Lazis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot simplifica tipografia d'acord amb la discussió corresponent
m The Generalship Of Belisarius (Anthony Brogna), capítol 2
Línia 6:
Vers el [[140]] apareix al front del poble un sobirà de nom Pacoros, col·locat per [[Antoní Pius]], i que podria ser [[Aureli Pacoros]] d'[[Armènia]], al que hauria estat donat el país dels [[lazes]], o potser un cap local, ja que els lazes en aquest temps reconeixien la sobirania romana. A l'època d'Arrià al {{segle|II}} els ''lazoi'' habitaven ja al sud de Sukhumi i a l'est de [[Trebisonda]] els pobles eren: els ''colchi'' (còlquids), ''sanni'' o ''sannoi'' (sannis/sans o tzans), ''machelones'' ([[maquelons]]), ''heniochi'' ([[heniocs]]), ''zydritae'' (zidrites), ''lazai'' (subjectes del rei Malassus, client dels romans), ''apsilae'' ([[apsiles]]), ''abacsi'' (abacs o abasgues, antecedent dels [[abkhaz]]) i ''saniogae'' (saniges, prop de [[Sebastòpolis (Sukhumi)|Sebastòpolis]] moderna [[Sukhumi]]). Aquestos ''lazoi'' o ''lazai'' van agafar tanta importància que en els segles següents el país de l'antiga [[Còlquida]] fou conegut com a Lazica ([[Lazika]]). En temps de [[Dioclecià]] (284-303) el [[regne del Bòsfor|rei del Bòsfor Cimeri]], Sauromates (seria el fill de Criscorones, que fou rei vers 291-292) va envair el país dels ''lazoi'' i va arribar fins al riu "''Halys''" (que seria un riu del [[Caucas]], ja que la paraula ''halys'' en laz voldria dir "riu". [[Procopi (historiador)|Procopi]] esmenta entre els pobles sotmesos als ''lazoi'' als habitants de ''Suania'' ([[Svanètia]]) i ''Skymnia'' (Lečkhum). segurament el nom de Lazika fou aplicat agafant el nom de la tribu més poderosa d'una confederació de diversos pobles.
 
Els lazes van esdevenir en part independents a finals del [[segle IV]] quan els romans es van retirar de la zona, però a la [[Còlquida]] els lazes foren tributaris bizantinsromans d'Orient; els emperadors investien als seus reis que a canvi vigilaven els colls occidentals del Caucas contra la invasió de nòmades procedents del nord. Les tendències monopolistes del comerç bizantíromà d'Orient molestaven a la Còlquida i el rei Gubaz I es va aliar als sassànides del que era rei [[Yazdegerd II]]. L'emperador [[Marcià]] ([[450]]-[[458]]) va derrotar el seu rei Gubaz I cap al [[450]]. Gubaz va haver d'abdicar en favor de Tsaté Gobazes.
 
Els lazes estaven evangelitzats a l'inici del segle VI. [[Justinià I]] (527-565) va restaurar un temple a Lazika que per tant hauria existit ja abans si li calia restauració. Els lazes van enviar després bisbes als seus veïns. La guerra entre [[Justinià I]] i [[Khusraw I Anushirwan]] ([[Cosroes I el Just]]) de Pèrsia a la regió del ''[[Fasis (Còlquida)|Phasis]]'' es va conèixer com a "guerra làzica". Segons Procopi (que acompanyava al general [[Belisari]] en la campanya) els lazes ocupaven els dos costats del riu ''Phasis'', però les seves ciutats estaven totes al nord: ''Archeopolis, Sebastopolis, Pitius, Skanda, Sarapanis, Rhodopolis'' i ''Mochoresis'' i al sur estava deserta i el domini laz només arribava fins a un dia de marxa; en direcció a Trebisonda es trobaven els "pòntics romans" que segurament es refereix als pobles dependents directament de l'imperi, encara que ètnicament fossin lazes o d'altres tribus.
Línia 12:
Vegeu:[[Lazika]]
 
Al {{segle|VII}} el territori al sud del riu devia ser bizantíromà d'Orient plenament i al nord hauria pagat tribut al califat musulmà a finals del segle però a la meitat del {{segle|VIII}} els abasgues o [[abkhaz]] es van crear un principat, que després es va unir als [[kartvels]] i al [[curopalat de Kartli]] i a l'inici del {{segle|XI}} van formar el regne de [[Geòrgia]]. La reina [[Tamara de Geòrgia]] va aportar tropes que foren decisives perquè [[Aleix I Comnè]] pogués formar l'[[Imperi de Trebisonda]]; segons [[Nicèfor Grègores]] el nou imperi va dominar a les tribus lazes i còlquides de la Còlquida. El [[1282]] [[Joan II Comnè]] va agafar el títol de "Emperador d'Orient, de la Ibèria i dels territoris d'Ultramar". Ibèria era el nom romà de Geòrgia. El [[1341]] la princesa [[Anna Comnè]] (Anakhutlu/Anatchoutlou) va pujar al tron amb el suport de guerrers lazes. Les cròniques de Trebisonda distingeixen als ''sannoi'' (tzans) dels laz i diuen que els tzans aliats als musulmans (als turcmans) van atacar territori de Trebisonda el [[1348]] i el [[1377]] foren castigats per l'emperador i en endavant cal situar-los al sud-oest de Trebisonda al que fou el sandjak de [[Samsun]] o [[Djanik]] (derivat de [[Tzan]]). Les possessions directes de Trebisonda arribaven segons es creu fins a Makriali mentre que [[Gònia]] tenia prínceps locals autònoms segons l'historiador Miquel Panaret.
 
El [[1461]] l'otomà [[Mehmet II]] va conquerir Trebisonda. Els laz van entrar en contacte amb l'islam que en els següents anys va esdevenir la seva religió majoritària sota la forma del ''madkhab'' [[xafiïta]]. Encara que no se sap com es va fer la conversió hi ha indicis que l'islam ja havia entrat fins a les regions centrals de Geòrgia com l'[[Akhaltsikhe]], des del {{segle|XIII}}.