Acròpoli d'Atenes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot simplifica tipografia d'acord amb les discussions corresponents
m Majúscules
Línia 175:
[[Fitxer:Propylaea_and_Temple_of_Athena_Nike_at_the_Acropolis_(Pierer).jpg|miniatura|Dibuix d'una reconstrucció imaginària dels [[Propileus]] ([[segle XIX]]), on es veu la Porta Beulé en primer terme]]
 
A l'[[imperiImperi romàRomà|època romana]] van ser diversos emperadors o personatges destacats els que van reformar o realitzar noves construccions a l'Acròpoli d'Atenes. Durant el mandat de [[Claudi]], l'any [[52]] es va fer una reforma de la rampa d'accés.
 
Al [[segle III]], per ordre de Flavi Septimi, es va construir l'actualment anomenada ''Porta Beulé'' com primera entrada de l'Acròpoli abans dels [[Propileu]]s; consta de dues torres de nou metres d'alçada, una a cada costat de la porta. Aquesta porta va ser descoberta per l'arqueòleg francès [[Charles Ernest Beulé]] l'any [[1852]]. A l'esquerra de l'escalinata, abans dels Propileus, es troba la ''Torre d'Agripa'', de prop de catorze metres d'alçada, de marbre gris, on l'any [[178 aC]] s'havia col·locat una estàtua d'[[Èumenes II de Pèrgam|Èumenes II]] sobre una [[quadriga]] de [[bronze]]; posteriorment se n'hi va col·locar una d'[[Marc Vipsani Agripa|Agripa]], gendre de l'emperador [[August]]. A l'època d'aquest emperador, l'any [[27 aC]], es va edificar el temple de planta circular dedicat a Roma i August prop del [[Partenó]], envoltat de nou columnes de marbre.<ref>José Pascual González (2001), ''Apuntes para un viaje a Grecia'', Segòvia, Nóstos, {{ISBN|84-609-3868-9}}</ref>