Sant Feliu de Guíxols: diferència entre les revisions

 

===Economia===

La ciutat de Sant Feliu fou un dels centres més importants de la indústria surotapera [[baix Empordà|baixempordanesa]] i fins a la crisi dels anys 1930 fou l'activitat econòmica dominant. Amb l'inici del ''[[desarrollismo]]'' a finals del règim franquista, Sant Feliu no s'incorporà de ple al turisme de masses, tal com feren les seves poblacions veïnes de [[Platja d'Aro]] o [[Tossa de Mar]]. Això significà que la ciutat, que sempre actuà amb una certa capitalitat dins la zona, no tingués cap projecte econòmic definit i estable. Per contra, això ajudà a mantenir el caràcter mariner i tradicional de la ciutat. A la llarga, la indústria que hi restà ha anat tancant i finalment, Sant Feliu s'ha encarat al turisme com a activitat econòmica principal.

 

 

=== Edat antiga ===

La història de Sant Feliu de Guíxols es remunta al segle V a. C. Un poblar iber es va instal·lar a la [[punta dels Guíxols]] (També anomenat [[punta dels Guíxols|Fortim]] o [[punta dels Guíxols|Salvament]]), un promontori que divideix a la badia en dues parts. Evidentment, fa 2500 anys el mar entrava molt més endins, per tant la situació estratègica del poblat esdevenia òptima per a la defensa i la supervivència.

 

Amb l'arribada de la [[Procés de romanització|romanització]], cap a final del segle I aC, progressivament la població va anar abandonant la muntanya i instal·lant-se al pla, prop de la riera de les [[Comes]] (actualment encara descoberta en alguns trams), un lloc fèrtil i estable que permetia possibles expansions, i que continuà habitat fins al segle VII, l'època de les invasions. De fet, el lloc de Guíxols mai va estar deshabitat del tot perquè geogràfiques afavorien l'establiment de població fixa (prop de la riera, a tocar dels dos ports naturals que ofereix la badia, en un lloc arrecerat i prop dels camps de conreu), encara que va baixar espectacularment la densitat de població. En aquella època (segle VII) es formà la llegenda de Sant Feliu l'Africà, segons la qual el màrtir cristià va ser llançat al mar des del cim de la [[punta dels Guíxols]]. D'aquí neix la popular tradició del jovent ganxó de llançar-se des d'allà al crit de "Valga'ns Sant Feliu!" i creuar nedant l'esquerda natural de sota el penya-segat des de la platja de Calassanç a la platja de ponent. També són coneguts arreu els goigs del gloriós màrtir Sant Feliu l'Africà: "Des dels Guíxols sou llançat / al mar, amb una gran mola. / Un àngel des del cel vola / i a la platja us ha portat / que en honra vostra es diu / Calassanç des d'aquell dia."

 

 

Cap a l'any [[940]] és fundat el monestir benedictí a l'altre cantó de la riera de les [[Comes]], sota l'advocació del màrtir Sant Feliu l'Africà. D'aquesta manera, doncs, s'uniren per sempre els dos noms (Sant Feliu i Guíxols). En destaquen les dues torres que el flanquegen (la del Fum i la del Corn) i la [[Porta Ferrada]], un llenç de paret de dos pisos format per tres grans arcades de ferradura sobre quatre columnes cilíndriques, del qual encara no se'n sap ben bé la funció que tenia dins el monestir. Mentrestant la vila s'anava formant: una petita comunitat de camperols i petits propietaris.

L'any [[968]] el rei franc [[Lotari I de França|Lotari]] lliura a l'abat [[Sunyer]] el diploma que ratifica els béns del monestir guixolenc: els llocs de Guíxols, Fenals, [[Biert]]-[[Romanyà de la Selva|Romanyà]], la [[Vall d'Aro|Vall del Ridaura]], [[Bell-lloc (Santa Cristina d'Aro)|Bell-lloc]] i part de [[Calonge]]. Els temps, però no eren fàcils i l'any [[985]] el monestir rebé també els efectes de l'atac d'[[Almansor]] a [[Barcelona]]. Els conflictes interns entre els monjos i la població van portar a una segona ratificació dels béns del monestir per part de la Comtessa [[Ermessenda de Carcassona]]. A Sant Feliu, de fet, l'alta edat mitjana es va caracteritzar pel que actualment anomenaríem conflictes de competències, disputes entre els monestir de la zona per diferents possessions. També va ser molt important en aquella època la incipient vocació de la població ganxona cap al mar. S'han trobat diversos documents referents a viatges a [[Mallorca]] i [[Illa d'Eivissa|Eivissa]]. La llavors gairebé única via de comunicació de Sant Feliu, la mar, va permetre a la vila tenir un important paper en el comerç de l'època, i també en l'atac i [[conquesta de Mallorca]] dirigit pel rei [[Jaume I]]. A partir del segle XIII la població guixolenca començà a prendre consciència ciutadana davant el poder feudal que retenia el Monestir, i així aparegué el mot universitat per a designar l'associació de població. L'any [[1258]] l'abat Gerald concedí a la Universitat el privilegi de construir unes drassanes, que serien molt productives, amb el temps, per a la població. De tota manera l'estabilitat no va durar gaire i, a causa de l'enfrontament entre catalans i francesos pel domini de l'illa de [[Sicília]], l'exèrcit gal va cremar gairebé totes les cases de la vila. Sant Feliu, les seves drassanes i la seva orientació inequívocament marítima esdevenien punt estratègic en les expansions territorials dutes a terme per [[Jaume I]] el conqueridor i per [[Pere el Gran|Pere II]] el Gran i, evidentment en rebia les conseqüències. Tot i que la invasió dels francesos de [[1285]] va deixar una marca molt profunda en la consciència col·lectiva dels guixolencs, es rehabilità de nou la ciutat i augmentà tant el nombre dels seus habitants que al començament del segle XIV la població de Sant Feliu de Guíxols ja comptava amb una organització jurídica a l'estil de les principals ciutats catalanes.

 

Pel que fa al creixement urbà de la vila, sabem que l'any [[1360]] la vila tenia 230 focs, pel cap baix uns 1.200 habitants. El racó de la riera de les [[Comes]] es va anar fent petit i la vila va créixer, en direcció al mar i cap a [[llevant]].

 

* El [[monestir de Sant Feliu de Guíxols]] fundat sota l'advocació de Sant Feliu l'Africà –sant martiritzat a [[Girona]]– per l'orde dels benedictins al [[segle IX]], el monestir de Sant Feliu és la construcció més important de la ciutat i que acumula més estils arquitectònics, començant al [[preromànic]] i acabant al [[barroc]]. Fins al [[segle XIX]] el monestir fou la institució més poderosa de la ciutat i això es traduí en un immoble imponent, fortificat i aïllat de la ciutat. El complex emmurallat arribà a tenir tretze torres, de les quals solament se'n conserven dues en l'actualitat. El cos principal del monestir data del [[segle XVIII]] i fou alçat en un barroc tardà, sobri però amb elements sumptuosos, com les dues portalades d'accés al complex. Avui, la part més valorada és una porxada adossada a l'església del recinte: la [[Porta Ferrada|Porta ferrada]]. Es tracta d'un tros d'un claustre del segle IX del qual en resten tres arcs de ferradura. Finalment, l'església fou construïda al segle IX i ampliada successivament, sobretot als segles XIV i XV, en estil gòtic. En l'actualitat el monestir acull el museu històric de la ciutat.

 

 

* '''[[Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols]]'''.<ref>http://www.guixols.cat/museu</ref> Des d'aquest centre ubicat en l'antic Monestir benedictí, es dóna a conèixer la vida i evolució del Monestir de Sant Feliu, i els treballs que han ocupat la societat guixolenca al llarg dels segles: la pesca, el suro i el turisme vinculat als banys de mar. L'Escola de Belles Arts que va funcionar des de principis de s. XX és motiu de l'àmbit dedicat als artistes vinculats a la ciutat. A partir de les col·leccions dels metges rurals i en especial de la del Dr. [[Martí Casals i Echegaray]] (1903-1983) es pot visitar l'Espai del Metge Rural. A la Caseta del Salvament de Nàufrags, en visites concertades, es conserva la col·lecció del bot i tots els estris de la brigada de la Societat de Salvament de finals del s.XIX. Les col·leccions específiques de salut i de salvament de nàufrags li donen especial rellevància.

Obert el [[1833]] entre l'antiga ciutat medieval i la platja ganxona, a poc a poc aquest gran espai urbà organitzat en forma de passeig arbrat de plàtans s'anà omplint de cases senyorials que substituïen les velles casetes medievals de pescadors. Actualment, l'especulació immobiliària ha destruït la majoria de les antigues mansions i la configuració d'un passeig eminentment burgès s'ha transformat en un eix de blocs d'apartaments d'una ciutat costanera turística qualsevol.

* '''El "[[Casino La Constància|Casino dels Nois]]".''' Oficialment ''Nou Casino "La Constància"'', aquesta institució allotjada en un immoble [[modernisme català|modernista]] mossàrab és més coneguda pel sobrenom de ''Casino dels Nois'', en oposició a l'entitat rival, més aburgesada del ''casino dels senyors'' (oficialment el Casino Guixolenc). L'edifici del casino fou bastit per l'arquitecte [[General Guitart i Lostaló]] el [[1888]].

* '''La [[Casa Patxot]].''' Situada al número 40 del Passeig del Mar, aquesta casa del ric industrial ganxó [[Rafael Patxot]] fou aixecada entre el [[1917]] i el [[1920]] per l'arquitecte [[Albert Juan i Torner]]. Es tracta de la casa senyorial conservada més rellevant i luxosa de la ciutat. Durant llarg temps la casa acollí un observatori astronòmic del mateix Patxot. Actualment acull la [[Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Sant Feliu de Guíxols]].

* '''Cases senyorials.''' En tant que ciutat industrial amb una puixant [[burgesia]] dedicada al sector surotaper, Sant Feliu veié aparèixer grans cases senyorials als indrets amb més encant de la ciutat. D'entre aquestes construccions, hom destaca la casa Albertí (final del segle XIX), la casa de la Campana ([[1911]]), la casa Gaziel ([[1880]]), la casa Girbau ([[1910]]), la casa Maynegre ([[1898]]), la casa Maruny ([[1909]]), la casa Pecher ([[1894]]), la casa Ribot ([[1904]]), la casa Sala ([[1904]]) o la casa Sibils ([[1892]]).

* '''L'ajuntament.''' Construït el [[1547]] en un estil sobri i que adoptava un gòtic molt tardà com a estil de la construcció en un moment en el qual es construïa amb cànons [[renaixement|renaixentistes]], l'ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions bèl·liques i a l'especulació immobiliària. L'edifici actual té afegida una torre aixecada el [[1847]] i una ampliació posterior dels anys 40 i 50 del [[segle XX]].

[[Fitxer:ajuntamentguixols.JPG|miniatura|esquerra|L'ajuntament]]

* '''L'antiga estació de tren.''' Aquesta estació termini de la [[Tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona|línia ferroviària de Sant Feliu a Girona]] fou construïda entre [[1889]] i [[1892]] pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neoclàssic industrial auster. Símbol del progrés durant molt de temps, serví fins al [[1969]], any en el qual es clausurà la línia. Avui serveix d'escola pública.

* '''L'[[Ermita de Sant Elm]].''' Ermita amb capella ([[1723]]) dedicada a Sant Elm, situada a un promontori del qual hi ha una vista panoràmica a les badies de Sant Feliu i de Tossa de Mar.

[[Fitxer:ermitasantelm.JPG|miniatura|esquerra|Campanar de l'ermita de Sant Elm]]

A Sant Feliu es celebren diversos esdeveniments culturals al llarg de l'any. La festa de [[Sant Antoni Abat]], abans de la [[Guerra Civil]] l'organització de la festa anava a càrrec de la confraria o congregació del Sant i del [[Sindicat del Tránsito Rodado]]. Als anys 50 hi ha notícia que en tenia cura una comissió de membres del [[Sindicato de Transportes y Comunicaciones]], [[Grupo Tracción Sangre]]. Actualment els responsables són l'Associació de Sant Antoni Abat juntament amb [[Galgos112]], els quals compten amb el suport de l'[[Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols]] i la [[Diputació de Girona]].

 

 

La ciutat de Sant Feliu està enclavada en una zona coneguda per les seves celebracions del [[carnaval]], que se celebren al mes de febrer. Juntament amb [[Platja d'Aro]] i [[Palamós]], el carnaval de Sant Feliu és un dels més prestigiosos, ja que compta amb la participació directa de més de 3.000 persones. El dia més important d'aquesta festa és el Divendres de Carnaval. Més de 60 colles de carnaval, vingudes de diferents poblacions de la [[Vall d'Aro]] i de la [[província de Girona]] participen en la Rua del [[Divendres]] pel Passeig del Mar. A la nit, tots els participants es reuneixen en el Pavelló Municipal per celebrar "El Ball del Tongo" (nom que ha adquirit l'acte de lliurament de premis de la rua).

 

 

El Concurs Exposició de Plantes i Flors és un dels més antics que se celebren a [[Catalunya]]. a pres el nom de “Guíxols flors” i, tal com va ser des de l'inici, hi pot participar tothom qui ho desitja. Se celebra el primer cap de setmana de [[maig]]. L'[[any 2013]] s'ha celebrat en els jardins de l'[[Asil Surís]].