Michael Joseph O'Rahilly: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
ortografia |
||
Línia 15:
=== Els Voluntaris Irlandesos ===
O'Rahilly no estava assabentat
Sabedor d'aquest fet, O'Rahilly va anar a l'escola de [[Patrick Pearse]], [[Scoil Éanna]], el [[Divendres Sant]]. Va irrompre a l'oficina de Pearse, brandant la seva pistola mentre cridava: "Qualsevol que em segresti haurà de ser un tirador ràpid!". Pearse va calmar a O'Rahilly, assegurant-li que Hobson no havia patit cap mal i que seria alliberat després de l'alçament.
O'Rahilly va rebre instruccions de MacNeill i va passar la nit conduint al llarg del país, informant
=== Alçament de Pasqua ===
Línia 25:
Quan va arribar a casa, va descobrir que l'alçament es produiria l'endemà a Dublín, el [[Dilluns de Pasqua]] [[24 d'abril]] de 1916. Tot i els seus esforços per evitar la seva realització (que pensava que només conduiria a una derrota), es va dirigir al [[Liberty Hall]] per unir-se a Pearse i [[James Connolly]], així com a les trobes dels Voluntaris i de l'[[Exèrcit Ciutadà Irlandès]]. Va arribar-hi amb el seu vehicle [[De Dion-Bouton]], que va provocar una de les cites més conegudes de l'alçament: "Bé, he ajudat a donar corda al rellotge -- També puc ajudar a fer-lo sonar!". Una altra frase famosa, tot i que menys esmentada, fou un comentari que realitzà a [[Constance Markiewicz]]: "És una bogeria, però una bogeria gloriosa."
En
El divendres [[28 d'abril]], mentre la GPO cremava, O'Rahilly es va presentar voluntari per dirigir un grup d'homes per la ruta cap a Williams and Woods, una fàbrica situada a Great Britain Street (actualment [[carrer Parnell]]). Una metralladora britànica, situada a la intersecció entre els carrers Great Britain i Moore, va abatrel a ell i a diversos dels seus homes. O'Rahilly va amagar-se en un portal del carrer Moore, ferit i sagnant per les seves ferides. Sentint que els britànics marcaven la seva posició, va moure's per la carretera per arribar a Sackville Lane (avui O'Rahilly Parade). Aleshores va ser ferit en diagonal, des de l'espatlla fins a la cintura, per les bales de l'ametralladora.
La majoria de les fontes consideren que O'Rahilly's va morir a la intersecció entre Sackville Lane i Moore Lane; això no obstant, hi ha altres versions. Segons el conductor d'ambulància Albert Mitchell, molt després de la rendició, que va tenir lloc el dissabte a la tarda, 19 hores després d'haver estat ferit greument, O'Rahilly encara era viu. Aquesta afirmació de Mitchell va ser feta 30 anys després dels fets.<ref>BMH (Bureau of Military History) WS 196.</ref>
Desmond Ryan, a ''The Rising'', manté que "
==Memorial==
|