Islam: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.92.21. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Organització}}
fe»): «Avui he perfeccionat la vostra religió (Din) per a vosaltres, he completat la meva benedicció sobre vosaltres, he aprovat l{{'}}islam per a la vostra religió» {{mida|1=([[Sura (Alcorà)|sura]] 5:3)}}. Encara d'altres descriuen l'islam com una acció de «tornar a Déu,» més que només una afirmació verbal de fe.<ref>{{ref-enciclopèdia|títol=Islam|enciclopèdia=Encyclopaedia of Islam Online|autor=L. Gardet|coautors=J. Jomier| consulta=2007-05-02}}</ref>▼
[[Fitxer:Kaaba at night.jpg|miniatura|La [[Kaba]], a la [[Meca]], és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar]]
L{{'}}'''islam''' (en [[àrab]] '''الإسلام''', ''al-islām'' {{pronunciació|àrab|Ar-al islam.ogg}}, «submissió [a Déu]»)<ref name=encartafr>Entrada ''Islam'' a Encarta ® 2007. © 1993-2006 Microsoft Corporation (en francès).</ref> és una [[religió]] [[Monoteisme|monoteista]] [[Religions abrahàmiques|abrahàmica]], fundada al [[segle VII]] a la [[península aràbiga|península Aràbiga]]. Els seus fidels (musulmans) creuen que [[Déu]] (en àrab: [[Al·là]]) va [[revelació|revelar]] el seu missatge al [[profeta]] [[Mahoma]] (Muhàmmad) mitjançant l'[[arcàngel Gabriel]] (Jibril). Aquest missatge va quedar plasmat en l'[[Alcorà]], el llibre sagrat d'aquesta religió.<ref name="gec1">{{GEC|0251084|islamisme}}</ref> El contingut fonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu,<ref name=cetr>[[Halil Bárcena]], ''L'Alcorà i les seves intuïcions espirituals fonamentals'', [http://www.cetr.net/modules.php?name=News&file=article&sid=947 Centre d'estudis de les tradicions religioses]</ref> així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la seva voluntat per tal de viure-hi en acord i obtenir la [[salvació]].
Els musulmans consideren la seva religió com la versió final i universal d'una fe primordial monoteista revelada en diverses èpoques i en diversos indrets mitjançant els profetes, en especial [[Abraham]] (en [[àrab]]: Ibrahim), [[Moisès]] (Mussa) i [[Jesús]] (Issa). La tradició majoritària sosté que els missatges i revelacions anteriors han estat alterats i que Muhàmmad és el darrer profeta, l'home perfecte que aporta el missatge definitiu i que tanca així el cicle profètic iniciat per [[Adam]].<ref name="Distorted">Vegeu:
* Accad (2003): Segons [[Ibn Taymiya]], encara que només alguns musulmans accepten la veracitat textual de tota la [[Bíblia]], la majoria dels musulmans concedeixen que la major part és veraç.
* Esposito (1998), pp.6,12
* Esposito (2002b), pp.4–5
* F. E. Peters (2003), p.9
* {{ref-enciclopèdia|títol=Muhammad|enciclopèdia=Encyclopaedia of Islam Online|autor=F. Buhl|coautors=A. T. Welch| consulta=02-05-2007}}
* {{ref-enciclopèdia|títol=Tahrif|enciclopèdia=Encyclopaedia of Islam Online|autor=Hava Lazarus-Yafeh| consulta=02-05-2007}}</ref> Per això, les dites i fetes del profeta constitueixen un model a seguir per a tots els musulmans. Estan recollides en uns texts anomenats [[hadit|''hadits'']], que es consideren gairebé tan sagrats com el mateix Alcorà. El conjunt dels hadits constitueix la [[sunna]], o ''tradició'' (del profeta).<ref>{{GEC|0113424|hadit}}</ref>
Les pràctiques bàsiques de l'islam consisteixen a respectar els anomenats «[[Pilars de l'islam|pilars de la religió]],» que són cinc actes de devoció obligatoris si es vol obtenir la salvació, i la creença en els [[Aqida|sis articles de fe]]. D'altra banda, aquesta religió es caracteritza per no tenir [[litúrgia]] ni [[Clergat|classe sacerdotal]] (excepte en algunes variants minoritàries), considerant que no ha d'haver-hi cap interlocutor entre el fidel i Déu.<ref name="gec1"/>
Per tal de codificar el comportament dels humans explicat en les fonts documentals, que per la seva naturalesa de missatge revelat permeten diverses interpretacions, s'ha desenvolupat la llei islàmica o [[xaria]], que regeix tots els aspectes de la vida humana, sense que es consideri cap divisió entre vida religiosa, personal, social o política.<ref>{{GEC|0151535|xaria}}</ref>
Avui dia, els musulmans es divideixen bàsicament entre [[sunnites]] i [[xiïtes]]. Els primers, anomenats també ''ortodoxos'', constitueixen una majoria aclaparadora (al voltant del 90%), mentre que els segons, situats principalment a l'[[Iran]] i a l'[[Iraq]], formen poc més d'un 10% del conjunt de fidels. N'existeixen, però, altres corrents minoritaris així com nombroses [[corrents de l'islam|escoles de pensament]] dins dels corrents principals.
L'islam és la segona [[religió]] més gran del món, i inclou prop de 1.570 milions de fidels, és a dir, aproximadament el 23% de la població mundial.<ref name="mgmpPRC">Miller, Tracy, ''[http://pewforum.org/newassets/images/reports/Muslimpopulation/Muslimpopulation.pdf Mapping of the Global Muslim Population]'', octubre 2009, Pew Research Center.</ref> Al voltant d'un 13% viuen a [[Indonèsia]], el major país musulmà,<ref name="Miller 2009, pp.8,17">Miller (2009), pp. 8,17</ref> 31% al [[subcontinent indi|subcontinent Indi]],<ref name="Miller 2009, pp.8,17"/> 20% a l'[[Orient pròxim|Orient Pròxim]]<ref>Vegeu:
* Esposito (2002b), p.21
* Esposito (2004), pp.2,43
* Miller (2009), pp.9,19</ref> i 15% a l'[[Àfrica subsahariana]].<ref name="mgmpPRC"/> També n'hi ha comunitats importants a la [[República Popular de la Xina|Xina]] i a [[Rússia]], així com en zones del [[Carib]]. Tanmateix, es poden trobar comunitats estables de musulmans gairebé arreu del món.
Sovint, aquesta religió es representa amb un [[Creixent lunar i estrella|creixent lunar]], present en moltes banderes dels països musulmans, a vegades al costat d'una estrella. Igualment, s'hi sol associar el color [[verd]].
== Etimologia i significat ==
La paraula ''islam'', de l'arrel s-l-m, deriva del verb [[àrab]] ''aslam'', que significa literalment «acceptar», «rendir-se» o «sotmetre's».<ref name="Espinet"/> Així, l'islam representa l'acceptació i submissió davant Déu. Tot i així, l'arabista [[Pedro Martínez Montávez]] precisa: «Es diu habitualment que islam significa submissió total a Déu, cosa que és indubtablement certa, encara que no és menys cert que això correspon a la traducció de només una part de la paraula. Resta una segona part per traduir, atenent l'arrel lingüística de la qual deriva, que cobreix el camp semàntic del benestar, de la salvaguarda, de la salut, de la pau. Això vol dir, simplement i profundament, que el creient se sotmet a Déu, es posa a les seves mans, perquè té la seguretat que així es posa fora de perill. Noti's també que islam i [[salam]] -que és com en llengua àrab es diu [[pau]]- són termes germans, en derivar tots dos de la mateixa arrel.''»''<ref>Pedro Martínez Montávez, ''Islam i Occident. Judicis i prejudicis'', a ''Pretensions occidentals, mancances àrabs'', Alacant: CantArabia / Visió Llibres, 2008, pàg. 97.</ref>
▲En el mateix Alcorà, la paraula ja té diversos significats: en alguns [[versicle]]s (''[[aleia]]'') s'emfatitza la qualitat de l'islam com una «convicció interna»: «A tot aquell que Déu vulgui guiar, li eixamplarà el pit a l{{'}}islam» {{mida|1=([[Sura (Alcorà)|sura]] 6:125)}}. Altres versos relacionen la paraula islam amb [[din (islam)|din]] (traduït normalment com a «religió» o «fe»): «Avui he perfeccionat la vostra religió (Din) per a vosaltres, he completat la meva benedicció sobre vosaltres, he aprovat l{{'}}islam per a la vostra religió» {{mida|1=([[Sura (Alcorà)|sura]] 5:3)}}. Encara d'altres descriuen l'islam com una acció de «tornar a Déu,» més que només una afirmació verbal de fe.<ref>{{ref-enciclopèdia|títol=Islam|enciclopèdia=Encyclopaedia of Islam Online|autor=L. Gardet|coautors=J. Jomier| consulta=2007-05-02}}</ref>
El mot ''muslim'' significa «sotmès» en sentit original i «musulmà» en sentit teològic; és a dir, hi ha un salt semàntic en el temps i en la cultura.{{cal citació|data=abril de 2017}} Per exemple, també és significatiu que en àrab, en començar la frase pel verb, que és l'essència, es vol dir que Déu és el principi de tot; en canvi, les llengües que comencen pel subjecte indiquen que anteposen l'existència, és a dir la humanitat, a l'essència, o sia la divinitat. Usant termes aristotèlics, en àrab es comença per l'essència i en les llengües occidentals es comença per l'existència.{{cal citació|data=abril de 2017}}
Linha 11 ⟶ 39:
== Creences i pràctiques ==
El significat religiós del mot «islam» correspon, doncs, a «seguir la voluntat o a la llei de Déu.» Segons l'Alcorà, la mateixa natura és musulmana, ja que obeeix a les lleis a què Déu l'ha sotmesa. Pel que fa als éssers humans, que tenen una voluntat pròpia, la pràctica de l'islam no implica necessàriament una obligació, sinó
Es considera que Déu va crear l'ésser humà i la natura en un acte de misericòrdia primordial, oferint a cada element de la seva creació una naturalesa pròpia i unes lleis que el regeixen. El món és un tot ordenat, harmònic, un [[cosmos]] en què tot té un lloc i uns límits. El buit no existeix, per tant la natura no presenta cap ruptura ni fractura.<ref name=encartafr/>
Linha 25 ⟶ 51:
El segon punt, la fe o ''[[iman]]'', es tradueix per la creença (''[[aqida]]'') en sis articles de fe (''arkan al-iman''):
* La unitat i la unicitat de Déu (''[[tawhid]]''): la creença en un Déu únic i omnipotent és el fonament de l'islam; l'essència de l'Alcorà gira al voltant del ''tawhid'' o principi de la unitat absoluta de l'existència, que queda condensat en la fórmula ''Lā 'ilāha 'illā Llāhu'', «No hi ha més divinitat que Déu.» Aquest és el nucli de la cosmovisió islàmica, del qual es desprèn una concepció [[holística]] de l'existència com a un tot integrat.<ref name=
[[Fitxer:Mohammed+4Engel.jpg|thumb|Muhàmmad acompanyat per quatre arcàngels, miniatura turca del segle XVI]]
* La realitat dels àngels (''[[malaika]]''): la paraula àrab per dir ''[[àngel]]'' (''malak'') significa «missatger», així com els mots equivalents en [[hebreu]] (''malakh'') i en [[grec]] (''angelos''). Segons l'Alcorà, els àngels no tenen [[lliure albir]] i adoren Déu amb una obediència total. Tenen la missió de «comunicar les revelacions de Déu, glorificar Déu, enregistrar les accions de cada persona i acompanyar la seva ànima en el moment de la mort.» Es creu que poden intercedir en favor de l'ésser humà i és permès adreçar-los pregàries.
| |||