Ticià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -Un exemple n'és +N'és un exemple
m Majúscules
Línia 133:
 
=== Pintura mitològica ===
Venècia com a ciutat sorgeix després de la caiguda de l'[[Imperi romàRomà]], per la qual cosa no té ruïnes i passat "clàssic". Així que les fonts dels pintors venecians sempre van ser els textos literaris i en ells es va inspirar Ticià per a les seves [[Mitologia|escenes mitològiques]]. La pintura de tall clàssic amb escenes mitològiques o bucòliques són part important del conjunt de la seva obra i es troben presents des de l'inici de la seva carrera. Va ser, entre els anys [[1517]] i [[1522]], el moment de les seves grans obres mitològiques per encàrrec d'Alfons I d'Este per a la decoració de l'anomenada ''Cambra d'alabastre'' del seu castell de Ferrara. La sèrie de les ''Bacanals'' són tres: ''L'ofrena a Venus (Els amorets)'' i la ''Bacanal'', ambdues al Museu del Prado, i ''Bacus i Ariadna'' a la National Gallery de Londres. Les de Madrid estan inspirades en [[Ovidi]] i [[Catul]] i la de Londres en [[Filostrat d'Atenes]].
 
El seu art pagà, fortament [[Hedonisme|hedonista]], se serveix dels mites clàssics per a fer la vida més amable i alegre. Les seves [[Danae|Dànae]] són belles dones que esperen al llit i les [[Diana|Diane]]s nus voluptuosos corrent per la natura. [[Venus (mitologia)|Venus]] apareix en diverses ocasions presidint les seves composicions, primer com a simple deessa de l'amor acompanyada per [[Cupido]], i després la major part de les vegades acompanyada per un [[organista]] i un gosset, que li resta lirisme a l'escena. Les dees solen ser pintades jaient en luxosos interiors amb un fons obert on s'albira una acurat jardí.