Federats: diferència entre les revisions

Una llei de l'any 90 aC, [[Julia de civitate italis]], va oferir la ciutadania romana als estats federats que acceptessin les condicions.<ref>{{ref-llibre|cognom= Keaveney |nom=Arthur |títol= Rome and the unification of Italy |url=http://books.google.cat/books?id=ojoOAAAAQAAJ&pg=PA170&dq=lex+Julia+de+civitate&as_brr=3&client=firefox-a&hl=ca&cd=1#v=onepage&q=lex%20Julia%20de%20civitate&f=false |llengua=anglès |editorial=Croom Helm |lloc= |data= |any=1987 |pàgines=p.170 |isbn= 0-7099-3121-2 |ref= }}</ref> No totes les ciutats (per exemple, Heraclea i [[Nàpols]]) estaven preparades per incorporar-se a la república romana en qualitat de ciutadans. Més enllà d'Itàlia romanien molts altres foederati, entre els que podem destacar: [[Gades]] ([[Cadis]]) o [[Ebusus]] ([[Eivissa (municipi)]]) a [[Espanya]] i [[Massalia]] ([[Marsella]]) a [[França]].

 

Posteriorment, ja en la plenitud de l'[[imperi romà]], a partir del segle III, el terme foederati es va estendre pel costum romà de subvencionar les tribus bàrbares -que incloïen als attacotti, francs, vàndals, alans, i els més coneguts, els visigots- a canvi de proporcionar soldats per lluitar en l'exèrcit romà. Així, per exemple, Alaric I va començar la seva carrera liderant una banda de foederati gots.