Viquipèdia

Història de la tipografia: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m bot: - d'acord als sentiments + d'acord amb els sentiments
m Majúscules
Línia 17:
L'[[escriptura cursiva romana]] era la que s'utilitzava més habitualment<ref>{{Ref-llibre |cognom=Daniels |nom=Peter T. |títol=The World's Writing Systems |url=http://books.google.cat/books?id=ospMAgAAQBAJ&pg=PA315&dq=uncial+4th+century&hl=ca&sa=X&ei=MVh_VLXiFMrgatzMgtgM&ved=0CDsQ6AEwBA#v=onepage&q=uncial%204th%20century&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=1996 |pàgines=314 |isbn=0195079930}}</ref> i agrupava aquelles modalitats inclinades (una nomenclatura que encara s'utilitza en l'actualitat).
 
S'utilitzava en cartes, factures, documents comercials o administratius i obres polítiques o literàries. Malgrat l'[[imperiImperi romàRomà]] hagi caigut al segle V dC, la societat [[medieval]] continua utilitzant el [[llatí]] i les tipografies romanes en els seus manuscrits. La decadència romana coincideix amb la implantació del [[pergamí]] i la [[vitel·la]], que són un primer avenç al que seran les tècniques modernes d'enquadernació. Amb aquests nous materials es guanya velocitat i portabilitat, i comporta el naixement de les antecedents de les minúscules, les lletres [[uncial]]s. Les lletres tenen una alçada fixa (menys la D i la H) i són anguloses (menys la A, la D, la E, la H i la M, que eren arrodonides). En l'intent de formalitzar una barreja de cursiva i capital per l'escriptura ràpida quotidiana les lletres van semblant-se de mica en mica a la caixa baixa actual, sortint sota la línia de la caixa amb braços ascendents i descendents pronunciats.
 
En [[751]] els àrabs van capturar diversos fabricants xinesos de [[paper]] i van millorar les tècniques de fabricació a [[Damasc]],<ref name=LP>{{ref-web |url=http://www.lasprovincias.es/v/20110129/culturas/xativa-resucita-excepcional-papel-20110129.html |títol=Xàtiva resucita su excepcional papel |consulta= |obra= |editor=Las Provincias |data=29/1/2011 |llengua=castellà }}</ref> i entretant, [[Carlemany]] en un intent de [[renaixement carolingi|reflotar la cultura occidental]] desenvolupa l'[[escriptura carolíngia]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Daniels |nom=Peter T. |títol=The World's Writing Systems |url=http://books.google.cat/books?id=ospMAgAAQBAJ&pg=PA319&dq=Carolingian+minuscule&hl=ca&sa=X&ei=IUJ_VMyAN8Tcaqv1gZAF&ved=0CC8Q6AEwAg#v=onepage&q=Carolingian%20minuscule&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=1996 |pàgines=319 |isbn=0195079930}}</ref> que s'utilitzarà a tots els llibres d'occident. El disseny de la caixa baixa (789 dC) va aconseguir unir l'escriptura europea… però no va salvar la decadència occidental.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_la_tipografia»