Michael Joseph O'Rahilly: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors
ortografia
Línia 15:
=== Els Voluntaris Irlandesos ===
 
O'Rahilly no estava assabentat deldels plans per realitzar l'alçament de Pasqua, ni era membre de la [[Fermandat Republicana Irlandesa]] (IRB, per les seves sigles en anglès), però va ser una de les figures principals que va entrenar als [[Voluntaris Irlandesos]] per als combats que s'acostaven. Els organitzadors de l'alçament van anar molt amb compte per evitar que, aquells dels Voluntaris que no estaven a favor de prendre l'acció militar de manera no provocada i unilateral, descobrissin que l'alçament era imminent, entre els quals es trobava els principals dirigents dels propismateixos Voluntaris, és a dir, [[Eoin MacNeill]], [[Bulmer Hobson]] i O'Rahilly. Quan Hobson va descobrir que la insurrecció havia estat planificada, va ser segrestat pels líders del Consell Militar.
 
Sabedor d'aquest fet, O'Rahilly va anar a l'escola de [[Patrick Pearse]], [[Scoil Éanna]], el [[Divendres Sant]]. Va irrompre a l'oficina de Pearse, brandant la seva pistola mentre cridava: "Qualsevol que em segresti haurà de ser un tirador ràpid!". Pearse va calmar a O'Rahilly, assegurant-li que Hobson no havia patit cap mal i que seria alliberat després de l'alçament.
 
O'Rahilly va rebre instruccions de MacNeill i va passar la nit conduint al llarg del país, informant alsels líders dels Voluntaris de [[Comtat de Cork|Cork]], [[Comtat de Kerry|Kerry]], [[Comtat de Tipperary|Tipperary]] i [[Comtat de Limerick|Limerick]] que no s'havien de mobilitzar per les maniobres planejades pel Diumenge.
 
=== Alçament de Pasqua ===
Línia 25:
Quan va arribar a casa, va descobrir que l'alçament es produiria l'endemà a Dublín, el [[Dilluns de Pasqua]] [[24 d'abril]] de 1916. Tot i els seus esforços per evitar la seva realització (que pensava que només conduiria a una derrota), es va dirigir al [[Liberty Hall]] per unir-se a Pearse i [[James Connolly]], així com a les trobes dels Voluntaris i de l'[[Exèrcit Ciutadà Irlandès]]. Va arribar-hi amb el seu vehicle [[De Dion-Bouton]], que va provocar una de les cites més conegudes de l'alçament: "Bé, he ajudat a donar corda al rellotge -- També puc ajudar a fer-lo sonar!". Una altra frase famosa, tot i que menys esmentada, fou un comentari que realitzà a [[Constance Markiewicz]]: "És una bogeria, però una bogeria gloriosa."
 
En eltel ranscurstranscurs de l'alçament, O'Rahilly va lluitar amb el destacament situat a la [[General Post Office (Dublin)|General Post Office]]. Un dels primers presoners britànics empresonats a la GPO va ser el tinent segon AD Chalmers, que fou lligat amb cables de telefontelèfon i tancat a la cabina telefònica per un jove voluntari, el capità i activista de l'IRB [[Mícheál Ó Coileáin|Michael Collins]]. Chalmers, posteriorment, recordaria l'amabilitat que va mostrar O'Rahilly envers ell. En una declaració a un periodista, recordaria que el van fer sortir de la cabina, després de tres hores, per trobar-se amb el propimateix O'Rahilly, que va ordenar: "Vull que aquest oficial comprovi que no es toca la caixa forta. Veuràs que no se li fa cap mal."
 
El divendres [[28 d'abril]], mentre la GPO cremava, O'Rahilly es va presentar voluntari per dirigir un grup d'homes per la ruta cap a Williams and Woods, una fàbrica situada a Great Britain Street (actualment [[carrer Parnell]]). Una metralladora britànica, situada a la intersecció entre els carrers Great Britain i Moore, va abatrel a ell i a diversos dels seus homes. O'Rahilly va amagar-se en un portal del carrer Moore, ferit i sagnant per les seves ferides. Sentint que els britànics marcaven la seva posició, va moure's per la carretera per arribar a Sackville Lane (avui O'Rahilly Parade). Aleshores va ser ferit en diagonal, des de l'espatlla fins a la cintura, per les bales de l'ametralladora.
 
La majoria de les fontes consideren que O'Rahilly's va morir a la intersecció entre Sackville Lane i Moore Lane; això no obstant, hi ha altres versions. Segons el conductor d'ambulància Albert Mitchell, molt després de la rendició, que va tenir lloc el dissabte a la tarda, 19 hores després d'haver estat ferit greument, O'Rahilly encara era viu. Aquesta afirmació de Mitchell va ser feta 30 anys després dels fets.<ref>BMH (Bureau of Military History) WS 196.</ref>
 
Desmond Ryan, a ''The Rising'', manté que " va ser a les 14:30 quan la senyora O'Farrell va arribar lal carrer Moore, i quan va creuar un altre cop Sackville Lane, va veure el cos d'O'Rahilly estès a pocs metres d'ella, els seus peus en l'escala de pedra d'una casa, el seu cap en direcció al carrer."
 
==Memorial==