Caracal·la: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i/o estndardització d'infotaules
m Majúscules
Línia 36:
Durant el seu regne com a emperador, Caracal·la va apujar la paga dels legionaris a 675 denaris i va beneficiar molt l'exèrcit, seguint el consell del seu pare Septimi Sever de tenir sempre content l'estament militar i d'ignorar la resta.
 
Hi ha tres fets a destacar del seu regnat: l'edicte del [[212]] ([[Constitutio Antoniana]]) garantia la [[ciutadania romana]] a tots els habitants lliures de l'[[imperiImperi romàRomà]] per tal de poder pujar els ingressos fiscals i per ajudar a incrementar la unitat de l'imperi, baixar el contingut d'argent de les monedes romanes en un 25% per tal de pagar les legions, i la construcció d'unes grans termes fora de Roma, les restes de les quals (conegudes amb el nom de [[Banys de Caracal·la]]), encara es poden veure.
 
Caracal·la va reeixir en establir-se com a dictador militar amb tots els atributs d'un regnat poc favorable per a la majoria de la població, i per tant va ser un emperador molt impopular excepte entre els soldats. Mentre viatjava cap a [[Edessa (Turquia)|Edessa]] per començar la guerra amb els parts, [[Juli Marcial]], un oficial de la [[Guàrdia Pretoriana]], el va assassinar mentre orinava en un camí prop d'[[Harran]] el [[8 d'abril]] del [[217]]. [[Herodià (historiador)|Herodià]] diu que el motiu era la revenja per l'assassinat del seu germà per ordre de Caracal·la, mentre que [[Cassi Dió]] diu que Marcial estava ressentit amb l'emperador per no haver-lo ascendit a centurió. Caracal·la va ser succeït pel prefecte de la guàrdia pretoriana, [[Macrí]], qui se suposa que va conspirar per assassinar-lo.