Gozo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Majúscules
Línia 87:
S'hi han trobat restes [[neolític|neolítiques]] de vers el [[5000 aC]], més antigues que les de Malta, cosa que fa suposar que els primers pobladors van venir de Sicília. Els habitants neolítics van construir els temples de [[Ggantija]], a Xagħra, i n'hi ha d'altres datats entre el 4100 i el 2500 aC.
 
Vers el [[1000 aC]] fou colonitzada pels [[fenici]]s. El seu nom antic fou ''Gaulos''. Scylax ja esmenta una ciutat anomenada Gaulos a l'illa. Al llarg de la història va seguir les mateixes vicissituds que la veïna Malta (l'antiga ''Melita''). Dels fenicis va passar als [[cartago|cartaginesos]] fins a la conquesta [[imperiImperi romàRomà|romana]]. En algun moment s'hi van establir els [[antiga Grècia|grecs]], cosa que es dedueix d'algunes monedes trobades (amb la inscripció ''Gauaiton''), però no se'n coneixen les circumstàncies de l'establiment ni del seu desenvolupament. La conquesta romana va ser segurament al mateix temps que la de Malta, però no està referenciada.
 
[[Belisari]], el general [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]], va ancorar a l'illa en el seu camí cap a l'Àfrica. Al [[segle IX]] fou ocupada pels [[àrab]]s procedents de Sicília, que van influir en el llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans junt amb els colons àrabs. El [[1090]] fou ocupada pels [[normand]]s i hi fou restablert el [[cristianisme]]. Va passar als [[Hohenstaufen]] ([[1194]]), als [[Comtat d'Anjou|angevins]] ([[1268]]) i als [[Catalunya|catalans]] ([[1283]]); va formar part del [[comtat de Malta]]; el rei emperador [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] la va cedir ([[1530]]) als cavallers de Sant Joan, en mans dels quals va estar fins a la conquesta [[frança|francesa]] i la posterior conquesta [[Regne Unit|britànica]], seguint sempre la mateixa sort que l'illa veïna de Malta.