Esclavitud: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiquetes: escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.80.197. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 2:
L<nowiki>'</nowiki>'''esclavitud''', '''esclavisme''' o '''esclavatge''' (totes del [[grec medieval]] ''sklábos'' que al seu torn prové d'eslau, per ser els [[eslaus]] els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme)<ref>http://www.britannica.com/EBchecked/topic/195896/history-of-Europe</ref> és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció. L'esclavitud s'ha utilitzat (i s'utilitza)<ref name="Global 2017">{{ref-web| títol = Global estimates of modern slavery: forced labour and forced marriage|consulta= 2019-08-05| url = https://cdn.minderoo.com.au/content/uploads/2019/02/06104338/global_estimates_of_modern_slavery-forced_labour_and_forced_marriage.pdf | autor=International Labour Organization, Walk Free Foundation and International Organization for Migration 2017| any=2017 | lloc=Ginebra}}</ref> com a força de treball o bé com a mercaderia. La forma d'esclavitud que implica la propietat legal de les persones actualment està prohibida en tots els països del món.
==
En el sentit estricte de la paraula, els esclaus són aquells que treballen per algú altre sense cap mena de remuneració i que no tenen cap [[dret]].
La [[Convenció sobre l'esclavitud]] promoguda per la [[Societat de Nacions]] celebrada el [[25 de setembre]] del [[1926]] la va descriure com "... ''l'estatus o condició d'una persona sobre la qual s'exerceixen algun o tots els drets de possessió ... Així s'entén que un esclau és aquell que no pot deixar o abandonar el seu amo, propietari, cap, controlador, ... sense un permís explícit i que serà retornat a aquest si s'extravia o s'escapa. Han de posseir-se o controlar-se de manera informal. El control s'ha de fer complir mitjançant acords oficials o tàcits amb la policia o d'altres autoritats - pels amos que tenen alguna influència amb les autoritats, degut a la seva condició de persones riques o posseïdores de terres.''"
=== Definicions jurídiques ===
[[Fitxer:Fers esclave.jpg|miniatura|Grillons d'esclau]]
Hi ha molts textos internacionals que han intentat definir la noció d'esclavatge.
* La [[convenció relativa a l'esclavatge]] (1926) de la [[Societat de Nacions]] diu, en el seu article primer que "L'esclavitud és l'estat o condició d'un individu sobre el qual s'exerceixen els atributs de dret de propietat".<ref>[http://www2.ohchr.org/french/law/esclavage.htm ''Convenció relativa a l'esclavatge'']</ref>
* L'[[Organització Internacional del Treball]] adoptà, el 1930, una definició de treball forçat que el pot relacionar a la noció de l'esclavitud: "El terme treball forçat o obligatori designa tot treball o servei exigit a un individu sota l'amenaça d'una pena qualsevol i per la que aquest individu no s'hi ofereix voluntàriament".<ref name="ilo"/>
=== Usos particulars ===
* La OIT assimila al treball el [[Treball infantil]].<ref name="ilo">[http://www.ilo.org/ilolex/cgi-lex/convdf.pl?C029 OIT, ''Convenció sobre el treball forçat'', 1930]</ref>
* La noció d'esclavitud o servitud sovint és utilitzada com argument polític o ideològic: noció anticapitalista d'[[esclavitud del salari]], noció lliberal d'esclavitud fiscal,<ref>E.G. Machan, R. Tibor, "Tax Slavery", [[Ludwig von Mises Institute]], 2000, {{ref-web|url=http://www.mises.org/story/410|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}</ref> raonaments de pacifistes i de lliberals (pacifistes o no) que assimilen el [[servei militar]] a una forma d'esclavatge, noció d'esclavitud animal.<ref>Spiegel, Marjorie, ''The Dreaded Comparison: Human and Animal Slavery'', Mirror Books, New York, 1996</ref>
== Geografia ==
=== Espanya ===
{{AP|Esclavitud a Espanya}}
[[Fitxer:Slavecontract_doc.jpg|thumb|Contracte d'esclavitud al Perú]]
L'esclavitud a Espanya va ser una pràctica habitual dels diferents regnats de la [[península Ibèrica]] durant l'[[edat mitjana]], que es va estendre a l'[[edat moderna]] a les [[Imperi Espanyol|possessions espanyoles a Amèrica]]. L'esclavitud va ser abolida al territori peninsular el 1837, però va continuar a les colònies espanyoles fins a finals del [[segle XIX]], a [[Puerto Rico]] fins al 1873 i a [[Cuba]] fins al 1880. Des de mitjans del segle XV, van començar a arribar als ports de la Baixa Andalusia vaixells carregats d'esclaus, principalment de dues procedències: aborígens de les [[illes Canàries]], a mesura que anaven sent conquerides per [[Corona de Castella|Castella]]; i africans de pell negra capturats o comprats pels [[Portugal|portuguesos]] a [[Guinea (regió)|Guinea]]. La demanda més gran d'esclaus era per al [[Treballador domèstic|treball domèstic]]: així, dos de cada tres eren dones.<ref name="Izquierdo">{{ref-llibre|editorial= Sílex Ediciones|isbn = 978-8-4773-7739-9|pàgines= 165–199|editors = David González Cruz (ed.)|cognom= Izquierdo Labrado|nom= Julio|títol= Descubridores de América. Colón, los marinos y los puertos|capítol= El puerto de Huelva y sus marinos|lloc= Madrid|data= 2012}}</ref>
Segons [[Antonio Domínguez Ortiz]] i Bernard Vincent, "la esclavitud era un fenómeno frecuente en la España Moderna, si bien limitado en su extensión geográfica, pues sólo en el sur, en la Corte y en algún otro punto aislado como Valencia llegó a tener gran densidad". La immensa majoria dels esclaus eren negres africans i musulmans del nord d'Àfrica, però també [[Mudèjar|mudèjars]] i [[moriscos]] esclavitzats arran de la [[Guerra de Granada]] i les diverses rebel·lions morisques del segle XVI, especialment la [[Rebel·lió de les Alpujarras|de les Alpujarras]]. El nombre d'aquests últims es va incrementar quan un nombre indeterminat (segurament no gaire elevat) se'n va lliurar voluntàriament com a esclaus per evitar l'[[Expulsió dels moriscos|expulsió decretada per Felip III el 1609]].<ref name="antonio265">{{ref-llibre|cognom= Domínguez Ortiz|nom= Antonio|cognom2= Vicent|nom2= Bernard|enllaçautor= Antonio Domínguez Ortiz|títol= Historia de los moriscos. Vida y tragedia de una minoría|any= 1993|año-original = 1979|editorial = Alianza Editorial|lloc= Madrid|isbn = 84-206-2415-2|pàgines= 265}}</ref>
=== Amèrica ===
{{VT|Afroamericans}}
==== Canadà ====
{{AP|Esclavitud al Canadà}}
{{VT|Afrocanadencs|Llei contra l'Esclavitud del Canadà}}
L'esclavitud al Canadà inclou tant l'esclavitud que es va practicar per les [[Primeres Nacions]] en el territori que actualment ocupa el [[Canadà]] abans de la [[colonització]] europea, com l'esclavitud en l'època colonial que va existir fins que el [[1833]] fou oficialment abolida.
Alguns esclaus eren descendents d'africans, però la majoria foren [[amerindis]] (anomenats popularment com ''panis'', una corrupció de ''[[pawnee (grup humà)|pawnee]] ).'' A l'actual Canadà l'esclavitud va afectar sobretot a membres de grups aborígens. Mai hi va haver un nombre destacat d'esclaus [[afroamericans]] però els nadius del territori van ser sovint esclavitzats pels seus rivals i fins i tot una minoria d'ells foren comprats per administradors colonials fins que el [[1833]] es va [[abolicionisme|abolir]] el [[comerç d'esclaus]] a l'[[Imperi Britànic]].
Hi va haver un petit nombre d'esclaus africans que foren portats pels europeus a [[Nova França]], [[Acàdia]] i posteriorment a l'[[Amèrica del Nord britànica]] durant el [[segle XVII]]. Aquests provenien de les colònies americanes i no hi va haver vaixells esclavistes que van arribar directament a l'actual Canadà des d'[[Àfrica]].<ref name="ref">{{ref-llibre |cognom=Greer |nom=Allan |títol=The people of New France |data=2003 |editorial=Univ. of Toronto Press |lloc=Toronto [u.a.] |isbn=08020-7816-8 |pàgines=86 |edició=Repr.}}</ref> Es considera que a Nova França hi va haver alguns centenars d'esclaus.<ref name="ref"/> Aquests foren servents domèstics i treballadors agrícoles. Al Canadà no van existir [[plantació|plantacions]] a gran escala i per això no calien molts esclaus per a treballar-les com passava a altres zones d'Amèrica, entre [[Virgínia]] i el [[Brasil]].
Com que el rol primerenc del Canadà en el comerç trans-atlàntic fou minso, la història de l'esclavitud al Canadà sovint és ofuscada per l'esclavitud que es va practicar en altres parts del continent americà. L'historiador [[jamaicà]]-[[canadenc]] Afua Cooper va afirmar que l'esclavitud és el "secret més ben guardat del Canadà, tancat en l'armari Nacional".<ref>AfuaCooper, ''The Untold Story of Canadian Slavery and the Burning of Old Montreal,''(Toronto:HarperPerennial, 2006)''''</ref>
==== Estats Units ====
{{AP|Esclavitud als Estats Units|Esclaus fugitius als Estats Units|Ferrocarril Subterrani}}
{{VT|Afroamericans estatunidencs}}
[[Fitxer:Cicatrices de flagellation sur un esclave.jpg|miniatura|Peter, un esclau de [[Mississipí]], 1863. Les cicatrius són resultat dels assots del seu capatàs. Va estar dos mesos recuperant-se de la pallissa.]]
L'esclavitud als Estats Units es refereix a la institució legal que va existir als [[Estats Units d'Amèrica]] durant els segles XVIII i XIX. L'esclavitud va ser practicada a l'[[Amèrica britànica]] des del principi de l'era colonial, i va ser fermament establerta quan es va signar la [[Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica]]. Després d'això, va existir una expansió gradual de l'[[abolicionisme]] en el Nord, mentre la ràpida expansió de la indústria del [[cotó]] des de l'any 1800 va causar al Sud aferrar-se fortament a l'esclavitud, i intentar expandir-la als nous territoris occidentals del país. Així, l'esclavitud va polaritzar la nació en estats esclavistes i estats lliures mitjançant la [[línia Mason-Dixon]], que separava a [[Maryland]] (esclavista) i [[Pennsilvània]] (lliure).
El fenomen dels [[esclaus]] que fugien i buscaven guanyar la [[llibertat]] és tant vella com la mateixa institució de l'esclavitud. A la història de l'esclavitud als Estats Units, els '''esclaus fugitius''' ('''fugitive slaves''' o '''runaway slaves''') eren els esclaus que volien abandonar el seu propietari i viatjaven sense autorització; generalment intentaven arribar a altres estats o territoris en els que l'esclavitud estava prohibida com el [[Canadà]]. Moltes lleis esclavistes intentaven controlar el moviment dels esclaus, que havien de portar passaports oficials si viatjaven sense el seu propietari.
En la llei Fugitive Slave Act de 1850 es van augmentar les penes contra els esclaus fugitius i la gent que els ajudava. Això va provocar que els esclaus fugitius intentessin abandonar els [[Estats Units]] en direcció a [[Mèxic]] o a Canadà. Els defensors de l'esclavitud afirmaven que la majoria dels esclaus preferien continuar amb aquest estatus; tot i això, es considera que un milió i mig de persones van escapar-se per obtenir la llibertat, cosa que representa un de cada cinc dels esclaus estatunidencs. Es creu que aquest nombre no fou superior perquè molts esclaus no sabien cap on anar o què havien de fer per a sobreviure.
== Història ==
Els primers escrits en els quals es té constància de la presència d'esclaus en una gran civilització és en [[Mesopotàmia]] durant l'època [[sumèria]], si bé molt limitada. En l'[[Antic Egipte]] un nombre d'esclaus suficient per tenir certa importància social es va donar només en alguns períodes, especialment en l'Imperi Nou. L'origen dels esclaus provenia de les [[conquestes]] i no existia una regulació jurídica sobre aquests. Era un altre període també anomenat [[Cicle de Ceso]].
=== L'esclavitud al Gènesi ===
''[[Noè]], cultivador de la terra, començà a plantar la vinya. Havent begut vi, s'embriagà i es despullà enmig de la seva tenda. [[Cam]] pare [[Canaan]], veié la nuesa del seu pare i ho féu saber als seus germans que eren fora. Tenint la cara tombada, no veieren la nuesa del seu pare. Noè es despertà de la seva embriaguesa i, quan va saber el que havia fet el seu fill més petit, digué:
Malaït sigui Canaan!<br />
Que sigui per als seus germans<br />
esclau dels esclaus.'' Gn 9,20-27
=== L'esclavatge a la Roma i Grècia clàssiques ===
{{AP|Esclavitud a l'antiga Grècia|Esclavitud a l'antiga Roma}}
Alguns filòsofs de l'antiguitat creien que l'esclavitud era natural i necessària; [[Aristòtil]] va declarar que tots els [[bàrbars]] eren esclaus des del seu naixement. D'acord amb la llei romana "els esclaus no tenien cap representant a l'Estat, no tenien cap nom, no tenien cap títol, ni cap registre; no tenien dret al matrimoni, ni cap protecció contra l'adulteri; podien ser comprats i venuts o regalats com a propietats personals; podien ser torturats, fins i tot, fins a la mort si així ho creia convenient el seu amo".
Els esclaus de les ciutats gregues i romanes, oposadament als dedicats a l'agricultura, tenien algun tipus d'oportunitat de [[manumissió]]. A [[Roma]] eren considerats una [[classe social]] (hi ha autors que els consideren els inicis del [[proletariat]]) i l'única propietat que els era permesa era el do de la reproducció. Els esclaus tenien poques esperances de tenir una vida millor i eren posseïts i intercanviats, com a béns, pels ''homes lliures''. Tenien un preu com a "instruments humans", però la seva vida no en tenia i els seus patrons podien matar-los amb total impunitat. Tot i això, hi havia una classe d'homes i dones alliberades, anomenat ''liberti'', en tots els períodes de la societat romana. Aquests homes i dones alliberats eren famosos per a donar exemple i esperança a la resta, però tenien alguns drets menys que els homes nascuts lliures. Encara que esdevinguessin homes rics i poderosos, seguien sent considerats vulgars. Els fills d'aquests homes i dones alliberades eren completament lliures i amb ple dret.
=== L'esclavatge a l'edat mitjana ===
Després de la caiguda de l'[[imperi Romà]] i la seva fragmentació en estats [[Got (poble germànic)|gots]] els esclaus es feudalitzen, és a dir resten units al territori controlat pel senyor feudal. Són els anomenats [[serf]]s de la gleba.
El [[1444]] es va obrir a [[Lagos (Portugal)|Lagos]] el primer mercat d'esclaus d'Europa<ref>(en castellà) Luis Arranz Márquez, ''[http://books.google.cat/books?id=YerxcpDT_vsC&pg=PA86&dq=1444+guinea&hl=ca&ei=ug8mTfnQEMHpOdrasZUD&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CC4Q6AEwAQ#v=onepage&q=1444%20guinea&f=false Cristóbal Colón: misterio y grandeza]'', p.86</ref> de resultes d'una expedició de sis [[caravel·la|caravel·les]] cap a Guinea, que no va arribar al seu objectiu però que pel camí va capturar nombrosos negres.<ref>(en anglès) Dionysius Lardner, ''[http://books.google.cat/books?id=EL8UAAAAQAAJ&pg=PA357&dq=discovery+1444+guinea&hl=ca&ei=DBAmTcjxIo7tOYX6hOcC&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEgQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false The history of maritime and inland discovery]'', p.357</ref>
=== L'esclavitud a l'edat moderna ===
L'esclavatge va ser un element imprescindible en l'explotació de l'Amèrica colonial. Les '''societats esclavistes''' foren un conjunt social de persones que tenien com a objecte la compra i venda de persones. El continent amèrica va quedar relativament despoblat per les epidèmies portades pels europeus. Portuguesos, espanyols,<ref name=eia>[http://books.google.cat/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA58,M1 Tractat de l'''asiento de negros de 1713''].</ref> francesos<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodriguez |nom=Junius P. |títol=Slavery in the United States |url=http://books.google.cat/books?id=4X44KbDBl9gC&pg=RA1-PA12&dq=1717+slave+louisiana&hl=ca&sa=X&ei=jNjkUZrYN42h7Aak64CIBA&ved=0CGUQ6AEwBw#v=onepage&q=1717%20slave%20louisiana&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2007 |pàgines=12 |isbn=1851095446}}</ref> i anglesos<ref name=eia/> van aprofitar el tràfic d'esclaus africans que ja existia per portar milers de treballadors forçats a les colònies. Allà eren intercanviats per productes colonials que eren portats als països europeus. Els esclaus que eren capaços de suportar les condicions dels vaixells en els quals eren transportats, un cop a Amèrica, eren posats a treballar a les plantacions de productes colonials sota unes condicions inhumanes.
=== L'esclavitud a l'edat contemporània ===
Fou precisament entre els segles [[XVIII]] i [[XIX]] quan començaren a sorgir els moviments [[abolicionistes]] als països de [[cultura occidental]]. Personatges com el diputat anglès [[William Wilberforce]] o l'escriptora estatunidenca [[Harriet Beecher Stowe]] van encapçalar autèntics moviments socials de masses o esdevingueren potents generadors d'opinió que clamaren per l'abolició del règim d'esclavatge sobre els altres éssers humans.
L'esclavatge va ser prohibit el 1833 al [[Regne Unit]], el 1865 als [[Estats Units d'Amèrica]] i el 1880 a [[Espanya]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Rebollo Delgado |nom=Lucrecio |cognom2= Pais Rodríguez |nom2= Ramón |títol=Introducción al derecho I (Derecho público) |lloc=Madrid |editorial=Dykinson |any=2004 |pàgines = 98 |isbn=84-9772-331-7}}</ref>
=== L'esclavitud en l'actualitat ===
El 2012 hi ha més població humana esclava que a qualsevol altre moment de la història de la humanitat.<ref name=bbc>{{ref-notícia|cognom=Hogenboom|nom=Melissa|títol=A tipping point in the fight against slavery?|publicació=BBC News|url=http://www.bbc.com/news/magazine-19831913|consulta=7 gener 2016|data=19 octubre 2012}}</ref>
L'esclavitud és considerada avui en dia il·legal a tots els països del món i és una activitat criminal condemnada per les convencions de les [[Nacions Unides]]. Malgrat això, en alguns països com [[Myanmar]] i [[Sudan]] encara existeix, així com l'[[explotació infantil]], que inclou la [[prostitució infantil]] i l'[[explotació de la mà d'obra]] infantil també existeixen en algunes regions de l'[[Àsia]] de l'Est, l'[[Àfrica]] i l'[[Europa de l'Est]]. Aquestes persones podrien ser considerades esclaves, ja que no tenen dret a queixar-se ni a abandonar aquesta situació perquè podria perillar la seva integritat física. El [[tràfic de persones]] consisteix a transportar i vendre persones per a l'esclavitud, especialment sexual.
L'[[Estat Islàmic]] es dedica entre d'altres a l'esclavatge sexual.<ref>{{ref-notícia|cognom=Hughes|nom=Chris|títol=Teenage girl has been rescued from ISIS - for the SECOND time|publicació=Mirror|url=http://www.mirror.co.uk/news/world-news/teenage-girl-snatched-away-isis-7424302|consulta=24 febrer 2016|data=23 de febrer de 2016}}</ref>
== Formes d'esdevenir esclau ==
=== Una condició hereditària ===
La transmissió hereditària de l'estatus d'esclau és recurrent durant tota la història. Les modalitats i el grau de formalització de les regles de la transmissió de la condició d'esclau són variables. Durant l'època romana clàssica, l'estatus s'hereta de la mare i no hi ha atenció sobre la condició del pare.<ref>Gaius, I, 82; I, 3, 3.</ref> Als [[Estats Units]] la legislació és no és immòbil en el temps i hi ha diferències en els diversos estats, però la transmissió de la condició d'esclau per via materna és més dominant. Els primers textos que en parlen són l'estatut de [[Maryland]] de 1664 i el codi de [[Virgínia]] de 1705.<ref>Claude Fohlen, ''Histoire de l'esclavage aux États-Unis'', Hachette, Paris, 1997, p. 47.</ref> Normalment la llei va respondre, en els rars casos d'unions entre dones lliures i homes esclaus, imposant als infants l'obligació de servir el senyor del seu pare, per tota la vida o per un temps determinat.<ref>Es troben traces d'aquesta legislació a [[Pennsilvània]], [[Carolina del Nord]], [[Maryland]], [[Tennessee]]</ref>
Al califat d'[[Úmar ibn al-Khattab]], a la segona meitat del [[segle VII]], la legislació islàmica diu que un infant d'una dona esclava és lliure si el propietari és el seu pare i la mare d'aquest és alliberada quan mor l'amo.<ref>Claude Cahen, ''L'Islam. Des origines au début de l'empire ottoman'', Hachette, 1997, p. 158.</ref> La legislació islàmica és continuista de les legislacions mesopotàmiques, que en són la font: un pare lliure i vidu que s'esposa amb una esclava pot fer del seu infant el seu hereu si l'adopta expressament. La descendèncs d'una mare lliure i d'un esclau és automàticament lliure.{{sfn|Delacampagne|2002|p=32}}
=== La decisió judicial ===
El [[codi d'Hammurabi]] menciona sancions jurídiques que condueixen a l'esclavatge com, per exemple, el repudi dels pares a un nen adoptat.{{sfn|Delacampagne|2002|p=31}} A l'època de la [[República Romana]], algunes infraccions estaven castigades amb la pèrdua de drets cívics: els desertors i els ciutadans que han robat als cens poden ésser venuts com esclaus per un magistrat, tot i que fora de [[Roma]].{{sfn|Delacampagne|2002|p=74}} Durant l'[[Imperi Romà]] sovint es condemnava a les mines. Als [[Estats Units]], els negres lliures podien ésser condemnats a l'esclavitud per un conjunt d'infraccions jurídiques: acollir a un esclau fugitiu, restar en certs estats com [[Virgínia]] un any després de la seva emancipació.
=== Els abandonaments d'infants ===
Històricament, l'esclavitud afecta les poblacions més fràgils, i en primer lloc als nens. La sort d'un infant abandonat el conduïa sovint a l'esclavatge a [[Mesopotàmia]] i després a l'[[Antiga Grècia]] i Roma.{{sfn|Delacampagne|2002|p=61}} En aquestes dues últimes civilitzacions clàssiques, el dret d{{'}}''exposition'' autoritza l'abandonament d'un infant, sobretot davant un edifici públic, com un temple. L'infant normalment és sotmès a l'arbitrarietat del seu "benefactor" i rarament escapava a l'esclavatge.
A més a més, un infant també podia ser venut. S'han trobat contractes de la venda d'infants ja des de la tercera dinastia d'[[Ur]], cosa que indica que aquesta pràctica ja es feia a les civilitzacions mesopotàmiques.{{sfn|Delacampagne|2002|p=31}}
=== La servitud per deutes ===
La servitud per deutes és un procediment, a vegades jurídic, que consisteix en l'abandonament de les possessions d'una persona en favor del seu creditor. Fou molt freqüent entre els pagesos pobres atenencs, fins al punt que [[Soló]] ho va prohibir al [[segle VI aC]]. També va ser una de les formes persistents de l'esclavatge en èpoques més modernes.
=== Guerra i ràtzies ===
Els presoners de guerra, tot sovint al curs de la història, han acabant esdevenint esclaus. Ho testimonia l'aflux d'esclaus a Roma després de moltes campanyes militars victorioses, com La destrucció de [[Cartago]] que al 146 aC ocasiona la reducció en esclavatge de 200.000 presoners o la guerra de les Gàl·lies provocà la deportació d'un milió de persones.{{sfn|Delacampagne|2002|p=173}} o el manteniment de l'esclavatge a la [[península Ibèrica]] durant les lluites entre àrabs i cristians entre els segles VIII i XV. En l'actualitat, el [[Conflicte de Darfur]] és un exemple entre els lligams entre l'esclavitud i els conflictes armats.
Les ràtzies, practicades pels [[pirateria|pirates]] o en nom d'una entitat política, són un altre mitjà d'aprovisionament d'esclaus. Durant la Roma clàssica, la pirateria mediterrània va alimentar un comerç especialitzat que tenia ports com l'Illa de [[Delos]]. La pirateria dels barbarescos resta activa al Mediterrani fins al segle XIX.
== Comerç negrer ==
[[Fitxer:Triangular trade.png|miniatura|El '''[[comerç triangular]]''' va servir els interessos econòmics de les colònies americanes i va ser la base del sistema de producció de les plantacions així com del creixement preindustrial a [[Europa]]. Es tracta de la ruta que feien els vaixells entre l'[[Anglaterra]], [[Portugal]], [[Espanya]] i [[França]] cap al [[Carib]], provinents de la costa occidental africana.]]
Amb l'arribada i conquesta d'[[Amèrica]], per part dels europeus, es van traçar plans d'expansió que exigien mà d'obra barata. Al principi es va esclavitzar als pobles indígenes americans però la legislació espanyola es va plantejar molt aviat la sol·licitud de l'esmentada pràctica (gràcies als escrits de [[Bartolomé de las Casas]] i de l'[[Escola de Salamanca]]), i va fer que s'importessin, talment com qui mercadeja amb altres tipus de béns, persones esclavitzades d'[[Àfrica]], que a més tenien major resistència física i a les malalties, especialment les tropicals, començant així un comerç a gran escala d'esclaus africans: el ''comerç negrer '' o ''[[Maafa]]''.
Cap al segle XVII hi va haver un gran increment en el nombre d'esclaus a causa de la seva importància com a mà d'obra, en les explotacions agrícoles de gran extensió (sistema de plantacions) en [[Amèrica del Nord]], [[Amèrica del Sud|del Sud]] i, principalment, en el [[Carib]]. Segons l'historiador britànic [[Eric Hobsbawm]] la xifra d'esclaus africans transportats a Amèrica seria d'un milió en el segle XVI, de tres milions en el XVII i arribaria als set milions en el segle XVIII, permetent-ne una enorme acumulació de [[capital]] de cara al desenvolupament del [[capitalisme]] europeu durant la [[Revolució industrial]].<ref>[[Eric Hobsbawm]] 'Indústria i Imperi' Editorial Crítica, 2001 p.48</ref>
Aquest increment al ''comerç negrer'' va estar acompanyat, en la majoria dels casos, per una forta ideologia [[racisme|racista]]: els negres eren considerats éssers inferiors, assimilats freqüentment a animals, sense si més no poder ser considerats subjectes de dret i per tant considerats, jurídicament, com a coses. Encara que especialment, el debat era inicialment en si els individus de raça negra tenen [[ànima]] humana, ja que en cas afirmatiu aquesta activitat seria considerada il·legal per l'Església, la qual cosa va portar a un fort moviment per afirmar que els subjectes de raça negra no tenen ànima. En el cas dels indígenes d'Amèrica s'havia decidit que tenen ànima per la qual cosa no se'ls podia esclavitzar. De fet era costum a moltes plantacions explotar l'esclau sota severes condicions fins a la seva mort, ja que sortia més barat comprar nous esclaus que millorar les seves condicions de vida. La font d'esclaus va ser [[Àfrica]], i l'[[Illa de Gorée]], colònia francesa, va ser el lloc precís on es va establir el mercat d'esclaus, també conegut com el lloc sense retorn i on se separaven definitivament les famílies desintegrades per l'esclavitud.
De forma similar els [[Poble àrab|àrabs]] van mantenir un important tràfic d'esclaus africans, tant a través de rutes creuant el [[Sàhara]] com a través de la costa de l'[[Àfrica Oriental]], fonamentalment l'illa de [[Zanzíbar]]. Aquest comerç es va estendre des del segle VII fins al segle XX i va assolir proporcions similars o superiors al comerç negrer de l'Atlàntic.
El nombre de persones esclavitzades procedents de l'Àfrica varia, segons diferents estimacions entre els 10 i els 28 milions de persones,<ref>[http://news.bbc.co.uk/hi/spanish/news/newsid_1525000/1525099.stm Xifres de l'esclavitud]</ref> encara que hi ha els qui parlen de 60 milions. Fins a 1850, almenys 13 millones van anar a parar a les colònies d'Amèrica, especialment Amèrica del Nord i el Carib. A més l'investigador Enrique Peregalli, calcula que caldria afegir un 25% de morts durant les captures i un altre 25% durant el viatge per l'Atlàntic.<ref>[http://www.debtwatch.org/documents/formacio/esclavitud.pdf L'esclavitud: Amèrica conquerida, Àfrica esclavitzada]</ref> També es calcula que uns 17 milions van ser venuts a l'Índic, Orient Mitjà i el nord de l'Àfrica.
Les principals potències esclavistes que van estar implicades en el comerç i transport de persones esclavitzades procedents d'Àfrica a la Tracta Atlàntica, serien segons estimacions:<ref>Thomas, Hugh. ''La Tracta d'Esclaus'', 1997.</ref>
* [[Estats Units]] / Amèrica del Nord Britànica 1.775.000 al nord i 3.950.000 a les colònies del sud<ref>[http://eh.net/encyclopedia/article/wahl.slavery.us EH.Net Enciclopèdia : l'esclavitud als Estats Units]</ref>
* [[Portugal]] / [[Brasil]] 4.650.000
* [[Gran Bretanya]] 2.600.000
* [[Espanya]] 1.600.000
* [[França]] 1.250.000
* [[Països Baixos]] 500.000
* [[Dinamarca]] 50.000
* Altres 50.000
== Funcions dels esclaus ==
Les funcions de l'esclavitud han variat molt segons les societats i els períodes històrics. En primer lloc, tradicionalment es fa una distinció entre la base de la importància que han tingut els esclaus en l'economia general, la producció i les relacions simbòliques. Així, s'ha designat una societat en la que els esclaus ocupen una funció indispensable en el seu funcionament global amb els termes de "societat esclavista" (''société esclavagiste'' (en francès), ''slave society''(en anglès)), per distingir-la de les societats amb esclaus (''sociétes à esclaves'' (en francès), ''society with slave'' (en anglès)), que utilitzen els esclaus però aquests no són indispensables en el seu sistema econòmic i social. La historiografia considera, generalment, les societats antigues grega<ref>Moses Finley, « La civilisation grecque était-elle fondée sur le système des esclaves ? », a: ''Économie et société en Grèce ancienne'', ''op. cit.'', p. 145-171. Finley respon afirmativament a aquesta qüestió.</ref> i romana, el sistema econòmic i social de les [[Antilles]]<ref>Voir Caroline Oudin-Bastide, ''Travail, capitalisme et société esclavagiste. XVIIe siècle – XIXe siècle'', La Découverte, Paris, 2005.</ref> i altres zones del continent americà durant el període colonial (segles XVII-XIX) i del sud els [[Estats Units]] abans de la [[Guerra Civil dels Estats Units]] com a societats esclavistes. En canvi, l'[[Edat mitjana]] occidental o el món àrab, que han conegut l'esclavitud, són societats amb esclaus i no societats esclavistes.<ref>Cet inventaire est celui que propose par Moses Finley. Il est repris par Audreau et Descat, p. 24.</ref>
Els esclaus, al llarg de la història, han tingut moltes funcions socials. En les societats antigues, els esclaus també són presents a tots els sectors econòmics, però no en tenien cap de propi, reservat per a ells. Podien exercir de professions com metge o mestre, eren molt presents en els sectors de manipulació dels diners (particularment la banca,<ref>Finley, ''Économie et société...'', p. 151.</ref> però també en l'artesanat. Aquest cas és una excepció a la història, ja que normalment els esclaus han estat exclosos de certes professions i han estat confinats en els treballs considerats com més degradants.
Es pot distingir, en el curs de la història, un cert nombre de professions recurrents de l'esclavitud. En el sector privat, la utilització en les mines i com a mà d'obra agrícola, destacant en l'[[economia de plantació]], és comú a una gran part de les societats esclavistes. L'esclavatge domèstic, així com l'esclavitud sexual són, segurament, encara més representats al llarg de la història. A més a més, també és freqüent la utilització per l'Estat per a fer tasques en treballs públics i físics. L'ús d'esclaus per a fins militars o de policia pública, més rar, és una de les característiques de la civilització musulmana.
=== Mines i pedreres ===
A l'antiguitat, els esclaus són indispensables en les pedreres que forneixen de material els grans edificis de les ciutats romanes i gregues. A [[Atenes]], els esclaus són els principals extractors de les mines de plata de [[Laurion]], necessàries per a l'estabilitat monetària de la ciutat grega.<ref>Moses Finley, ''Économie et société...'', p. 151.</ref> Lauffer també estima que uns 30 000 esclaus pogueren treballar a mines i els seus molins de tractament.<ref>Cité dans Finley, ''Ibid''</ref> Durant l'Imperi Romà, la condemna a les mines (''ad metalla'') fou part de les sancions jurídiques més utilitzades. A l'edat mitjana, els esclaus són utilitzats, per exemple a [[Gènova]] en l'explotació de les salines.<ref>Jacques Heers, ''Esclaves et domestiques au Moyen Âge dans le monde méditerranéen'', Hachette, Paris, 1996, p. 138.</ref> A les colònies espanyoles d'[[Amèrica]], els esclaus negres, però sobretot els indígenes, foren massivament utilitzades en les mines d'or, plata i coure. Els portuguesos van importar esclaus negres per a l'explotació dels jaciments aurífics de [[Minas Gerais]] descoberts a finals del [[segle XVII]].
=== L'esclavatge agrícola ===
Tot sovint lligat als grans dominis, l'esclavatge agrícola va tenir un gran desenvolupament a l'antiguitat.. A Atenes, van dominar les explotacions que eren superiors a les forces de treball de les quals disposava una família.<ref>Moses Finley, ''Économie et société...'', p. 150.</ref> A [[Esparta]], els [[Ilotes]], que tenien un estatus proper als esclaus, eren els principals aprovisionadors de la ciutat. A les acaballes de la República romana, les importants oliveres i vinyes de la Itàlia central van emprar gairebé exclusivament esclaus;<ref>Yves Benot, p. 46.</ref> l'[[ergastula]] fou una de les modalitats de gestió de la població d'esclaus considerada com la més perillosa. En aquestes regions amb una alt percentatge de població esclava, sobretot el sud de la [[península Itàlica]] i [[Sicília]] on hi hagué les grans revoltes d'esclaus que van succeir davant la república romana.
Tot i el desenvolupament de la servitud a Occident a partir del [[segle VIII]], l'esclavatge va continuar present al món rural, sobretot als dominis agrícoles dels monestirs.<ref>[[Jacques Heers]], ''Esclaves et domestiques au Moyen Age dans le monde méditerranéen'', op. cit., p. 95.</ref> En el món àrab, l'ús a gran escala d'esclaus en els dominis agrícoles és gairebé absent, amb dues úniques excepcions: a Mesopotàmia, al [[segle IX]] i a [[Zanzíbar]], al [[segle XIX]], degut a l'explosió de la demanda del [[clavell d'espècia]]. A Mesopotàmia, els esclaus eren utilitzats sobretot per la indústria de la canya de sucre, que necessitava molta mà d'obra. Després de les [[croades]], [[Europa]] va reprendre aquest ús dels esclaus on va exportar aquesta indústria, sobretot a la [[península Ibèrica]] i le silles mediterrànies. L'exportació d'aquesta [[economia de plantació]] pels portuguesos a les illes atlàntiques ([[Canàries]], [[São Tomé i Príncipe|Sao Tomé]]) i després pels espanyols a Amèrica n'és una continuïtat. Aquest sistema va esdevenir característic de la colonització americana. La canya de sucre també fou important a l'origen del [[tràfic d'esclaus negrer]] que succeí a partir del [[segle XVI]]. Posteriorment, les indústries del tabac i del cotó van sostenir, al sud dels Estats Units, el nivell de demanda de mà d'obra esclava.
=== Esclavitud domèstica ===
Malgrat no sigui una funció directament econòmica, l'esclavitud domèstica permet els seus propietaris d'obtenir temps lliure (''otium'') indispensable per a les seves activitats socials, polítiques i artístiques. És molt generalitzada a Roma i a Atenes, on fins i tot els ciutadans pobres tenien sovint un esclau domèstic. Així, segons Finley, a Atenes, tots els homes en posseïa almenys un.<ref>Finley, ''Économie et société en Grèce ancienne'', p.152</ref>
En el món àrab, on els esclaus eren gairebé absents en el món agrícola, eren gairebé omnipresents a l'esfera domèstica. La divisió sexual del treball és, gual que a l'antiguitat grecoromana, molt marcada.<ref>''Murray, L’esclavage dans le monde arabe'', p. 61.</ref> La gran majoria dels "petits Blancs", els pagesos pobres de les Antilles francesos, també posseïen un esclau per a les tasques domèstiques. A l'alta societat, els esclaus domèstics també servien per a ostentat. Es creu que a l'apogeu de l'[[Imperi Assiri]] una família posseïa, de mitjana, una mitjana de tres a cinc esclaus.<ref>Muhammad Dandamaev, ''Slavery in Babylonia : from Nabopolassar to Alexander the Great'', The Northern University Press, 1984, p. 648. Cité dans Delacampagne, ''Histoire de l'esclavage'', p. 33.</ref> Al [[segle X]], un califa de [[Bagdad]] del [[Califat abbàssida]] tenia almenys 10 000 esclaus.{{sfn|Delacampagne|2002|p=118}}
=== Esclavatge sexual ===
L'explotació del cos de les dones per les funcions reproductives o de plaer és recurrent en relació a l'esclavitud. Hi ha escrits mitològics antics que indiquen el caràcter comú de l'[[esclavisme sexual]] a l'antiguitat. El [[cicle èpic]] menciona molts exemples d'aquesta forma d'esclavatge; inclou la sort reservada pels [[Aqueus]] per les dones de [[Troia]] després de la presa d'[[Àsia Menor]]. L'esclavitud sexual és molt estesa al món antic, sia per la [[prostitució]]<ref>Jean Andreau, Raymond Descat, ''Esclave en Grèce et à Rome'', Hachette, 2006, p. 165.</ref> però sobretot per les relacions sexuals entre amos i esclaus dels dos sexes; els testimonis indiquen que aquests eren normal a Roma.<ref>Andreau, Descat, op. cit., p. 174.</ref>
Al món àrab, l'explotació sexual constiuteix, per Gordon Murray, "la raó més important per a obtenir esclaves".<ref>Gordon Murray, ''L'Esclavage dans le monde arabe'', op. cit., 1987, p. 84. veure sobretot el capítol 4, « Esclavage et sexualité dans le monde arabe », p. 84-107.</ref> L'estatut de concubina també és reservat únicament a les esclaves;<ref>Murray, op. cit., p. 85</ref> en cas de tenir infants, aquests eren protegits de la venda i es podien alliberar.<ref>Murray, op. cit., p. 92</ref> A les cases més importants, la vigilància de les dones dels harems està confiada a un o diversos [[eunuc]]s, que constitueixen una altra encarnació del poder d'acord amb l'amo sobre les funcions de reproducció de les esclaves. A l'[[Imperi safàvida]] els eunucs van arribar a ser molt influents políticament.<ref>Murray, op. cit., p. 94.</ref> Els harems i el concubinatge són dos elements fonamentals de la societat patriaracal.
En el món cristià no existeix el concubinatge, però l'explotació sexual dels esclaus de les colònies americanes era freqüent. Això es veu en l'alt nombre de [[mestissos]] que fins i tot va obligar a les autoritats a legislar sobre la temàtica.
=== Esclaus públics ===
Són propietat de l'[[Estat]] i assumeixen tasques per a l'interès general. Els esclaus poden ser empleats com obrers, secretaris o comptables a l'administració, essencials pel bon funcionament dels diversos serveis públics. Les primeres aparicions dels serveis de bombers són a l'antic Egipte, però a Roma, el servei el feien esclaus.
== Valor econòmic ==
=== L'economia clàssica i la crítica de l'esclavitud ===
La qüestió sobre la rendibilitat de l'esclavitud comença al [[segle XVIII]] amb el pensament econòmic preclàssic i clàssic. Argumentant que és millor el treball lliure, els [[fisiocràcia|fisiòcrates]] i [[Adam Smith]] van contestar el valor econòmic de l'esclavitud. Es troba traces d'aquesta argumentació entre alguns pensadors de les Llums i, més tard, en el si dels anti-esclavistes. El fisiòcrata [[Dupont de Nemours]] resumeix un conjunt d'arguments que diuen que l'esclavitud no és rendible:" ''l'arithmétique politique commence à prouver [...] que des ouvriers libres ne coûteraient pas plus, seraient plus heureux, n'exposeraient point aux mêmes dangers et feraient le double de l'ouvrage'' ".<ref>''Les Éphémérides du citoyen'', 1771, VI, pp. 245-246.</ref> Segons aquest punt de vista, la productivitat depèn de l'interès del treballador lliure pel seu treball i per l'absència de control. Segons Smith, el salari reemplaça i supera els costos de compra i manteniment dels esclaus.<ref>Voir Adam Smith, « [[s:Recherche sur la nature et les causes de la richesse des nations - Livre I, Chapitre 8|Des salaires du travail]] », dans ''Recherche sur la nature et les causes de la richesse des nations'' - Livre I, Chapitre 8.</ref>
Alguns abolicionistes diuen que l'esclavitud no és rendible per l'alt cost del manteniment i la vigilància dels esclaus i que les revoltes d'esclaus destrueixen molts béns dels seus propietaris.
Així, s'ajunten les raons dels fisiòcrates amb el desenvolupament d'un mercat interior associat al treball assalariat. A més hi ha els interessos dels que demanen la supressió dels plantadors colonials que penalitzaven els cultivadors metropolitans que és el que passava als Estats Units.
A més, l'esclavatge ha estat denunciat com un fre a la innovació tècnica: això es demostra amb el dinamisme del nord dels Estats Units enfront dels estats del sud.
=== Aproximacions contemporània de la rendibilitat de l'esclavatge ===
Als anys 1960 el desenvolupament de la [[cliometria]] ha reobert el debat sobre la rendibilitat de l'esclavitud. S'ha admès la irracionalitat del sistema esclavista, enfront del [[capitalisme]] del nord del país. Es diu que el feble desenvolupament industrial del sud del país es deu al fet que el preu dels esclaus era massa alt pel seu treball.
L'aproximació cliomètrica ha renovat, no sense polèmiques, les conclusions tradicionals d'aquest debat. Avui no es posa en dubte la rendibilitat de l'esclavitud als Estats Units. Segons Meyer, la taxa de benefici dels plantadors era d'un 5% a un 8%, i fins a uns pics del 10 al 13% a [[Carolina del Sud]] o [[Alabama]].<ref>Alfred Conrad et John Meyer, « The Economics of slavery in the ante-bellum south », ''Journal of political history'', 1966, pp. 95-130. Citat a: Claude Folhen, ''Histoire de l'esclavage aux États-Unis'', Perrin, 2007, p. 173.</ref> [[Robert Fogel]] i Stanley Engerman estimen que aquest rendiment és comparable al del nord industrial del país.<ref>''Time on cross. The economics of american negro slavery'', Boston, 1974, 2 vol. Cité dans Fohlen, ''op. cit.'', p. 173.</ref> Els estudis americans insisteixen sobre el fet que l'esclau no és només una força de treball, si no també una inversió: per Conrad i Meyer, l'augment del preu dels esclaus fou contrari a l'índex de creixement del mercat. Fogel ha manifestat que el Sud havia desenvolupat una indústria dinàmica, tot i que depenia de l'agricultura, a través de la transformació de les matèries primeres (sucreries, filatures, molins d'arròs,...).<ref>Robert Fogel, ''Whithout consent or contract. The rise and fall of american slavery'', New York, 1989, 3 vol. Cité dans Fohlen, ''op. cit.'', p. 36.</ref>
Respecte a les plantacions sucreres antillanes, Paul Butel estima que la taxa de benefici en els moments en què aquest producte estava més car osci·là entre un 15 i un 20%.<ref>Paul Butel, ''Histoire de l'Atlantique de l'Antiquité à nos jours'', Perrin, Paris, 1997, p. 172.</ref>
== Sortides de l'esclavitud ==
Al llarg de la història hi ha hagut diverses maneres en què un individu o grup d'individus han pogut canviar el seu estatus d'esclau: la revolta, el cimarronatge, l'alliberament i les abolicions.
=== La revolta ===
A Roma els esclaus es revoltaren moltes vegades. És famós el cas d'[[Espàrtac]], un antic [[gladiador]] que fou mort amb els seus companys a la [[Tercera Guerra Servil]] (entre el 73 i el 71aC).
=== El cimarronatge i fugida ===
{{AP|Negre cimarrón}}
{{VT|Esclaus fugitius dels Estats Units|Ferrocarril Subterrani}}
És la fugida d'un esclau fora de la propietat del seu amo a [[Amèrica]], les [[Antilles]] i les [[Illes Mascarenyes]] a l'època colonial. El fugitiu s'anomenava "marró", "negre marró" i "[[negre cimarrón|cimarró]]"
=== L'alliberació ===
A l'antiga roma hi havia quatre maneres d'obtenir l'alliberament:
* Per testimoni de l'amo de l'esclau. És el cas més freqüent.
* El cens. Cada cinc anys es recomptava la població. L'amo podia inscriure l'esclau al cens i això el feia un llibert.
* Per decisió judicial: l'amo o un magistrat toca l'esclau amb una vara (''vindicta'') i pronuncia els mots següents: "jo afirmo que aquest home es lliure".
* La compra de la seva llibertat (''peculium).''
Tot i l'alliberament, el llibert no té els mateixos drets que un ciutadà romà, però els seus fills sí.
== Esclaus cèlebres ==
[[Fitxer:Oath Spartacus Barrias Tuileries.jpg|thumb|dreta|Estàtua d''''Espàrtac''' als [[Jardí de les Teuleries|Jardins de les Teuleries]], a [[París]]]]
* [[Isop]] va ser un escriptor de faules grec que va viure al segle VII aC, es conta que Isop va ser esclau d'un tal Jadmó o Jantó de Samos, que li va donar la llibertat. A causa de la seva gran reputació pel seu talent per al apoleg, [[Cresos]] li va cridar a la seva cort, li va satisfer de favors i li va enviar després a consultar a l'[[oracle de Delfos]], a oferir sacrificis en el seu nom, i a distribuir recompenses entre els habitants d'aquella ciutat. Irritat pels fraus i la cobdícia d'aquell poble de sacerdots, Isop els va dirigir els seus sarcasmes i, limitant-se a oferir als déus els sacrificis manats per Cresos, va retornar a aquest príncep les riqueses destinades als habitants de [[Delfos (ciutat)|Delfos]]. Aquests, per a venjar-se, van amagar entre els equipatges d'Isop uneixi una copa d'or consagrada a [[Apol·lo]], el van acusar de robatori sacrílegi li van precipitar des de l'alt de la roca Hiampa. Posteriorment es van penedir, i van oferir satisfaccions i una indemnització als descendents d'Isop que es presentessin a exigir-la; el qual va acudir un ric comerciant de Samos anomenat Jadmó, descendent d'aquell a qui Isop pertanyés quan va ser esclau.
* [[Calixt I]], segons Sant Hipòlit, rival seu, Calixt havia estat esclau i, abans d'esdevenir bisbe de Roma, va menar una vida molt agitada.
* [[Denmark Vesey]] era el líder d'una revolta d'esclaus severament reprimits a [[Carolina del Sud]] en [[1822]]. Considerat un heroi pels abolicionistes més radicals d'Amèrica, incloent el seu nom ha servit com un crit de guerra dels regiments negres durant la Guerra Civil.
* [[Epictet d'Hieràpolis]] fou un filòsof grec. Va néixer l'any [[55]] a [[Hieràpolis de Frígia]] (actualment [[Pamukkale]], al sud-oest de [[Turquia]]), a uns 6 km. al nord de [[Laodicea d'Arcàdia|Laodicea]]. Va arribar, encara nen, a [[Roma]] com esclau del [[llibert]] [[Epafrodit (llibert de Neró)|Epafrodit]], que també fou esclau de l'emperador [[Neró]]. Epafrodit va ser el responsable que Epictet estudiés amb el filòsof [[estoic]] [[Musoni Rufo]]. Epictet va ser manumès als voltants de l'any [[93]]. Fou exiliat per l'emperador [[Domicià]] amb la resta de filòsofs que residien a Roma. Va establir-se a [[Nicòpolis de l'Epir|Nicòpolis]], al nord-est de [[Antiga Grècia|Grècia]], on va fundar la seva escola. En ella es van formar nombrosos patricis romans, com [[Flavi Arrià]], respectat historiador sota [[Adrià]], que va conservar el text de les ensenyances del seu mestre. La fama d'Epictet va ser gran i segons [[Orígenes|Orígens]], va tenir en vida més respecte del que havia gaudit Plató.
* [[Agar (muller d'Abraham)|Agar]] era la dona amb qui [[Abraham]] amb tingué el seu primer fill [[Ismael]], ancestre dels [[àrab]]s; era filla d'un rei del [[Magrib]] descendent del [[profeta]] [[Xèlah|Saleh]], besnét de [[Noè]]. El seu pare fou mort durant la guerra magribino-egípcia i el [[faraó]] s'endugué la família d'Agar com esclaus a la seva cort d'[[Egipte]]. Anys més tard, el [[faraó]] va regalar l'esclava Agar a [[Sara]], esposa d'[[Abram]], de qui estava enamorat.
| |||