari) a prop de la platja de San Pol, platja que estava guanyant cada vegada més fama.

 

== Descripció segons el disseny original de Rafael Masó ==

El xalet dels Ensesa es corresponia amb la parcel·la número I del projecte de la Urbanització de S’Agaró de Rafael Masó. El solar limitava amb el Camí de Ronda; dins d’aquest la casa estava situada a la part sud i tenia una de les façanes encarada al mar. La resta del terreny estava dedicat a jardins i altres dependències com el garatge.

La Senya Blanca era una [[habitatge unifamiliar|casa unifamiliar]] aïllada de tres plantes (dos pisos i les golfes). La planta baixa acollia un vestíbul-escriptori, un menjador, un dormitori, un bany, la cuina i un rentamans a partir del qual es distribuïen la resta de les estances. Del pis principal no es té notícia però segurament tenia els dormitoris com era comú a les residències d’estiu en aquella època.

Una altra de les característiques que es repetia amb relació a la resta d’edificis del conjunt era l’ús de vanos procedents a masies i cases pairals. La majoria estaven envoltats amb carreus de pedra. En la Senya Blanca, dels vanos que han estat aprofitats de masos destacaven la finestra superior de la façana est, el marc de la porta d’entrada a la casa i la finestra interior del porxo i totes elles presentaven marcs de pedra. La finestra superior est i la porta d’entrada es remataven en arcs conopials que recordaven l’estètica renaixentista. 

 

Pel que fa a la decoració exterior, sobretot es basava en la utilització de ceràmica i alguns motius decoratius com els rombes en relleu d’alguns finestrons, algunes línies d’imposta o el petit frontó que hi havia sobre la coberta del porxo. En relació amb la ceràmica, sobretot es van utilitzar rajoles verdes i grogues, combinades de diferents maneres: formant línies diagonals (a l’interior del porxo), rombes (en els capitells de la pèrgola de la terrassa), zig-zags (a la jardinera que recorre les finestres de la façana nord), etc. L’ús de diversos materials a l’exterior del xalet també ajudava a la decoració, ja que es creaven jocs de colors i textures que contrastaven entre si. Un exemple de gran bellesa d’aquestes característiques era el porxo que donava accés a la casa on es barrejava la ceràmica negra i la vidriada, el ferro, la pedra, la fusta, l’obra vista, etc. El porxo era de planta rectangular i els vanos i accessos eren arcs de mig punt recolzats en columnes de ceràmica negra decorades amb estrígils. A part de les columnes dels arcs, la ceràmica també estava present als ampits (rajoles verdes i grogues), en els sòcols, i en dos murals de l’interior del porxo, un de temàtica floral envoltat amb un marc de rajoles verdes i grogues i l’altre que representava un sant. El ferro es trobava en el fanal que il·luminava l’interior i en la reixa d’una de les finestres de la casa que donava al porxo. La fusta estava en les bigues del sostre i en la porta d’entrada a l'habitatge, la qual estava decorada en relleu amb unes llaceries geomètriques que recordaven les de l’art musulmà. La pedra es podia veure als marcs de la porta d’entrada a i de la ventana de la reixa. El maó en la part visible del podi on es recolza la casa i en les escales que comunicaven el porxo amb els jardins. La terracuita es trobava a terra, es tractava de rajoles col·locades en cartabó. I per últim, la coberta era de teula àrab i formava un ràfec que es recolzava en els remats de les bigues interiors del sostre.

Rafael Masó també va dissenyar tot l’interior del xalet, des de la distribució de les habitacions fins als mobles, les portes, els paviments, els sostres...  encara que només es té notícia de com eren el vestíbul i el menjador. En aquestes dues estances el terra era de rajoles hidràuliques on s’alternaven línies verticals clares amb línies més gruixudes de color fosc. El sostre es recolzava en bigues de fusta entre les quals s’intercalaven cassetons decorats amb un rombe. Pel que fa a la resta, destacava l’ús de la fusta tant en els mobles, finestres i portes com en altres detalls, com per exemple en les parets del vestíbul (folrades amb planxes de fusta), en la barana de l’escala o en el rellotge del rebedor. Els motius decoratius més repetits als mobles van ser els rombes i els anells tornejats (molt típics en els mobles de Masó) que seguien diferents formes i ritmes de repetició. Masó també va utilitzar la ceràmica verda i groga a l’interior, en aquest cas en una de les xemeneies (la del menjador) on les rajoles dibuixaven línies en zig-zag. La llar de foc del vestíbul era de pedra motllurada i és molt possible que pertanyés a un mas.  

El pavelló que està adossat al xalet també va ser obra de Rafael Masó. En un principi va estar concebut només com garatge i com un edifici aïllat, no obstant això va acabar unit a la casa i a més a més de ser la cotxera també va ser adaptat com una casa per al servei (es va dotar de menjador, cuina, una habitació, etc.). El pavelló tenia una coberta a dos aigües i els murs emblanquinats. La porta dels vehicles era allindanada, estava emmarcada per carreus de pedra i sobre ella la teulada sobresortia en forma d’un ràfec molt volat. Juntament a la porta hi havia un vano d’arc conopial de pedra que segurament pertanyia a una masia.

 

 

La Senya Blanca és un dels exemples, dins de les obres de Rafael Masó, que demostren la mentalitat noucentista de l’arquitecte. Aquesta corrent artística defenia el concepte de l’artista global, concepte que portava als artistes a encarregar-se de tots els detalls que intervenien en l’obra; el fet que Masó s’encarregués de tots els aspectes relacionats amb el xalet el relacionen directament amb el moviment. Així l’arquitecte no només va dissenyar l'habitatge, sinó també el garatge, els jardins, la tàpia de la parcel·la, els interior de l’edifici, els mobles, etc.<ref>{{Ref-llibre|cognom=D'ORS|nom=C|títol=El Noucentisme: presupuestos ideológicos, estéticos y artísticos|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2000|editorial=Cátedra|lloc=Madrid|pàgines=|isbn=8437617847}}</ref>

 

== El xalet en l'actualitat ==