|
Els termes ''Mediterrani'' i ''Mediterrània'' provenen del nom [[llatí]] ''mediterraneus'', amb el significat 'd'enmig de la terra' (de ''medius'', 'mitjà' + ''terra'', 'terra', 'contrada'). Per als antics romans, el Mediterrani era el centre geogràfic de la Terra.
Al llarg de la història humana, moltes civilitzacions i cultures han conegut i donat nom a aquest mar. En temps de l'[[Imperi romàRomà]] també era conegut com a ''Mare Nostrum'' 'Nostre Mar', i també ''Mare Internum''<ref>[[Gai Sal·lusti Crisp|(Sal·lusti]], ''Jug.'' 17)</ref> significant 'mar intern' o 'mar interior', ja que està envoltat de terra: Europa, Àsia i Àfrica, amb només l'estret de Gibraltar com a única sortida natural. Els grecs l'anomenaren Μεσόγειος (''Mesogeios'') 'Entre terres' (de μεσο, 'enmig' o 'al mig' + γαιος, 'terra', 'contrada').<ref>{{ref-web |url=http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D%2366422 |títol=μεσόγαιος |consulta=4 març 2012 |obra=Perseus |editor=[[Liddell & Scott]] |data= |llengua=anglès}}</ref> En l'[[Antic Testament]], el litoral mediterrani de [[Terra Santa]] és anomenat ''mar Posterior'' (des del punt de vista d'algú mirant cap a l'est, això és, amb el Mediterrani al darrere), a vegades anomenat ''mar Occidental''<ref>[[Deuteronomi|Deut.]] 11:24; [[Llibre de Joel|Joel]] 2:20</ref> i també ''mar dels Filisteus'',<ref>[[Èxode|Exod.]] 22:81</ref> ja que aquest poble ocupava una llarga franja del litoral mediterrani, al costat dels seus veïns [[Israelita|israelites]]. Tot sovint fou conegut com el ''Gran Mar'',<ref>[[Llibre dels Nombres|Nom.]] 34:6,7; [[Llibre de Josuè|Josuè.]] 1:4, 9:1, 15:47; [[Llibre d'Ezequiel|Ezeq.]] 47:10,15,20</ref> o simplement ''El Mar''.<ref>[[Llibres dels Reis|1 Reis]] 5:9; ''comp.'' [[1 Macc.]] 14:34, 15:11</ref> En [[llengua hebrea|hebreu modern]] és conegut com a הַיָּם הַתִּיכוֹן ''Hayam Hatikhon'', 'el Mar Mitjà' o 'del Mig', adaptació literal de l'alemany ''Mittelmeer''. En [[turc]] és ''Akdeniz'', el 'Mar Blanc'. A l'[[llengua àrab|àrab]] البحر الأبيض المتوسط ''Al-Baħr Al-Abyaḍ Al-Mutawassiṭ'', el 'Mar Blanc Mitjà'.
{| class="wikitable sortable"
La mar Mediterrània ha estat un mar clau per a la història. [[Fenicis]] i [[romans]] hi han navegat juntament amb els [[grecs]], que sobrepassaren els seus límits a través de l'[[estret de Gibraltar]] fa uns 3.000 anys aproximadament. Aquests navegants només coneixien els corrents dels [[rius]] i suposaren que l'extensió d'aigua a l'altre costat de Gibraltar era un enorme riu. Per tant, la paraula que significa riu en el grec clàssic era ''Okeano'', i d'allà prové la paraula catalana ''oceà''.
A la Roma antiga, s'anomenà ''Mare Nostrum'' ('Mar Nostra'), perquè totes les seves ribes foren ocupades per l'imperi, i en el segle XIX [[Mussolini]], volent recrear l'Imperi romàRomà, l'anomenà ''Mare Nostrum Italiano'' durant la Segona Guerra mundial.
El mar originà una sèrie de llegendes i mites al seu voltant; la més famosa n'és la de [[Jàson]] i els [[argonauta|argonautes]].
=== La Mediterrània a l'edat mitjana ===
[[Fitxer:Mediterranean1400.png|thumb|Mapa del Mediterrani vers el 1400]]
L'Imperi romàRomà es col·lapsà el 476 dC. La part oriental romangué unida en l'anomenat [[Imperi Bizantí|''Imperi bizantí'']], mentre que la part occidental fou envaïda per successius pobles germànics, entre aquests els [[ostrogots]], [[visigots]], [[francs]] i [[longobards]]. Al [[segle VII]], després d'una ràpida [[Expansió de l'islam|successió de victòries]], un nou poble, els [[àrabs]], s'expandiren per la major part del Mediterrani. Les diverses tribus islàmiques foren aturades en la seva expansió l'any 718 a [[Constantinoble]], a la Mediterrània oriental, i en la [[Batalla de Tours]] l'any 732, a l'occidental, però la seva cultura i religió romangué en grans parts del mar, principalment a l'africana i asiàtica.
El Mediterrani nord romangué sota el control de diversos regnes cristians. La [[corona d'Aragó]], [[Venècia]] o [[Gènova]], esdevingueren grans pobles marítims que desenvoluparen els seus imperis a la Mediterrània. Els grans regnes cristians efectuaren diversos intents de conquesta del que s'anomena ''[[Terra Santa]]'' en diverses campanyes conegudes com les ''[[croades]]'', que no aconseguiren assolir els seus objectius i que, ans al contrari, provocaren el debilitament del major territori cristià de l'edat mitjana, l'Imperi Bizantí, que l'any [[1453]] caigué en mans dels [[Imperi Otomà|turcs otomans]], un altre poble que havia adoptat la religió islàmica.
|
