Invasions bàrbares: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
m Enllaços
Línia 16:
 
Al mateix temps i amb motiu de formar un estat, huns, ostrogots, [[vàndals]] i alans, confederats entre tots ells, s'establiren en l'imperi.
L'any [[434]], [[Àtila]] és nomenat ''kan'' ([[rei]]) i es desplaça cap a [[Occident]], on l'imperi els paga [[tributs]] i situa els huns en càrrecs importants per tal d'evitar el saqueig. En un principi, aquesta mesura funciona, però Àtila, amb desig de conquesta, dirigeix el seu exèrcit a les [[Gàl·lies]]. L'imperi reacciona i envia les seves tropes junt amb tropes visigodes, franques i burgúndies per evitar l'avanç dels huns. Finalment, Àtila és vençut i el seu estat derrocat, i a conseqüència de tot plegat, els pobles germànics confederats a l'estat dels huns, es disgreguen, es dispersen i realitzen un apropament a l'imperi. Així doncs, els ostrogots signen un ''foedus'' i s'instal·len en la regió de la [[Pannònia]], però no s'hi adapten i a causa dels constants saquejos als [[Balcans]], [[Zenó]], l'emperador de l'[[Imperi Romà d'Orient|Imperi romà d'Orient]] pacta intel·ligentment amb [[Teodoric el Gran]], rei dels [[ostrogots]], per tal de proposar-li que enviï la seva gent a Itàlia, que destronin [[Odoacre]] i formin un regne.
 
Aquest regne, finalment, és dut a terme mitjançant un govern dual caracteritzat per mantenir una administració italoromana dins d'una administració germànica, i per desenvolupar una [[religió arriana]] o catòlica.