Diferència entre revisions de la pàgina «Visigots»

Sense canvi de mida ,  fa 4 mesos
m
Majúscules
m (Terminologia)
m (Majúscules)
Els visigots sota [[Ataülf]] van deixar Itàlia (412) i van anar al sud de la [[Gàl·lia]] i al nord d'[[Hispània]]. Les llargues i complexes lluites d'Ataülf per dominar el sud de les Gàl·lies li van ocupar diversos anys (411-414). En el 414 el rei Ataülf, que després d'una aliança amb [[Flavi Honori]] i amb el [[Magister Militum]] [[Constanci]], havia tornat a actuar pel seu compte, es va casar amb [[Gal·la Placídia]], germana d'Honori que havia estat raptada per [[Alaric I]]. Constanci va ser enviat a la zona i els visigots van ser derrotats a [[Narbona]]. Constanci va aconseguir desviar a Ataülf cap a Hispània (el que li permetia conservar el sud de la [[Gàl·lia]]), i els visigots van entrar a la [[Tarraconense]] el 415.
 
Aquest mateix any, Ataülf va establir-se a [[Barcelona]], que en aquella època era una ciutat petita però molt ben defensada, amb unes muralles que servirien fins al segle XI. Però les divergències entre els mateixos visigots, amb una facció favorable a la [[romanització]], liderada per Ataülf, i una altra decidida a conservar els caràcters gots, va acabar amb l'assassinat del rei visigot a Barcelona.<ref>Història Medieval de Catalunya, Curs 2012 - 2013. Universitat de Barcelona</ref> Walia, el seu successor després del breu regnat d'una setmana de [[Sigeric]], tractà d'establir al seu poble a l'[[Àfrica]], però una tempesta va acabar amb les seves intencions. Els visigots, mancats de queviures, proposaren una aliança amb l'[[Imperi romàRomà]], en nom del qual s'encarregaria de combatre als [[sueus]], [[alans]] i [[vàndals]] que ocupaven les províncies d'[[Hispània]], excepte la [[Tarraconense]] i a lliurar [[Gal·la Placídia]], a canvi [[Flavi Honori]] els enviaria subministraments. Així, els visigots acabaren amb els [[vàndals]] de la [[Bètica]] i els [[alans]] de la [[Lusitània]], però Honori canvià de plans i va tornar a instal·lar els visigots a la [[Gàl·lia]] l'any 413 van derrotar als [[sueus]] el 456 a la [[batalla del riu Órbigo]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Thompson |nom=E. A. |títol=The Conversion of the Spanish Suevi to Catholicism |url= |llengua=anglès |editorial=Oxford: Oxford University Press |data=1980 |pàgines=163 |isbn=0-19-822543-1}}</ref>
 
==Regne de Tolosa (476-507) ==
El rei Recesvint va imposar (cap al 654) la llei visigoda comuna a ambdós súbdits [[gots]] i [[romans]], que fins llavors havien viscut sota diferents codis legals. Els Concilis de Toledo es van convertir en la força principal de l'estat visigot, a conseqüència del debilitament de la monarquia.
 
Amb Leovigild es va produir la unificació territorial de la [[península Ibèrica]], permetent els matrimonis amb hispanoromans. Amb Recared es va produir la unificació religiosa. Es va abandonar l'[[arrianisme]] i el regne es va convertir oficialment al [[catolicisme]], iniciant-se el distanciament de l'Església de Roma (favorable a Bizanci, en tant que hereva de l'[[Imperi romàRomà]]). A partir de llavors, es van dissoldre les diferències etnogràfiques entre [[gots]] i hispanoromans, abandonant diverses costums godes. Amb Recesvint, es va produir la unitat legislativa sota un únic Codi de Dret, el [[Liber Iudiciorum]].
 
== Final del Regne Visigot d'Hispània ==
101.572

modificacions