Sant Joan Despí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi
m Majúscules
Línia 15:
Aquest racó de la fèrtil vall del Llobregat ha estat poblat des de fa mil·lennis, com testifiquen les restes de cabanes i tombes [[neolític | neolítiques]] al voltant del barri de Torreblanca i les Begudes. Posteriorment, en època dels [[iber]]s, es va convertir en un dels corredors naturals de comunicació de la costa i la zona portuària de l'estuari del Llobregat amb els territoris a l'interior. Els primers poblats que es van situar a la part alta de les muntanyes veïnes, com el de la Penya del Moro a la veïna localitat de Sant Just Desvern, van passar a situar-se en zones més planes ja en el segle II aC.
 
La consolidació del port en l'estuari del Llobregat, la fundació de [[Barcino]] i la construcció d'un tram de la [[Via Augusta]] van fer d'aquesta zona un dels principals focus de [[Antiga Roma|romanització]]. Als voltants de l'església es troben les restes d'una important vil·la romana, molt probablement propietat de la important família dels [[Deminicis | Minicis]] Natalis, de l'antiga Barcino. D'aquesta vila es van trobar restes de les seves instal·lacions industrials, nombrosos fragments de marbres i mosaics i les restes d'un aqüeducte que de ben segur aprovisionaria d'aigua a les termes de la vila. Aquest establiment va perdurar als segles següents a la caiguda de l'[[Imperi romàRomà]]; un important camp de sitges i nombroses restes de ceràmica testifiquen un consolidat nucli de població entre els segles V i VIII.
 
A finals del segle X es tenen notícies històriques de Sant Joan Despí, primer com Sant Joan de Vicomicià, Sant Joan de Llobregat i finalment com Sant Joan Despí. El nucli de població al voltant de l'església es va consolidar, juntament amb un poblament dispers en masies. D'aquesta època destaca la torre circular de Cal Felip, Cal Maset i l'ermita del ''Bon Viatge'' als peus d'aquest antic tram de la Via Augusta que encara feia de principal ruta de comunicació de la costa amb l'interior de Catalunya.