Tanaim: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Majúscules
Línia 52:
Els Tanaim van viure en diferents àrees de la [[Terra d'Israel]]. El centre espiritual del j[[Judaisme|udaisme]] en aquells temps era [[Jerusalem]], però després de la destrucció del [[Temple de Jerusalem|Segon temple]], el r[[Rabí|abí]] Yohanan Ben Zakai i els seus estudiants, van fundar un nou centre religiós a [[Jamnia|Yavne.]] Altres centres d'estudi van ser els fundats pels seus deixebles a [[Lod]], i a [[Bené-Berac|Bené Bera]]<nowiki/>c.
 
Molts dels Tanaïm eren artesans (sabaters, etc.) a més de la seva posició com a mestres i jutges menors. Alguns van ser dirigents i representants davant l'[[Imperi romàRomà]].
 
== Origen dels Tanaïm ==
Si bé les acadèmies van existir des de segles anteriors, durant l'ocupació d'Israel sota l'[[Imperi Romà|Imperi romàRomà]] es va afirmar la seva importància. Durant aquest temps, la corrupció i la col·laboració amb l'ocupant de la classe sacerdotal (els ''Kohanim'') va portar al seu rebuig per part del poble. per exemple, el càrrec de [[summe sacerdot]] (''Kohen Gadol'') era donat al major oferent en una licitació.
 
El conflicte entre la casta sacerdotal i el poble va portar a la divisió entre els [[Saduceus]] i els [[Fariseus]]. Els Saduceus (que normalment controlaven al summe sacerdot), eren sostinguts per la família real dels [[Asmoneus]], i posteriorment pels delegats de l'Imperi romàRomà. Els Fariseus eren un grup igualitari, ells acceptaven estudiants de totes les tribus hebrees, no solament dels [[Leví|Levites]], i ensenyaven les lleis transmeses oralment juntament amb la llei escrita.
 
El conjunt de les lleis transmeses, juntament amb la seva interpretació i adequació, van constituir la Mixnà, la compilació de la qual va ser realitzada per fi en el període dels Tanaim.<ref>Antologia del Talmud Plaza i Janes</ref> Si bé estava prohibida l'escriptura d'aquesta llei, la transmissió de la qual havia de ser oral, la por a la seva perduda després de la repressió originada per la revolta de Bar Kojba va portar a Rabí Yehuda Ha-Nasi (el príncep) a permetre la seva escriptura.